dissabte, 30 d’agost de 2008

VÍDEOS, ENTRE L'ESTIU I L'ENYORANÇA

Tot navegant, he trobat aquests dos youtubes que no he pogut més que penjar-los, per fer-ne difusió.



El primer és un recull d'imatges de la darrera sessió, la 40ena, de la Universitat Catalana d'Estiu, a la qual hi vaig assistir de forma intermitent. Hi surten coneguts meus. Suposo que està fet per la pròpia gent de l'UCE. És un document interessant, sobretot després de sentir a la Cloenda, les paraules del conseller Ernest "Tete" Maragall, on anunciava per a la propera edició, "foc nou". Ja és públic que l'actual rector, dimiteix, i no se sap ben bé qui el substituirà. Caldrà esperar al mes d'octubre. Segurament no serà l'únic alt càrrec que marxarà. Persones amb una intensíssima vinculació a l'UCE des de fa anys, sembla que també se n'aniran, o això és el que es comentava al menjador a l'hora dels àpats (i més coses que no goso dir, perquè no les tinc contrastades, i no vull ficar la pota). Això sí, en Tete va assegurar el futur per als propers quaranta anys... però quin futur?



El segon vídeo m'ha omplert d'enyorança i un punt de tristesa. És un vídeo en record d'en Ramon Barnils, un periodista cabdal, mort ara fa uns anys. Pertanyia a una espècie política cada cop més en extinció, els anarco-independentistes. Quantes nits, tardes i matins vaig gaudir de les seves intervencions provocatives i contundents. I com vaig admirar el seu enfrontament amb l'establishment roquista de Catalunya Ràdio, sobretot quan participava en el mític programa El lloro, el moro, el mico i un senyor de Puerto Rico! Realment a les noves fornades de joves que han crescut sota l'impacte dels grandes hermanos, els buenafuentes i els sardà, els ben bé els planyo, que no sàpiguen res de tot això. Però segurament a ells els importa un rave. Ja se sap que el presentisme ho domina tot, i el que va passar fa dos anys o un, a hores d'ara ja és percebut com a vell. Ja s'ho faran. Jo em quedo amb els records de quan convidava en Ramon a la Facultat d'Història de la UB, en la meva etapa de militància a l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU). No sempre coincidíem políticament. Per dir-ho suaument, divergíem pel que feia a l'estratègia d'unitat o la reunificació nacional. Però és clar, no sempre es pot coincidir en tot, oi?

Una de les darreres anècdotes que li conec és aquella deliciosa que protagonitzà ni més ni menys que a la Universitat Ramon Llull, quan, referint-se a en Duran i Lleida, aka Duran i Ecspanya, li etzibà, "Tu, Duran, ets cristià de cintura cap amunt i demòcrata de cintura cap avall". Una gran lliçó de l'estil Barnils de tractar els politicastres! Sí, senyor!

Etiquetes de comentaris: , , , ,

4 Comments:

Blogger Cesc. said...

Benvolgut Josep,
Vull agraïr-te l' homenatge al mestre Barnils.
Fa un temps que van recopilar-se tots els seus articles a El Temps a http://www.contrastant.net/barnils.htm
Un dia que ens trobem ja t' explicaré com el vaig conéixer, el primer dia, amb un banquer que li era molt proper. Cap a l' any 75. Una banquer de Montecristo a l' esmorzar...que molts anys després el llibre El Banquer Anarquista de Pessoa me' n va ressucitar l' imatge.
Salut i independència,
Cesc.

31 d’agost de 2008 a les 18:04:00 CEST  
Anonymous Andreu said...

Si, el trobem a faltar, al mestre Barnils.

Rellegir, de tant en quant, alguns dels seus memorables articles al Temps, em retorna l'optimisme i l'esperit de lluita i acció.

A mes de la informació i de l'estil, cal reconèixer sempre que coneixia molt bé les persones, les patums, els polítics, i els qui tractava. I no s'equivocà gairebe mai quan retratava un personatge del moment, o que cobriria una època.

La Teresa Amat, una gran blogera, de les primeres i de gran qualitat i interès, va fer i publicar una miscel.lània o petita biografia professional d'en Barnils, francament molt ben escrita i força interessant.

No sé, benvolgut Cesc, a quin banquer et refereixes, però em sembla que en Barnils, un gran coneixedor del pais i de les persones, va encisar i va rebre suports, més d'una vegada, de diversos banquers. Merescudament.
I ara, a part d'en Barnils, ja no en tenim, tampoc, de banquers patriotes o financers altruïstes i compromesos amb les infrastructures culturals de la pàtria.

Però tampoc se'ls apreta, ni se'ls va a buscar, per diverses vies, com fa 15/20 anys, sortosament, encara es feia.

I, ara, tindria feina un nou Barnils a la Catalunya Radio d'ara o se'l cridaria les tertulies polítiques de TV3 o del C33?

No ho crec. Trista evolucio.

Ben cordialment,
Andreu

31 d’agost de 2008 a les 18:50:00 CEST  
Anonymous jordi.verdura said...

Fant`stic el video del Barnils. L'he penjat al twitter, veient la pèrdua sostinguda d'audiència de TV3. Falta´un altre Barnils per aixecar tot això. Si no, res de res!

1 de setembre de 2008 a les 22:33:00 CEST  
Anonymous marc said...

Cagunseu! Mira que el trobo a faltar, el Ramon Barnils.

A vegades me l'imagino que torna el 'Postres de músic' amb ell de primera espasa, carregant contra aquesta colla de botiflers que ens manen. ('El lloro' em queda massa lluny.)

De tant en tant encara llegeixo articles seus al web de Contrastant.

2 de setembre de 2008 a les 13:03:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home