CÀUCAS

Llegir alguns posts sobre l'actual conflicte al Càucas, és un exercici que permet concloure que la manca de formació política i de coneixements de la política internacional és immensa entre massa gent del moviment independentista català.

Si fos catòlic, em faria creus del que he arribat a llegir aquests darrers dies. Anem a pams.

La primera lliçó que cal aprendre és a desfer-se de l'actitud "bonista". Vull dir d'aquella actitud que defensa que tothom és bo, i que quan més amics més endins. No. La política internacional i estratègica no és un lloc adient per aquells que consideren que el món hauria de dominar la política del flowerpower. Per dir-ho més clar, els conflictes polítics actuals són el resultat d'interessos contraposats, tant ètics, però també econòmics, militars, culturals, energètics, religiosos i, tampoc cal oblidar-ho, criminals (mafiosos).

En el cas del conflicte que enfronta Rússia amb Geòrgia, pel control d'Ossètia del Sud i Abkhàzia, dos territoris legalment sota sobirania georgiana per independents de facto, sota la protecció de Rússia, és evident que hi ha un munt d'interessos contraposats que fa difícil de determinar qui, diguem-ho de forma infantil, qui és el bo i qui és el dolent.

Quan això passa, el més recomanable és començar pel començament, tenint present, però, que en el moment d'escriure això, ens manca moltíssima informació, i que ben segurament, ens hem empassat molta desinformació.

I el començament és que l'actual crisi caucàsica s'encén arran l'intent de l'Exèrcit de Geòrgia de recuperar per la força el control militar -i polític- del territori d'Ossètia del Sud, que com ja he dit més amunt, malgrat ser legalment de Geòrgia ja fa anys que manté una situació d'independència de facto, sota la protecció de Rússia.

Algun analista ha traçat una comparació que em sembla força suggerent. L'intent georgià recorda molt l'ofensiva croata per recuperar la Krajina, l'any 1995. Per als més joves, recordo que la Krajina és el territori croat majoritàriament poblat per serbis (o si més no amb un percentatge important de població sèrbia) que es va negar a incorporar-se a la nova república croata quan aquesta es declarà independent. Gràcies al suport de Sèrbia, els serbocroats van aconseguir dominar-la inicialment. També els ossets, gràcies al suport de Rússia, van aconseguir en el seu moment declarar-se independents de facto. Croàcia, però no es resignà a la pèrdua de la seva integritat territorial, i durant els anys posteriors a la seva declaració d'independència (1991), va preparar-se militarment per recuperar la Krajina. Un component clau d'aquesta preparació el va rebre de les companyies privades de contractistes militars, eufemisme actual per parlar del que abans es deien mercenaris. Aquestes companyies estan dirigides per militars d'alta graduació majoritàriament americans, que han deixat l'exèrcit per guanyar tres, quatre o cinc vegades més diners, en elles. Els seus treballadors són també ex-membres de les forces especials americanes, però també d'altres països, tals com Sud-àfrica, Israel, Gran Bretanya, Xile, Ucraïna. L'efectivitat de la preparació militar croata, va ser total, i en pocs dies, l'estiu del 1995, l'exèrcit croat escombrà els serbis de la Krajina.

Doncs bé, fa tota la pinta, amb les notícies que disposem a hores d'ara, que el govern georgià pretenia fer exactament el mateix. És públic i notori que d'ençà l'arribada al poder de l'actual president Saaskaixvili, considerat un titella dels Estats Units, Geòrgia ha emprès clarament una política pro-Estats Units, la punta de llança de la qual és la integració a l'OTAN. Geòrgia pretenia recuperar per la força Ossètia del Sud, i aprofità probablement que l'opinió pública estava fixada en altres coses va (Jocs Olímpics, o vés a saber quina altra). Amb el suport de les companyies privades de seguretat -que sense cap mena de dubte comptaven amb el vist-i-plau de Washington- van jugar-se-la.

Però Rússia no s'ha estat per hòsties. Des de la independència de Geòrgia, ha jugat la carta de desestabilitzar-la, instrumentalitzant per als seus interessos els moviments secessionistes d´Ossètia del Sud i d'Abkhàzia. I ara ha volgut marcar paquet amb la república que sempre li ha tocat més el que no sona.

Que els russos els importa un rave el tema dels ossets es demostra en el fet que no s'han limitat a protegir el territori osset. Si no que han entrat ben endins de Geòrgia, segons les darreres notícies, fins a 40 kilòmetres de Tblisi, la capital georgiana.

Ara qui corre perill no són els secessionistes ossets. Qui corre perill és la independència de Geòrgia. De fet, sempre ha estat així.

Si Geòrgia ha comès errors evidents en la gestió del tema d´Ossètia del Sud i d'Abkhàzia, és en gran mesura, perquè Rússia la té entre cella i cella i no ha parat d'intervenir en la política interior georgiana.

Els líders georgians, han comès, tal vegada, la ingenuïtat de pensar que els americans es mullarien per ells i que l'exèrcit USA els ajudaria. No descarto que acabi passant, però haurà quedat molt clar que els georgians no tenen pro força per ells sols per imposar-se internament.

Des d'una perspectiva independentista catalana, penso que cal, per damunt de tot, defensar la independència de Geòrgia. No se'm passa pel cap, ni per un minut, defensar l'imperialisme rus. I això sense deixar de criticar els errors comesos pels georgians en el respecte dels drets de les seves minories.

Segurament, n'haurem de continuar parlant.