divendres, 15 d’agost del 2008

CÀUCAS

Llegir alguns posts sobre l'actual conflicte al Càucas, és un exercici que permet concloure que la manca de formació política i de coneixements de la política internacional és immensa entre massa gent del moviment independentista català.

Si fos catòlic, em faria creus del que he arribat a llegir aquests darrers dies. Anem a pams.

La primera lliçó que cal aprendre és a desfer-se de l'actitud "bonista". Vull dir d'aquella actitud que defensa que tothom és bo, i que quan més amics més endins. No. La política internacional i estratègica no és un lloc adient per aquells que consideren que el món hauria de dominar la política del flowerpower. Per dir-ho més clar, els conflictes polítics actuals són el resultat d'interessos contraposats, tant ètics, però també econòmics, militars, culturals, energètics, religiosos i, tampoc cal oblidar-ho, criminals (mafiosos).

En el cas del conflicte que enfronta Rússia amb Geòrgia, pel control d'Ossètia del Sud i Abkhàzia, dos territoris legalment sota sobirania georgiana per independents de facto, sota la protecció de Rússia, és evident que hi ha un munt d'interessos contraposats que fa difícil de determinar qui, diguem-ho de forma infantil, qui és el bo i qui és el dolent.

Quan això passa, el més recomanable és començar pel començament, tenint present, però, que en el moment d'escriure això, ens manca moltíssima informació, i que ben segurament, ens hem empassat molta desinformació.

I el començament és que l'actual crisi caucàsica s'encén arran l'intent de l'Exèrcit de Geòrgia de recuperar per la força el control militar -i polític- del territori d'Ossètia del Sud, que com ja he dit més amunt, malgrat ser legalment de Geòrgia ja fa anys que manté una situació d'independència de facto, sota la protecció de Rússia.

Algun analista ha traçat una comparació que em sembla força suggerent. L'intent georgià recorda molt l'ofensiva croata per recuperar la Krajina, l'any 1995. Per als més joves, recordo que la Krajina és el territori croat majoritàriament poblat per serbis (o si més no amb un percentatge important de població sèrbia) que es va negar a incorporar-se a la nova república croata quan aquesta es declarà independent. Gràcies al suport de Sèrbia, els serbocroats van aconseguir dominar-la inicialment. També els ossets, gràcies al suport de Rússia, van aconseguir en el seu moment declarar-se independents de facto. Croàcia, però no es resignà a la pèrdua de la seva integritat territorial, i durant els anys posteriors a la seva declaració d'independència (1991), va preparar-se militarment per recuperar la Krajina. Un component clau d'aquesta preparació el va rebre de les companyies privades de contractistes militars, eufemisme actual per parlar del que abans es deien mercenaris. Aquestes companyies estan dirigides per militars d'alta graduació majoritàriament americans, que han deixat l'exèrcit per guanyar tres, quatre o cinc vegades més diners, en elles. Els seus treballadors són també ex-membres de les forces especials americanes, però també d'altres països, tals com Sud-àfrica, Israel, Gran Bretanya, Xile, Ucraïna. L'efectivitat de la preparació militar croata, va ser total, i en pocs dies, l'estiu del 1995, l'exèrcit croat escombrà els serbis de la Krajina.

Doncs bé, fa tota la pinta, amb les notícies que disposem a hores d'ara, que el govern georgià pretenia fer exactament el mateix. És públic i notori que d'ençà l'arribada al poder de l'actual president Saaskaixvili, considerat un titella dels Estats Units, Geòrgia ha emprès clarament una política pro-Estats Units, la punta de llança de la qual és la integració a l'OTAN. Geòrgia pretenia recuperar per la força Ossètia del Sud, i aprofità probablement que l'opinió pública estava fixada en altres coses va (Jocs Olímpics, o vés a saber quina altra). Amb el suport de les companyies privades de seguretat -que sense cap mena de dubte comptaven amb el vist-i-plau de Washington- van jugar-se-la.

Però Rússia no s'ha estat per hòsties. Des de la independència de Geòrgia, ha jugat la carta de desestabilitzar-la, instrumentalitzant per als seus interessos els moviments secessionistes d´Ossètia del Sud i d'Abkhàzia. I ara ha volgut marcar paquet amb la república que sempre li ha tocat més el que no sona.

Que els russos els importa un rave el tema dels ossets es demostra en el fet que no s'han limitat a protegir el territori osset. Si no que han entrat ben endins de Geòrgia, segons les darreres notícies, fins a 40 kilòmetres de Tblisi, la capital georgiana.

Ara qui corre perill no són els secessionistes ossets. Qui corre perill és la independència de Geòrgia. De fet, sempre ha estat així.

Si Geòrgia ha comès errors evidents en la gestió del tema d´Ossètia del Sud i d'Abkhàzia, és en gran mesura, perquè Rússia la té entre cella i cella i no ha parat d'intervenir en la política interior georgiana.

Els líders georgians, han comès, tal vegada, la ingenuïtat de pensar que els americans es mullarien per ells i que l'exèrcit USA els ajudaria. No descarto que acabi passant, però haurà quedat molt clar que els georgians no tenen pro força per ells sols per imposar-se internament.

Des d'una perspectiva independentista catalana, penso que cal, per damunt de tot, defensar la independència de Geòrgia. No se'm passa pel cap, ni per un minut, defensar l'imperialisme rus. I això sense deixar de criticar els errors comesos pels georgians en el respecte dels drets de les seves minories.

Segurament, n'haurem de continuar parlant.

47 Comments:

Blogger bacus said...

Si són repúbliques independents georgia fa el paper de presó de pobles estil espanyol, amb la existència de ossetia del nord per mi queda clar que ossetis no són georgians i tenen el país partit en 2 estats.
Si prefereixen l'aixoplug rus ja s'ho faran per això serveixen les determinacions.
La federació russa i la federació UE cada dia s'assemblen més.

17 d’agost del 2008, a les 19:30:00 CEST  
Blogger bacus said...

Si tenen un problema de majories de ètnies que es dediquin a cardar i a parir com conills sempre és millor que llençar-se bombes.

17 d’agost del 2008, a les 20:29:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Si vols parlar de l'imperialisme rus, que al meu entendre, des de la desintegració de la URSS és tant història com l'imperialisme alemany, posem per cas, et recomanaría que primer fessim un article dedicat als imperialismes coetanis, com p.e. el ja mencionat alemany, el britanic, el francés, l'italá, l'isrraelíá, l'espanyol i el més gran de tots, el nordamericá.

No, és que acusar als russos d'imperialisme...o de tots els mals de la terra, sembla que sigui gràtis, però ningú parla que des de la desintegració de la URSS, s'está duent a terme una política d'acorralament de Russia, que tart o d'hora ha de fer esclatar el conflicte.

Ja ho he dit altres vegades: tan estùpid és la americanofòbia com la russofòbia, i si reconeixem el dret d'altres països a defensar els seus interessos, haurem de començar a reconeixre que potser, els russos, també en tenen d'interessos, i que al dia d'avuí, Russia ja no és una nació en fallida governada per un xitxarel.lo borratxin com en Boris Ieltsin, al que, per cert, tot occident li reia les gracietes.

Al darrera de les nacions, hi ha els pobles, i el poble rus, que és el que més ha patit les misseries de la URSS, amb diferencia, después de tot el que ha hagut de patir, crec que es mereix el respecte d'occident i la oportunitat de viure en pau i sense ser ostigats de la manera que ho están sent. Russia ha fet un esforç titánic per acostar-se a occident, Russia és Europa i la seua història, és la nostra història i crec que occident, no está actuant amb Russia de manera recíprocra.

De facto, des del 1988, el Pacte de Varsovia, ja no existeix, russia, ha permés als paisos que en formaben part decidir el que volguesin, és licit portar a la OTAN fins a llocs tant inversemblants com Georgia i a més, vist el que hem vist, amb personatges tant boixos com aquest tal Saakashvili capaç de posar a la humanitat al llindar del desastre?.

Russia ens ha ofert i de fet ho ha fet, el comportar-se com un aliat. Perqué aquesta obsessió en buscar-li les pessigolles?.

Tot plegat, molt desencoratjador, Tot plegat perque Israel es copropietaria en un 20% del nou oleoducte que s'está construïnt entre Azerbaitán i el port turc de Ceyhan passant per Georgia i tant ells com EE.UU i la OTAN, es pensen que han de vigilar la inversió.

Et recomano aixó:
http://uranium235.wordpress.com/2008/08/13/eeuu-israel-y-la-otan-tras-la-agresion-de-georgia/

Cordialment.

Cordialment.

18 d’agost del 2008, a les 12:44:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Més carbó:

http://www.antimilitaristas.org/spip.php?article3874

18 d’agost del 2008, a les 13:05:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Estic en línia amb el que escriu en Josep (Sort). No sé si Georgia pot o no pot (sembla clar que no) assimilar o integrar Ossètia del Sud, ni si els Ossetis es volen o no reagrupar, dins Russia o independents, de debó, però, al marge d'això,el que tinc molt clar és que Georgia ha de poder seguir sent independent, sense patir interferències de Moscou, de tot tipus.

Com Armènia, com els països Bàltics.

I, benvolgut Josep-Empordà, a mí no em fa pena ni deixa d'agradar-me que els estats fronterers a Rússia, pel cantó europeu, vulguin integrar-se a la Otan. Ucraïna encara pateix les intervencions pro-russes, economicament, socialment i políticament. I queda Bielorússia, una dictadura pro-rusa, admesa i ajudada des de Russia, i on encara queda pendent la reforma democràtica. Quan pugui fer-se, ja veurem la direcció en que vol anar el poble.

I per a la nostra causa nacional catalana, no en tinc cap dubte. Quan més estats nous lliures hi hagi, i amb el "protectorat" USA, de facto, molt millor.

El líder georgià actual passarà aviat, gràcies a les urnes i a les eleccions, però el que ha de romandre es la independència de l'estat de Georgia.

Salutacions cordials,
Andreu

18 d’agost del 2008, a les 16:24:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Russia, al igual que les altre 14 repùbliques que compossaben la URSS, fou destrossada pel comunisme. Esfonsat el comunisme i disgregada la URSS, Russia fou acabada d'umiliar per un mamarratxo impresentable i borratxo al que occident li reia totes les gracietes, anomenat Boris Ieltsin.

En Putin, de ben segur que té molts de defectes i mancances, però ha sapigut retornar la dignitat al poble rus, així és que res d'extrany que els russos el vulguin.

De fet, a mi ja m'agradaría un president per Catalunya que ens retornes la nostra dignitat, encara que aixó no agradés als nostres veïns.

18 d’agost del 2008, a les 16:32:00 CEST  
Blogger bacus said...

t0t sia dit de pas, mesura molt "feminista" importem femelles fertils i adults de 20 anys....


fins que els males no pariu ens neguem.... hasta luego lukas..........

18 d’agost del 2008, a les 18:08:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

I els ossetes i abkahazis, incorporats per Stalin a Geòrgia a la força i sotmesos a campanyes d'assimilació pels georgians no importen?

18 d’agost del 2008, a les 18:23:00 CEST  
Blogger reflexions en català said...

Jo no parlo del Caucas (sense accent) perquè en sé ben poca cosa, però tampoc no entenc que diguis que "des d'una perspectiva independentista catalana, penso que cal, per damunt de tot, defensar la independència de Geòrgia" i tot seguit hi afegeixis que "això sense deixar de criticar els errors comesos pels georgians en el respecte dels drets de les seves minories".

No em puc posar al costat dels que no respecten les minories, precisament (com dius), des d’una perspectiva independentista catalana, des del punt de vista d’un minoria oprimida.

18 d’agost del 2008, a les 18:42:00 CEST  
Blogger Cesc. said...

Benvolgut Marc,
Jo també m' apunto al dubte, perquè Georgia és una Nació sobirana, no pas com Ossètia que ho és de facto malgirbada, dividida i atacada indefensa.
Mai veuré Russia com una ONG però ara per ara, veig que amb la seva força ha donat una lliçó. Ha aturat un despropòsit amb un parell de cleques a temps, cleuqes quirúrgiques, cap malmetament colateral com agrada de dir als guerrers nostrats.
Entretant no passi d' aquí, jo estic amb els ossets i de retruc amb el guardaespatlles de luxe rus.
No veig per on estic equivocat, perque grans patriotes ho veuen diferent de com jo ho veig, és possible que m' hagi perdut alguna cosa, però no m' assalta pas el dubte, fins on he vist i llegit ho veig com en Josep -Empordà, tot i que m' ha sorprès amb segons quines lectures anti-atlantistes. Però jo que el conec prou, sé que abans de res és un demòcrata i un cercador infatigable de la veritat. Tinc ganes de retrobar-lo, perquè amb els tres anys que fa que el conec mai li havia vist aquest prisma internacional. M' ha sorprès gratament. I hi toca força. Com en tantes altres coses.
Salut i independència,
Cesc.

18 d’agost del 2008, a les 22:18:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Resumint:

- Occident, avants d'acusar a Russia d'imperialisme, que faci examen de conciencia.

-Russia, avui, és occident.

-Si tens de vehí a Russia, viu-hi en pau i no li busquis les pessigolles. Des de que Russia no forma part de la extinta URSS, ha donat mostres més que suficients de que s'hi pot viure en pau.

-Europa ha de filar més prim a l'hora d'acceptar a segons quí al sí de la CEE. Polonia ens causará molts de problemes...i si acceptem a Ukraïna, ja ni us ho explico. La seua visceral russofòbia, son un perill.

-Crec que continuar instalats en la guerra freda com si la URSS encara existís, és tan estùpid com acusar als alemans de nazis.

-I per acabar, no oblñidem que a Europa li interessa, i molt, tenir bones relacions amb Russia. Argèlia ha dit que si la catalana Gas Natural vol continuar gaudint del gas argeliá, haurá de pagar un 25% més. El més passat, Gas Natural va firmar un contracte de subministrament de gas , força avantatjos, amb la russa Gazprom. Les centrals elèctriques de cicle combinat, que son les majoritàries que tenim, funcionan amb gas.

-Russia, Irán i Turkmenistan, son per aquest ordre, el 1er. 2on. i 3er. productor de gas natural del mon, i els sortiría molt més a compte enviar el seu gas a la Xina, la India i Japó que no pas a Europa, països per cert, que tenen bones relacións entre si. Anem al tanto en fer-li massa el joc als nostres aliats, els EE.UU. i la B.P.

Cordialment.

19 d’agost del 2008, a les 8:29:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Per manca de temps (havia d'anar a fer una gestió), he deixat una part substancial del que volia dir del meu anterior escrit que ara aprofito per fer l'afegitó:

Tota aquesta historia de Georgia, no penseu pas que perjudica a Russia, ans al contrari. Sembla feta a mida per destrossar la CEE...i els EE.UU. no en son innocents.

Els EE.UU. des del final de la 2ª! guerra mundial, han esdevingut la potencia econòmica egemònica gràcies a que, a diferencia de les altres nacions, no havian de contar de quants dolars USA disposaban, perque en tenían la màquina de fabricar-los. I aquesta máquina, la feian servir a tot drap sense que representés un perill per la inflacció perque tots els països es veian obligats a comprar dolars per poder pagar les transaccions comercials.

Aixó ha fet que els EE.UU tinguin un déficit per c.c. monstruos, només financiable des de la perspectiva que ells tenen la máquina de fabricar moneda mundial.

La cosa s'ha començat a complicar pels EE.UU. des del moment en que li ha sortit una moneda competidora, l'Euro. Al principi, s'ho miraban amb un cert escepticisme, però, des del moment en que, per causa d'anar pel mon "fent amics", alguns països productors de matèries primeres com Iran i Venezuela han exigit el pagament de les seues exportacións en Euros, han fet que aquesta moneda es revaloritzes fins a nivells mai pensats, i aixó ha actuat com una bola de neu que ha fet que altres paisos exportadors de materies primeres, hagin perdut la seua comfiança en el dolar i hagin passat sino d'exigir l'Euro directament si a acceptar-lo també com a moneda d'intercanvi, el que ha portat a l'Euro a un canvi de 1'5 $ USA per €. El resultat és que, d'allargar-se aquesta situació, els EE.UU corren el perill de convertir-se en un tigre de paper sobre tot en lo económic, que és el primer pas per esdevenir un tigre de paper, a seques.

Donç així les coses, molt em temo que si Alemania, França i Italia no s'espabilan, ho pagarem molt car els europeus, i qui ens ho fará pagar car, no será Russia, sino EE.UU. ..donant-nos copets a la esquena de bon rotllo, aixó si, i dient-nos que son aquí per defensar-nos.

Si Europa no s'espabila a definir una politica internacional propia, ho pagará molt car.

Ah! m'oblidaba, a Europa li interessa tenir bones relacions amb Russia, no només perque ens ven matèries primeres que necessitem sino perque, avui Russia, ja no és una ERSS arruinada, sino que, a diferencia d' EE.UU. te una situació económica sanejada, lo que els permet de comprarnos coses que nosaltres produim. Pur interés comercial, ja veieu, que a tercers no els hi fa cap gràcia. Es per aixó que personatges russòfobs com el georgiá Saakashvili, el Ukraïnés Yuschenko i el polonés Kaczynski, son un perill pels interessos de la Unió Europea.

Cordialment.

Cordialment.

19 d’agost del 2008, a les 9:56:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep-Empordà.

Evidentment, en alguna cosa discrepariem. I es en la visió de la política internacional, potser com a tal, estrictament.

Els propis dirigents rusos, històricament, sempre han dit que Rússia no es Europa ni és Asia, és Rússia, a cavall d'Europa i d'Àsia.
Un cas molt més clar, o més gran, que el de Turquia. El fet que disposin de materies primeres estratègiques i indispensables els hi dona una força, que durant 15 anys, han tingut hivernada. Vaja, com els països del Golf. O com Algèria. Països autocràtics, però gens democràtics. I que no es caracteritzen pel respecte a les minories nacionals, als països petits que van conquerir per les armes de l'Exercit Roig, no pas per insaculació.

Es ben normal, i ben lògic, que la munió de nous estats que han recuperat la seva independència, després d'estar ocupats per l'antic exercit soviètic de manera dictatorial, estiguin ben escaldats. I per molts anys.

L'antiga neutralitat finesa, és a hores d'ara una pseudoneutralitat esbiaixada. Com la dels altres països escandinaus. S'han integrat, amb més o menys intensitat, en la Unió Europea. I en l'Aliança Atlàntica. Sent un exemple de democràcia política per a tothom.

Polònia coneix bé els russos, els soviètics. I prefereix, de totes totes, incardinar-se en la Unió Europea. I disposar de garanties de defensa front hipotètics (però produits més de 10 vegades els darrers segles) atacs russos. I els petits i admirables països bàltics també. Ara, al sí de la UE, els estats més "durs", més partidaris de la "duresa en les relacions amb Rússia" són tots els nous països de l'ex-Est sovietitzat després de la 2a. guerra mundia. Nomes Alemanya i França intenten ser condescendents, més "suaus" amb Rússia.

Ho trobo lògic.
Somiem. Una Catalunya independent, davant una pressió forta econòmica (impedir arribades d'energia, etc.) espanyola, amb qui intentaria entendre's? No pas amb Espanya, a la que coneixem, dissortadament, de segles d'opressió. Esdevindriem anti-espanyols? No necessàriament, però crec que voldriem tenir altres paraïgues diferents: Anglaterra, USA, Alemanya, i, sobretot, els països menys grans (escandinaus, Scotland i Flandes, si existissin com a estats, etc.).

I el valor estratègic de Catalunya, crec, no seria el d'avant-sala de l'Espanya castellana, sinó diferenciar-nos clarament de la resta de la península, en moltes coses.

No em considero gens especialista en política internacional, però tinc clar que Rússia, que l'antiga URSS, no han afavorit fins ara, mai, l'alliberament dels pobles oprimits, ni la democratització real de les seves societats.

USA, Anglaterra, Suècia, Noruega, Països Baixos, etc., sí em resulten models positius de desenvolupament, de llibertat i de democràcia. Hauran, han, fet "trastades", si, segur, però moltes menys que d'altri, i han esdevingut territoris on la força militar està, des de sempre, supeditada, al poder civil democràtic, i on l'estat del benestar ha arribat més lluny i millor per a tothom.

El cinturó de "castedat" democràtica, amb estats lliures que desitgen ser membres actius de la comunitat internacional desaliniada dels russos, és una bona estratègia, naturalment per a USA i per als països atlantistes.

Putin serà un dirigent efectiu, eficaç, eficient, però a mí em mereix molt poc respecte democràtic, quan no pot abandonar el poder, com a tots els països lliures, i fa la martingala de passar de president a primer ministre, sense perdre ni un gram de poder personal. Autocràcia, ben vestida, potser, però autocràcia.

També Cuba va ser, els anys 60 i 70, un troç de cinturó que no va quatllar. I dos milions de cubans van marxar. Als "odiosos" EEUU, però hi van anar i s'hi van quedar.

Amb el poder econòmic actual en ser una font impressionant de subministrament d'energia a Occident, Russia podria bastir gradualment un estat del benestar per a la seva població i recuperar ràpidament l'endarreriment acumulat amb els països europeus d'economia liberal. Tant de bó fos així, però no sembla que els hi preocupi gaire, als Putin's de torn, la creació i consolidacio de classes mitjanes, altes i baixes, que estabilitzin i facin progressar aquell inmens bloc de països de la mare Rússia.

Mentre, nosaltres, que en podem treure de ser "amics" de Rússia? El mateix que Tirana quan es va fer amiga de la Xina de Mao?

Nomes les democràcies europees i USA poden , algun dia, ajudar-nos en el procés d'emancipació nacional que necessitem, per a tornar a ser, des de la independencia catalana, rics, pròspers i catalans.

Ben cordialment,
Andreu

19 d’agost del 2008, a les 11:28:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Andreu,

T'entestes en voler confondre a Russia amb la ex URRS. Bé, com a element propagandistic per justificar l'injustificable, amb sembla bé, però, company, si hi ha algú al mon que no vol que Russia torni a ser la URSS, son els russos.

I quant dius - "Es ben normal, i ben lògic, que la munió de nous estats que han recuperat la seva independència, després d'estar ocupats per l'antic exercit soviètic de manera dictatorial, estiguin ben escaldats. I per molts anys", -no voldría haver-te de recordar que alguns d'aquests paisos, foren repùbliques soviétiques que participaren joiosament de la URSS, i, ves per on, algunes d'aquelles repùbliques soviètiques, son las que ara manifesten una més gran russofòbia, com Georgia o Ukraïna. Georgia i Ukraïna son tant responsables sino més que Russia de tots els desastres i crims de la URSS. No fotem home!! .

Cas a part, és Polonia. El cas de Polonia...o més concretament de Lech Kaczynski, no és que sigui russofob, no, és que, com l'han qualificat molts analistes occidentals, és directament feixista. Vajam company, Alemania, li ha causat molts més mals a Polonia que no pas Russia. Son els polacs alemanofobs?.

Veuras, és que soc poc donat a combregar amb la retòrica vingui d'on vingui, m'estimo més tenir una opinió pròpia, que no és fàcil d'assolir, perque vivim en la era de la desinformació. La informació, hi és, però te la presentan d'una manera tant fragmentada que costa reconstruïr el puzle. En tinc una mica de pràctica. Quant tingui que criticar a Russia, no pateixis, que ho faré.

Aquest "cinturó democtàtic" que dius que li volen possar a Russia, ja m'explicarás quí li posará. Potser uns EE.UU. en fallida tècnica, gràcies a la nefasta administració Bush?...la mateixa que és incapaç de guanyar la "merdeta" de guerra d'Afganistan?...la que está tant enpantanegada a Irak que no para d'enviar S.O.S. als seus socis per sortir de l'atzutac?.

Ah! i no oblidis que com he dit en el meu anterior escrit, si a Russia li toquen massa els "pebrots", només ha de redireccionar el seu gas, el d'Iran i el de Turkmenistan cap a orient, xinesos, indis i japonesos estarian la mar de contents...i no els volfrian, en cap cas, provocar amb "cinturons de cap mena. A Europa, faría molta fred, i a Catalunya, potser hauriam de tornar a les espelmes.

Cordialment.

Cordialment

19 d’agost del 2008, a les 12:50:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Ps.

Benvolgut Andreu,

Fou l'antiamericá i "comunista" general Eisenhover que digué que calía limitar el poder del complexe militar-industrial nordamericá si no volian que amb el pas del temps esdevingués un poder dintre de l'estat. Aquest moment, ja ha arribat, i l'administració nordamericana, en aquests moments, no és més que una marioneta en mans d'aquest complexe militar-industrial i el petrolier. Esperem que un altre administració, ho arregli, segur que ho fará.

19 d’agost del 2008, a les 12:55:00 CEST  
Blogger Cesc. said...

Benvolgut Josep-Empordà:
Els americans no és que augmentin la massa monetària (engeguin la màquina de fer bitllets) el que els ha passat és que la seva moneda ha estat la de referència com a reserva dels diferents bancs centrals planetaris. És a dir, ells compren una mercaderia a un tercer País i li paguen mitjançant un xec, el proveïdor en comptes de fer efectiu el xec, el deposita en un calaix (reserves del banc central)...per tant no els cal engegar la màquina d' imprimir, ja que pagar pagar no paguen. A part d' això, que no és poc, tenen la tira de divises indexades, és a dir a un tipus de canvi o paritat fixe. Així si compres Dirhams als Emirats Àrabs Units a Rials KSA o Dinars a Qatar sempre et costen els mateixos USD.
La paradoxa és amb el RMB xinès que és el principal proveïdor dels EUA, la manté flotant lliure però n' evita l' apreciació a cost d' emmagatzemar quantitats ingents de USdollars a les seves reserves...tot i això el RMB ha seguit una corba paral.lela a l' € a 10 punts porcentuals per sota, més o manco.
El primer país a fer ús de l' arma de destrucció massiva de vendre els seus recursos en € i diversificar-ne les reserves va ser l' Iraq de Hussein. Ara ja no ho fa...ja fan bondat.
Rússia ho vol fer i la Xina va anunciar una diversificació que va fer caure el USD vint punts en pocs dies respecte l' € que n' era el beneficiari.
Si segueixes les finances del gran Warren Buffet veuràs que tot i els diners a la fundació de Bill i Melinda Gates, la resta de la seva fortuna de 56.000MUSD l' està desinvertint en aquesta moneda i fent-ho en €. És un senyal fort.
Quan el 15 d' agost del 1971 es va posar fi al patró or, l' USD esdevingué el substitut...no hi havia un € que li fes ombra com ara passa.
L' € només té 10 anys de vida que en termes monetaris pot ser interpretat, encara, com una "moda passatjera", però poc a poc s' anirà posicionant...com el RMB xinès.
Si recordes en George Soros que va ser capaç d' embutxacar-se les reserves del Banc d' Anglaterra, no descartis que pugui passar amb l' USD. El problema és que arruinaria a la majoria de bancs centrals...però el primer a disparar se' n sortirà. Hi ha un bon teorema de Nash en tot això, un bon dilema del presoner.
No descartis que el futur de valor de referència de les monedes sigui el Big Mac o el paquet del Windows Vista o una cosa semblant.
Salut i peles!
Cesc.

19 d’agost del 2008, a les 19:50:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep Emporda,

El poble rus no es responsable del que fan els seus dirigents. La democracia representativa lliure no ha arribat plenament encara.

Si hem de comencar a repassar els complexos militars industrials, home, els xinesos, els rusos, abans els sovietics, els bielorusos, els cubans, etc., son mes forts i copen mes part del pib que el nordamerica. I amb la diferencia que a USA mai han tingut militars en exercici prenent el poder per les armes, que hi ha moltissima mes transparencia que als exemples eslaus, i critica interna renegeradora. O no tenen les universitats millors, els investigadors millors i mes eficients, i han superat moltes crisis internes en quan s-hi han ficat... a resoldre/ho....

La diferencia es que els critics a Putin ja no es poden presentar a les eleccions i mes aviat foten el camp, per seguretat familiar, i en canvi tots els candidats, guanyadors o perdedors a primaries o a les presidencials, USA, segueixen vius i criticant..si volen. En Ralp Nader encara piula, naturalment.

I el Ralp Nader de Russia o la Xina, on es........No ho se. Ningu ho sap.

Les organitzacions de defensa dels drets humans, siguin d on siguin, estan amoinades per la situacio a Xina, de forma creixent, i tambe a Russia...i tambe, pero molt menys, per Spain, i encara menys per USA o Anglaterra.

El poble pou desgracia te en ser manant de manera autocratica, pero els dirigents.....de la KGB, no els hem trobat a USA, si mes no encara.

Els llibres i bestsellers en parlen pero la realitat es que els electes USA han superat previament moltes eleccions directes , a Texas, a Georgia,a Arkansas, a Pensilvania, on sigui, abans de guanyar democraticament una presidencia.

En Putin va saltar de la KGB a l alcaldia autocratica de Sant Petesburg, i des d alla al Kremlin.

En fin, el setembre, valdria la pena veuren s directament i fer un intercanvi d-opinions llarg , tota una tarda, sobre politica internacional. I en Cesc que ens moderi...Ens ho passarem d-allo mes be.

Ben cordialment, Josep.
Andreu

19 d’agost del 2008, a les 23:56:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Assistiré al debat encantat de la vida.
Salut!
Cesc.

20 d’agost del 2008, a les 7:44:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Els trets caracterìstics que em fan especialment odiosos als del pscPSOE, és la seua capacitat de mentir i la seua hipocrossia i cinisme. La capacitat que tenen a través dels seus fidels mèdia de canviar la realitat i adaptar-la als seus interessos.

Ossètia del Sur, fou agredida per l'exercit de Georgia, aixó és quelcom d'indiscutible. La maquinaria mediática del "meu" occident, no fa res més que capgirar la realitat.

Avui, occident, som pscPSOE.

20 d’agost del 2008, a les 8:17:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Ps.

Benvolgut Cesc,

No n'hi haurá de debat.

Ha arribat un punt que la política, la "nacional" i la "internacional", em repugnen....i els motius, son els mateixos en un i altre cas.

Cordialment.

20 d’agost del 2008, a les 8:20:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Només un ùltim i definitiu (per part meua) incis.

La democràcia, és el dret a decidir lliurement dels ciutadans. Quant als ciutadans se'ls substitueix la informació per propaganda que els manipula i condueix fins assolir els interessos desitjats, els ciutadans ja no son lliures de decidir, perque ignoren una cosa clau: "LA VERITAT" i la "democràcia" passa a ser una caricatura de si mateixa.

Aquesta democràcia és la que tenim.

O no és d'aixó del que ens queixem quant parlem de la politica catalana?...Donç ja veieu, la politica catalana és un fidel reflexe de la politica mundial.

20 d’agost del 2008, a les 8:37:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep_Emporda,

Cert. Georgia atac[a Ossetia del Sud (que alguns consideren Georgia), pero contesta Russia, entrant a Georgia, no solament a Ossetia del Sud, i encara hi esta instal.lada militarment.

L-exercit rus encara no s ha retirat de Georgia (deixem a banda Ossetia del Sud de moment, i aixo es una invasio militar dun altre estat. I ha incorporat forces irregulars d-altres contrades, inclosa Txetxenia, com a mercenaris i avancada de pillatges i bestiesses.

Putin ha vulnerat el dret internacional. Esta clar.

I, si us plau, per que no accepteu la gentil atencio d-en Cesc...

Records,
Andreu

20 d’agost del 2008, a les 16:13:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep,
Ja fa uns dies que et veig amb una depressió aguda que sembla sobrevinguda. La desinformació, la targiversació, el maquillatge la manca d' objectivitat etc. no és pas un invent de fa deu dies.
El meu gran i enyorat amic Ramon Barnils sempre em deia, "si vols estar informat fes-te una bona biblioteca", tot i que el seu inseparable amic, també transpassat, Jordi Vendrell em deia, ja llavors, cap a l' any 96 0 97 que m' endinsés a l' internet. El 97 ja vaig fer el primer web a l' àmbit professional...amb un domini que avui val força calers per ser un genèric.
Has de pensar que els mass media tenen la funció d' evitar que s' esvoloti el galliner i d' aconseguir que la gent consumeixi...que faci bullir l' olla del sistema i no emprenyin, que no pensin, vaja. Si tothom tingués el nostre neguit de saber coses i d' esbrinar el què i el com i el perquè de les coses, aquest món seria complicat, ingovernable. Seria lliure, i no t' enganyis, si vols llibertat amplia't la cuina i crea. Cal un ramat... i alguna ovella esgarriada és tolerable, però no massa. Gens generalitzat. Puntual.
Cal negociar-hi o sucumbir-hi, això no canviarà pas gota. Engegar el procés d' independència és infinitament més senzill que voler canviar tot això. No veus que a la majoria ja li va bé anar a grapats? que la gent no vol esgarriar-se? No ho veus que la gent té el dò de l' embussament, amuntegats fins per vacances? compren quan els preus pugen i vènen quan els preus baixen. La gent és així, irracional, conduïble. Amb un ramat així fer diners no és massa complicat, amb l' internet i els llibres mantenir-se informat en els temes que t' interessen tampoc pas. Només has d' assumir una cosa, que ets esgarriat, allunyat del ramat. Un cop assumit t' ho mires tot plegat amb més condescendència, dónes a d' altri el grau d' estupidesa que la seva miopia li fa invisible.
T' asseguro que debatir amb l' Andreu et recomfortarà, jo poc podré moderar, perque vosaltres per biologia i assimilació d' informació més avançada no m' ho permeterieu pas mai.
Ara, no oblidis que al ramat és a qui ens devem, qui caldrà reconduïr.
Salut i independència,
Cesc.

20 d’agost del 2008, a les 16:38:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Andreu,

Tothom té les seues línies vermelles, tant de moda per cert, i jo tinc les meues.

I no em vinguis amb la collonada de que Russia ha incomplert les lleis internacionals al no limitar la seua acció a Ossètia del Sur.

Tens sort de que no tinc ganes de més polémica, sino t'ecriuria un llençol d'arguments per una banda i fets comparatius per un altre.

Andreu, pren-me una miqueta més seriosament, siusplau.

Cordialment.

20 d’agost del 2008, a les 16:42:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Acudit rus:

Li preguntan a la Sra. Smit: És vosté feliç?.

- Si, soc molt feliç, tinc quatre fills i un marit maravellosos.

-I a on son?.

-El primer és a l'Irak, el segon a l'Afganistán, el tercer a Kossovo i el quart s'entrena per envaïr l'Irán.

-I el seu marit és a casa?.

-No, el meu marit ara és de gira pel mon donant comferencies sobre com evitar que els russos invaexin altres naciona.

20 d’agost del 2008, a les 18:13:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep,
L' acudit és bo, però hi ha un llibre de Paul Kennedy "the rise and fall of the great powers", on explica fil per randa com un imperi rera l' altre ha caigut al tractar de mantenir massa fronts oberts, de Babilònia a l' URSS...i espera' t. Tothom assoleix, quan viu il.luminat per l' èxit, el seu nivell d' incompetència. D' èxit en èxit fins al fracàs final. Llei de vida.
Salut!
Cesc.

20 d’agost del 2008, a les 18:37:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

No, és que si parlem de dret internacional, legalment, Georgia és un protectorat de Russia, només cal que cerqueu al Google "Tractat de Gueorguievsk", que a l'igual que la "cessió" de Guantánamo a EE.UU, no té data de caducitat, sent, per tant vigent.

20 d’agost del 2008, a les 19:09:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

El proper conflicte que s'albira a l'horitzó, és Ukraïna.

La peninsula de Krimea i l'est d'Ukraïna, está habitada per russos, perque Krimea, fou rusa, al igual que la part oriental fins que al 1947, el georgiá Iosif Stalin (georgiá havia de ser), va modificar les fronteres i va cedir Krimea a la RSS d'Ukraïna (si, Ukraïna també era soviética...i comunista).

El president d'Ukraïna, és el russofob Yúschenko, que va presentar-se a les eleccions en coalició am el partit de la que és primera ministra Yúlia Timoshenko.

La majoría d'Ukraïnesos, no en son de russòfobs, ans al contrari, ja que molts, com he explicat avants, son d'origen rus.

La deriva russòfoba del president Yúschenko, li ha fet perdre molta popularitat entre els seus conciutadans, fins al punt d'haver trencat la coalició amb la primera ministra Timoshenko, i no només aixó, sino que ùltimes enquestes de cara a les eleccións del proper any, li donen només un 7% de vots, sent la millor situada per substituïr-lo (si no passa res) la primera ministra Timoshenko, amb un 30% d'intenció de vot. Cal dir que Timoshenko, no és russòfoba, ans al contrari, és partidaria de tenir bones relacions de veïnatge amb Russia.

Ahir, Yúshenko, va acusar a Timoshenko d'alta traïció per no haver condemnat la resposta de Russia a Georgia. La Georgia de Yúshenko, ha armat a Georgia i ha enviat tecnics i mercenaris per assesorar l'exercit georgiá.

A més, no content amb aixó, vol inmobilitzar a la flota russa del mar Negre, que té la seua base a Sebastopol per un conveni de cessió que expira al 2017.

Está preparant el russòfob Yúschenko un altre focus de tensió de cara a excitar el nacionalisme ukraïnes per les properes eleccións de l'any vinent que probablement l'apartarian del poder?.

Tindrá suports internacionals?.

És democrátic que algú que governa sent a la corda fluixa faci accións de govern irreversibles sense consultar previament al seu poble?.

20 d’agost del 2008, a les 19:45:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep,
si no ho recordo malament l' ukrainès va ser enverinat pels rússos, sobrevisquent a l' incident tot i quedar-li la cara com la carta nàutica del Cap de Creus. Una mica d' alèrgia als rússos (o al Kremlin) ha de tenir, vaja si no és que té orxata a les venes.
La rosseta de les cuetes sempre l' he vist una dona que porta les calces brutes, que diria en Sort.
Parlant d' eleccions pensa també amb les nord-americanes i de com de bé li va als republicans tot aquest desori caucàsic per malbaratar les opcions d' un Obama que semblava llençat a fer-se amb l' executiu imperial, i que va ben coix per aquest peu.
El que queda clar és que hi ha una ofensiva geostratègica en tota regla.
Salut!
Cesc.

20 d’agost del 2008, a les 21:27:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Si hi afegeixes que els de l' UE podem, no arribar als Urals sinó a les Kurils del Pacífic...ja veus perque els EUA els ve fred de peus.
El problema, a nivell militar seria fer entrar Rússia a un bloc continental que poses fi a l' atlantista. Però vaja, l' economia es desplaça, ho va fer de la Mediterrania a l' atlàntic...i ara cap al Pacífic...hi podem arribar per Califòrnia travessant el mid west o l' estret de Panamà o bé fer l' opció de la verge Sibèria on està tot per fer. No ho sé pas.
Tot plegat Josep és com arribar a l' Empordà, fins al passat Sant Joan jo sempre optava per les Gavarres, per Romanyà...ara hi ha una autovia que sembla que funciona.
Els europeus el que no podem fer és dormir a la palla i arribar al Pacífic per un lloc o altre...però arribar-hi...no fos cas que una entesa dels veïns de l' estret de Bering (russos-usa) ens en privés la sortida.
Buff! tot plegat costa.
Salut!
Cesc.

21 d’agost del 2008, a les 0:01:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Cesc,

Sembla ser que els russos, no ho dominen gaire així dels enverinaments.

Tot sembla indicar que en Yúshenko gaudeix de molt bona salut...i de la mateixa manera que tots aquests conflictes que surgeixen ara, de manera "casual" estan beneficiant i força a n' Mc. Cain com tu molt bé has explicat, sembla que a ell, aquell "enverinament", el va ajudar força a guanyar a una Ukraïna que no vol i no li interessa de cap de les maneres ser russòfoba.

Ukraïna, al igual que altres exrepúbliques soviétiques, rep tots els productes energétics des de Russia a un preu molt més baix que el de mercat, i algunes, ni tant sols ho pagan...o ho paguen quent poden o volen.

Ukraïna és un cas molt especial, perque pel seu territori, hi passa un gasoducte que suministra gas a centreuropa i del qual es nodreix la mateixa Ukraïna...el que passa és que d'aquest gasoducte, cada any en "desapareix" un 30% del gas que hi circula...i que después ES EXPORTAT PER UKRAÏNA a 3ers. països.

Cada escú, enten aixó de la "economía de mercat" a la seua manera.

21 d’agost del 2008, a les 8:29:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Andreu,

En Cesc, que hem coneix, s'ha adonat que estic una mica fastiguejat...i és cert. Tot plegat, és un joc infame que no fa més que revoltar-me.

Veuras, potser has tret una imatge desenfocada del meu punt de vista, que és aquest:

No soc ni russòfob ni americanòfob, només soc catalá i europeu...en mi no hi trobarás cap papanatisme.

Procuro ser equánim amb els meus judicis, que sempre, vull sustentar-los en la veritat dels fets. No suporto la hipocressia ni el cinisme ni la mentida, vingui d'on vingui. Si, ja ho sé, el mon no el manen les mares Teresa de Calcuta...però entre poc i massa, hi ha d'haver un terme mitg.

EE.UU. és una grandíssima nació de la que comparteixo la majoria dels seus valors....però no em demanis que digui amén a l'administració Bush. De fet, ni els mateixos nordamericans ho fan al 100% X 100%.Ells també la critican, i no per aixó, son antiamericans. El pitjor pecat que han comés, vist amb els meus ulls, ha sigut el de mentir. Mentiren al Consell de Seguretat de la ONU amb lo de les "armes de destrucció massiva" d'Irak. Ells mateixos ho han reconegut. L'anterior secretari d'estat Collin Powel que tant va defensar a la ONU, amb fotos (trucades off curse) l'existència d'aquestes armes.Menteixen sempre que els interessa. Son els més grans mentiders de la història. L'administració Bush.

Bé, no em vull extendre en coses que tots coneixem. L'administració Bush, si s'ha destacat per quelcom, és per mentir descaradament devant de la humanitat. No em demanis que m'els cregui.

Els EE.UU. serán algún día els nostres aliats per assolir la sobiranía?. Ja m'está bé que hi confíis, jo no arribo a tant. De fet, n'estic ben convençut de que aixó mai passará, i em remeto a fets històrics no gaire llunyans...però tampoc els hi demano, i tampoc aquest fet, em fa canviar el meu punt de vista. Els nordamericans, son UN GRAN POBLE, amants fins l'extrem de la llibertat. Si sapiguéssin realment el que fa al seu actual govern pel mon mundial amb objectivitat, els penjarían pel ous, n'estic convençut.

Europa, com sempre, está fent el passarell. A Europa (jo soc catalá, i per tant, europeu, ja t'ho he dit)li interessa tenir bones relacións amb Russia...i amb USA, per descomptat, i faria bé en cercar el punt d'equilibri i no deixar-se arrossegar per cap dels dos...ni pels bessons Kaczynski ni pel russòfob Yúschenko.

Espero amb delit el día que la U.E. tingui una sola veu i una política pròpia...nacional (europea) i per sobre de tot, internacional. Avui, es donen les condicions perque Europa esdevingui una gran potència...potser d'aquest mal plora la criatura. A algúns, no els interessa.

Cordialment.

21 d’agost del 2008, a les 12:38:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep,
Suposo que pel dret de pas hi haurà un acord que inclou o estableix un peatge, però pel que dius un 30% és anar de gorra per la vida.
El que fan és agafar un terç del gas per la cara o el peatge és un terç? O paguen peatge i a més els furten el terç?
N' hi ha per llogar-hi cadires !
Però jo que tinc una feina que m' obliga a visitar els païssos més rics en recursos naturals del planeta et diria que tots tenen en comú una manera de fer semblant, tots van pel broc gros. Sense manies. Un malbaratament escandalós.
El cotxe que tinc al Principat omplir-lo de pinso em costa uns 100€, a Dubai hi tenia un dotze cilindres en V i 6000cc que endrapava carburant a galledes i l' omplia per uns 7€...i allà és car.
A Venezuela la gent més pobre renta la casa amb benzina dissolta amb aigua infinitament més barat que el lleixiu o cap detergent.
El que no entenc és perquè aquí un litre costa 1,3€ i a la mateixa benzinera una ampolla d' aigua mineral costa també 1,3€...més car que a Dubai...i allà et donen Evian d' importació intercontinental.
Hi ha coses que no em caben al cap.
Salut!
Cesc.

21 d’agost del 2008, a les 12:54:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Per cert a Dubai, repostes com a la F-1, amb el cotxe en marxa i l' AC a tota castanya. imagina' t quin simple tràmit ho consideren que no hi ha ni ritual ni liturgia. Ni baixes del cotxe. Els autoserveis no saben ni el que són i pagar la benzina amb Visa és interpretat com aquí pagar-hi el lleticafè amb croissant.
Hi ha coses que frapen !
Salut!
Cesc.

21 d’agost del 2008, a les 13:06:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep Emporda,
Apreciat Cesc,

Crec que ja sabia que en Josep es una molt bona persona, noble, amb personalitat i criteri, amb cultura, coneixement, criteri , senderi, formacio i intel.ligencia.

I m ho ha demostrat repetidament. El que tingui unes opinions sobre politica internacional relativament diferents de les meves, no significa mes que cadascu te les seves, i amb arguments. Tenir rao en politica internacional...Segur que jo no soc ningu per a tenir raons sobre temes que no conec el suficient. Pero opinio, potser no massa fonamentada, en tinc sobre alguns temes de politica exterior. I que discrepem es bo.
En les prioritats nacionals catalanes coincidim molt mes. I es el que es important. Sobre politica exterior, tampoc podrem influir/hi gaire..

I quant a l amic Cesc, m impressionen els detalls que de tant en quan explica, que em fan pensar, sobretot, quantes coses desconec.

I son fets, mes que curiosos, indicatius de societats diferents, ben diferents, amb vessants millors en alguns aspectes si pitjors en d altres. La vida real. La que es de veritat.

En fi, jo no abandono la pretensio de la trobada tripartita a 3, fins ara no feta. En comencar el setembre, m hi torno.

Molts records, Josep.
Molts records, Cesc,

Cordialment,
Andreu

21 d’agost del 2008, a les 23:34:00 CEST  
Blogger INPAIC said...

Diu el gran profeta Sort: "...la manca de formació política i de coneixements de la política internacional és immensa entre massa gent del moviment independentista català". Recollons sort n'hi ha que ell és el setciències que està formadíssim. Et recomano que vagis a Olvan. Allà hi ha la millor granja de cria i reproducció del ruc català. Un ruc tan lletrat serà el gran semental entre tota la colla de rucs. Per fi podràs fer el que en les teves malalties mentals t'oprimeixen el cervell. Deixa de mal escriure i fes el que tu saps fer: de ruc reproductor. Per cert 35 comentaris entre 4 altres "intel·lectuals". Quanta cultura d'alt nivell.....
profeta Sort: "

21 d’agost del 2008, a les 23:56:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Jo el que penso és que un català s'ha de basar en certs punts polítics irrenunciables: 1er. de tot la llibertat, segon, la democràcia.
El fet d'estar a favor dels EEUU rau en que la seva base, el seu naixement està en la llibertat i en la democràcia.
Donar suport a Rússia és donar suport al típic imperialisme dominador i agressiu com és l'espanyol. Primer de tot, Rússia no es basa en la llibertat, i segon, és una "democràcia" vigilada pels ex-KGB's plena de mafiosos que es van apoderar de les restes de la moribunda URSS i ara se n'han fet els amos. Quan es discrepa de la seva política fan desaparèixer polítics, periodistes,etc i si no fos pel seu arsenal de bombes nuclears ningú li miraria la cara. Hauria hagut de fer neteja de veritat.
Un altre tema relacionat és el de l'autodeterminació i la llibertat. Estic d'acord i entenc la russofòbia de Polònia, Ucrania, les repúbliques bàltiques, Armenia, Georgia, etc. Què voleu? Que li llepin el cul a Rússia després de tants anys d'ocupació, assimilació, purgues i massacres? Jo com a català també ho faria amb el meu enemic. Cadascú a casa seva.
I pel que fa als Ossets, si s'autodeterminen que volen ser dins la Federació Russa, endavant. És la seva llibertat. Si volen acabar siguent engolits per Rússia ells mateixos.
I un altre: què determina actualment què és el territori d'una nació? La gent que hi viu o la història? Amb Kosovo ha començat el trencaclosques i això no és res més que un nou pas. Si a Sèrbia se li pot treure un tros, perquè no a Georgia. I perquè no a Espanya? I perquè no a França? Veieu per on van els tirs.....?

21 d’agost del 2008, a les 23:57:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Lluís,
Jo antiamericanisme no en tinc cap, als USA hi he fixat, fins i tot, la meva residència una bona temporada. A ciutat. A NY.
Però allà tenen un territori que va dels Apalatxes a les Rocoses on la COPE és l' avançada del marxisme.
Jo només defenso el dret del Ossets, que ja van autodeterminar-se el 1992 amb un resultat del 90%...només reconegut per Rússia. L' ONU mira guenya, en aquest cas, i això no és bo.
Avui o ahir, vaja, els Ossets del Nord han presentat la voluntat d' unir-se als compatriotes meridionals, els russos han anunciat que hi obren ambaixada. Ja son lliures. Ara han d' estar units. Veig els russos com cal...de moment.
I si Rússia toca Georgia, em sentiràs defensant el georgians, que a aquells indrets només hi he dormit, mai establert i no en sé prou.
Salut!
Cesc.

22 d’agost del 2008, a les 0:20:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

El conflicte internacional entre Russia i Georgia es ja una crisi politica internacional. I ja ha tingut consequencies. En diversos fronts bilaterals.

I de moment l-exercit rus no ha marxat de Georgia, no ha retornat a Russia, ni sembla que faci res per a tornar.

I Polonia i USA han signat un acord de col.laboracio militar, important, amb Parriots per a Polonia, etc. I la Sra. Rice ha dit, de moment nomes ho ha dit, que Georgia, si vol estar a la OTAN hi sera.

En fi, Crisis Group, acreditats participants en moltes crisis internacionals, a peticio de les parts, o de la ONU, o de la Otan, o de qui sigui, ho veuen greu.

I es que ho es.

Aci va el que diuen

INTERNATIONAL CRISIS GROUP - NEW REPORT
http://www.crisisgroup.org/home/index.cfm?id=5636&l=1

Russia vs Georgia: The Fallout


Tbilisi/Brussels, 22 August 2008: The Russia-Georgia conflict has transformed the contemporary geopolitical world. The international challenge is not only to restore peace and stability in Georgia through the immediate implementation of the ceasefire accord, but to seriously address the more fundamental questions the conflict raises for security in Europe.

Russia vs Georgia: The Fallout,* the latest report from the International Crisis Group, examines the mistakes on all sides that led to war and offers comprehensive recommendations for the belligerent parties and international institutions. Both Georgia’s rash miscalculation in attacking its breakaway region of South Ossetia, and Russia’s disproportionate response in invading large portions of Georgia, make the conflicts over the separatist territories of South Ossetia and Abkhazia far harder to resolve.

The urgent need is to implement fully the 15-16 August ceasefire, and most significantly, to ensure that Russian troops return immediately to pre-7 August positions. “Western states must press Moscow to accept the common understanding of the loosely-worded ceasefire, and not try to use loopholes to retain a de facto occupation of parts of Georgia”, said Crisis Group Caucasus Project Director, Lawrence Sheets.

International monitors should be deployed to observe Russian withdrawal and then help keep the ceasefire in South Ossetia and Abkhazia until the UN authorises an international peacekeeping mission, which Russia should be allowed to join but not dominate. Humanitarian aid must be freely distributed and displaced persons assisted in returning to their homes.

More broadly, Russia’s actions have undermined regional security; threatened vital energy corridors; made claims on ethnic Russians and other minorities that could be used to destabilise other former Soviet republics, including Ukraine; and shown disregard for international law.

The crisis raises questions about the compatibility of Russia’s intentions with the rights of other states on its borders. It has also raised concerns about the capacity of NATO, the UN and EU to address basic security challenges stemming from the aggressive self-confidence of a Moscow that feels the West has, since the Soviet Union collapsed, taken advantage of its weakness, ignored its interests, and maintained NATO in an unnecessarily confrontational way.

“Current rhetoric in Moscow and Western capitals is eerily reminiscent of the Cold War and will do nothing to resolve the crisis on the ground in Georgia or repair the damage done to European security”, says Crisis Group President Gareth Evans. “The West needs to address Russia’s behaviour not by isolating Moscow, but by engaging it in a way that is both hard-headed and conditional.”

The West should deliver a firm message to Russia that if it does not respect the ceasefire deal and cooperate in implementing the international peacekeeping mission, it will be met with a serious response, including suspension of its Moscow’s World Trade Organisation application and its participation in the G-8, and a challenge to its holding the 2014 Sochi Winter Olympics.

But if Russia does now significantly moderate its behaviour, the message should be that the West is prepared to explore common security interests and ways to bridge differences, on a wide range of regional and global security and economic issues.

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

International Crisis Group

Russia vs Georgia: The Fallout
Europe Report N°195
22 August 2008
http://www.crisisgroup.org/home/index.cfm?id=5636&l=1

EXECUTIVE SUMMARY AND RECOMMENDATIONS




The Russia-Georgia conflict has transformed the contemporary geopolitical world, with large consequences for peace and security in Europe and beyond. Moscow’s initial moves into South Ossetia as large-scale violence broke out there on 7-8 August were in part a response to a disastrous miscalculation by a Georgian leadership that was impatient with gradual confidence building and a Russian-dominated negotiations process. But Russia’s disproportionate counter-attack, with movement of large forces into Abkhazia and deep into Georgia, accompanied by the widespread destruction of economic infrastructure, damage to the economy and disruption of communications and movement between different regions of the country, constitutes a dramatic shift in Russian-Western relations. It has undermined regional stability and security; threatened energy corridors that are vital for Europe; made claims with respect to ethnic Russians and other minorities that could be used to destabilise other parts of the former Soviet Union, with Ukraine a potential target; and shown disregard for international law.


Russian actions reflected deeper factors, including pushback against the decade-long eastward expansion of the NATO alliance, anger over issues ranging from the independence of Kosovo to the placement of missile defence systems in Europe, an assertion of a concept of limited sovereignty for former Soviet states and a newfound confidence and aggressiveness in foreign affairs that is intimately linked with the personality and world view of Russia’s predominant leader, Prime Minister Vladimir Putin.

Georgia, too, has mishandled its relationships with Russia, South Ossetia and Abkhazia since 2004, abandoning real confidence building and often following confrontational policies towards the conflict regions. With patience it might have demonstrated that the regions would be better served by enjoying extensive autonomy within an increasingly prosperous and democratising Georgia. Instead, President Mikheil Saakashvili and a small inner circle of bellicose officials used menacing and arrogant rhetoric that made the dispute with Moscow and the conflict regions bitter and personal. All sides bear responsibility for the humanitarian consequences of the violence, as tens of thousands of civilians in South Ossetia, Abkhazia and the rest of Georgia have been displaced amid disturbing reports of atrocities.

Western nations must eschew the worst of the Cold War mentality that would further isolate Russia, but engagement, as UK Foreign Secretary David Miliband has put it, has to be “hard-headed”. Russia cannot be allowed to maintain a military force in Georgia except as part of an international peacekeeping mission with non-Russian command, with a clear and mutually acceptable mandate in South Ossetia and Abkhazia. The ceasefire signed on 15-16 August must be respected, and Russian troops must return promptly to the positions they held on 7 August, honouring the spirit of a loosely worded agreement. International monitors should be deployed in Georgia proper to observe Russian withdrawal and return of displaced persons (IDPs) and then serve as an interim measure to help maintain the ceasefire in South Ossetia and Abkhazia until a peacekeeping mission can be created.

Russian participation is probably necessary as a practical matter in the peacekeeping mission, although serious questions should be raised about the motives of the Russian forces that Moscow describes as peacekeepers. Command and composition should be genuinely international. All Georgian and Ossetian civilians displaced since 7 August need to be immediately allowed to return to their homes. The Russians and Georgians should agree to and cooperate with investigations to establish responsibility for human rights abuses during the conflict, including by the International Criminal Court (ICC) and perhaps the Organization for Security and Co-operation in Europe (OSCE).

None of this will be easy or even possible without a combination of significant pressures and pragmatic incentives to gain essential Russian approval. Moscow must be made to understand the advantages for its prestige, power and economy of being a partner in ensuring security in Europe rather than an outlier, subject to threats of exclusion from such institutions as the G8 and World Trade Organization (WTO).

The crisis also reflects serious mistakes by the U.S. and the European Union (EU) in Georgia since 2004, most significantly failing to adequately press President Saakashvili to abandon a quick-fix approach toward restoring Georgian control over South Ossetia and Abkhazia. The Georgian army was trained and sold weapons without ensuring that these would not be used to recover the conflict territories, and Russia’s anger over these actions and other perceived post-Cold War slights was misread. Instead of concentrating on democratic institutions and rule of law, the U.S. too often focused its support on Saakashvili personally, even as he engaged in reckless and authoritarian behaviour. As the long-frozen conflicts in South Ossetia and Abkhazia began to heat up, Georgia’s partners did too little to encourage it to engage more substantially in confidence building and dialogue with the de facto authorities and Russia.

With regard to NATO, the division evident at its Bucharest Summit in April 2008 on whether to approve a membership action plan (MAP) for Georgia has been exacerbated. Those countries, led by the U.S., who support Georgia’s accession are pointing to the Russian attacks as clear proof that Georgia needs the protection of NATO security guarantees; those that oppose it believe that NATO dodged a bullet by not committing itself to go to war against Russia in defence of a capricious and reckless government in Tbilisi. A decision on MAP or membership status should not be taken in the heat of the current crisis. It will be difficult to finally resolve the membership issue, in relation to both Georgia and other potential members, without addressing the larger question of NATO’s future role as a security organisation.

At the broader level, the crisis raises significant questions about the capacity of the EU, the UN and NATO to address fundamental issues. While European leaders stepped forward to achieve the ceasefire agreement, their inability to put forward a forceful response to the Russian action reflects a lowest common denominator approach that discourages stronger and more innovative policies. Similarly, the UN Security Council, divided by whether to include references to Georgia’s territorial integrity in either a resolution or statement, has issued nothing on the conflict since it began to boil over on 7 August. In an unhappy reminder of the Cold War years, the conflict has called into question the Council’s capacity to address any issue over which P-5 members have significantly different interests. And in the process of seeking justification for its actions, Russia has also misstated and distorted the UN-approved principle of “responsibility to protect”.

RECOMMENDATIONS

To the Russian and Georgian Governments and the De Facto South Ossetian and Abkhazian Authorities:

1. Implement immediately and fully the six-point ceasefire agreement signed on 15-16 August 2008.

2. Assist monitoring of compliance by a strengthened OSCE Georgia Mission, with full freedom
of movement throughout the country, until a more permanent and substantial international peacekeeping mission can be authorised and deployed.

3. Allow and support the immediate return of all newly displaced persons and refugees to their homes, provide unrestricted access for humanitarian aid, facilitate the exchange of prisoners and detainees, halt belligerent rhetoric and the issuing of false press reports, assist with the determination of the fate of the missing and cooperate with the International Committee of the Red Cross (ICRC) and humanitarian airlifts, as well as with the International Criminal Court (ICC) and other investigating authorities.

To the Russian Government:

4. Withdraw all military and related personnel from Georgia, except initially for the numbers authorised as peacekeepers before 7 August 2008 in South Ossetia and Abkhazia, and subsequently for any who are entitled to serve in an international peacekeeping mission in South Ossetia and Abkhazia that may be authorised by the UN Security Council.

To the De Facto South Ossetian and Abkhazian Authorities:

5. Halt and desist from violence against ethnic Georgians, destruction of property or forced displacement.

To the Georgian Government:

6. Sign a non-resumption of hostilities agreement with the de facto authorities of South Ossetia and Abkhazia.

7. Pursue and consistently implement without status preconditions measures to gradually build confidence with South Ossetians and Abkhaz, including by providing full protection to South Ossetian and Abkhaz minorities throughout Georgia.

To the Member States of the UN Security Council:

8. Negotiate rapidly a resolution that:

a) acknowledges and welcomes the ceasefire signed 15-16 August 2008 and addresses the territorial integrity issues by confirming that it does not affect the legal situation that existed in the concerned area on 7 August 2008;

b) welcomes the dispatch of observers to serve as interim monitors of the ceasefire;

c) authorises for an initial period of one year the formation and operation of a peacekeeping mission, which may be, as appears most practical and expeditious, either a traditional UN mission or the mission of another appropriate international institution such as the OSCE, and is commanded on the military side by a senior soldier from outside the region and on the
political side by a senior diplomat from outside the region. Russian participation in such a mission should be fully integrated into the inter­national command structure and not form a separate force within the main force. This force should be mandated to:

i. ensure respect for the ceasefire signed on 15-16 August 2008;

ii. offer such assistance as may be deemed useful by the de facto South Ossetian and Abkhazian authorities to develop their institutions; and

iii. encourage contacts between the Georgian government, Georgian institutions and individuals and the de facto authorities of South Ossetia and Abkhazia, their institutions and individuals; and

d) establishes a forum in which the concerned parties, facilitated by the UN, as well as interested neighbouring states and international organisations such as the OSCE and EU, can urgently explore practical measures to improve the humanitarian and economic situation, as well as the possibility of more far-reaching political measures to achieve, ultimately, a resolution of the underlying problems that have produced conflict between Georgians, South Ossetians and Abkhazians, including regarding status.

9. Request that the Secretary-General, after consultations with all parties to the conflict and with relevant international organisations such as the OSCE, appoint an independent panel to conduct an investigation documenting August events in South Ossetia and Abkhazia as well as other parts of Georgia in which Russian forces established temporary presence. The purpose of the investigation should be to provide an accurate and complete accounting of what occurred in order to promote reconciliation and make it possible to ensure future accountability for any atrocity crimes.

To the European Union and its Member States:

10. Organise an emergency donors conference, in coordination with the international financial institutions (IFIs) and bilateral donors, for the purpose of obtaining funds to assist the repair of war damage in the affected areas and support economic stability.

11. Rapidly send interim observers to monitor the ceasefire as part of the OSCE mission, reinforce the office of the European Union Special Representative (EUSR) and the Border Support Team (BST) and take the necessary measures to dispatch a European Security and Defence Policy (ESDP) team to assist in a peacekeeping mission authorised by the UN Security Council.

To NATO and its Member States:

12. Do not seek to resolve Georgia’s MAP or membership status until the present crisis has cooled. Consider other appropriate means of satisfying Georgia’s legitimate security concerns pending any progress on its NATO application.

To European Union and NATO Member States:

13. Advise Russia at the most senior level that if it cooperates in implementing and maintaining the ceasefire signed on 15-16 August 2008 and negotiating and implementing the UN Security Council resolution described above, they are prepared to explore common security interests on a wide range of global issues, including possible ways to bridge differences with respect to Georgia’s relationship to NATO, the expressed Russian interest to consider whether there might be some utility in a forum to draft a new instrument on aspects of European security and otherwise generally to deepen dialogue and cooperation.

14. Advise Russia at the most senior level that if it does not cooperate in implementing and maintaining the ceasefire signed on 15-16 August 2008 and negotiating and implementing the Security Council resolution described above, they are prepared to adjust relations accordingly, including to:

a) suspend further consideration of Russia’s membership in the World Trade Organization (WTO) and its participation in the activities of the G8; and

b) request through national committees the International Olympic Committee (IOC) to seek assurances from Russia that appropriate international cooperation is in place with respect to Abkhazia by 1 January 2009, so that there can be confidence the 2014 Winter Games will be prepared adequately and conducted safely and there is no need to review the decision to award those Games to Sochi.

15. Advise Georgia at the most senior level that if it cooperates in implementing and maintaining the ceasefire signed on 15-16 August 2008 and works constructively with regard to the processes to be set in motion by the Security Council resolution described above, every effort will be made to increase aid appropriate to the needs for reconstruction of the economy and infrastructure and to facilitate its EU integration.

Tbilisi/Brussels, 22 August 2008

22 d’agost del 2008, a les 19:18:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

No es coneix com empatia la capacitat de posar-se en el lloc dels altres?.

Donç bé, si jo fos el president o primer ministre de Russia, les forces armades del meu pais rebéssin una agressió com la rebuda per les forces d'interposició que eran a Ossètia del Sur per un acord internacional, ciutadans russos fossin massacrats de nit i a més, tot el mon occidental, defenses a l'agressor, jo faría exactament el que estan fent els russos, no hi ha altre opció, però amb dues particularitats: no m'hagués aturat fins a detenir i portar fins a un tribunal al boix perillós de'n Saakashvili i ja ningú, em trauría de Georgia fins tenir la seguretat de que les ansies d'occident s'haguessin calmat.

Ei!, aixó és el que faría jo, i no els babaus dels russos que han deixat la feina a mig fer, cosa que, sentint les declaracions d'alguns dels actors de la comèdia, i si el poble georgiá no hi posa remeï "penjant pels ous" al colpista Saakashvili, vol dir que a no molt trigar, hi hauran de tornar, i segurament, la propera vegada, l'estropici será molt més gran.

No hi veig alternativa a l'"ardor" guerrer de'n Saakashvili, president d'una nació en fallida, eminentment agrícola, que des de que ell la governa, ha perdut el seu principal mercat, Russia
(40% de les exportacions) i ha aumentat el pressupost de defensa de 30 a 1000 milions de $ USA (els nùmeros son tant esclaridors del que está passant que quasi no val la pena dir res més: la OTAN, simplement ha comprat a Georgia, que es veu que tenía un preu assequible. Hi ha que a aixó, li diu "democràcia"). Avuí, Georgia és el pais del mol que destina més PIB en despesses militars del mon.

Potser que es dediques a millorar les condicions de vida dels seus conciutadans en lloc de fer de peó de l'administració del borratxin (Fotos de l'espectacle donat per Bush a Pekín: http://www.radiomundial.com.ve/yvke/noticia.php?9955 en evident estat d'embriaguesa) George W. Bush.

Es miri com es miri, a Russia no li han deixat altre alternativa. Tot sembla indicar que ha sigut de manera planificada i premeditada i continuo pensant que han sigut molt prudents amb la seua resposta.

Ahir, forces del EE.UU. varen matar 76 civils a l'Afganistan. Només ahir.Avants d'ahïr, 25.

Cordialment.

23 d’agost del 2008, a les 11:02:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep Emporda

Les guerres tragiques son.
La guerra mes neta va ser la se USA contra Serbia, amb en Clinton, el mes sere i progre de tots.

I tambe van ser centenars, i milers, els serbis morts. I va ser una guerra intel.ligent, neta, ...pero efectiva.

Ja ho veurem el setembre, on estan les tropes russes que van invadir Georgia, molt mes enlla d Osetia del Sud. I al consell de seguretat, Xina i Russia, contra els occidentals, inclosos els francesos.

A Darfur, el genocidi fet i que segueix, no s atura per que Xina, sobretot,que ha venut mes armes al Sudan dictatorial que els occidentals a Georgia, i Russia s oposen a una intervencio militar humanitaria que veu be la ONU.

Ja ho veurem el setembre, com queda la situacio a Georgia. I ja se sap, despr'es d-una menjada de peo, l altre intenta menjar un alfil, per a compensar amb escreix.

Veurem. Veurem.

Cordialment,
Andreu

23 d’agost del 2008, a les 23:55:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolgut Josep Emporda

Les guerres tragiques son.
La guerra mes neta va ser la se USA contra Serbia, amb en Clinton, el mes sere i progre de tots.

I tambe van ser centenars, i milers, els serbis morts. I va ser una guerra intel.ligent, neta, ...pero efectiva.

Ja ho veurem el setembre, on estan les tropes russes que van invadir Georgia, molt mes enlla d Osetia del Sud. I al consell de seguretat, Xina i Russia, contra els occidentals, inclosos els francesos.

A Darfur, el genocidi fet i que segueix, no s atura per que Xina, sobretot,que ha venut mes armes al Sudan dictatorial que els occidentals a Georgia, i Russia s oposen a una intervencio militar humanitaria que veu be la ONU.

Ja ho veurem el setembre, com queda la situacio a Georgia. I ja se sap, despr'es d-una menjada de peo, l altre intenta menjar un alfil, per a compensar amb escreix.

Veurem. Veurem.

Cordialment,
Andreu

23 d’agost del 2008, a les 23:55:00 CEST  
Blogger Albert Guilera said...

Bravo Josep.

Amb tot el respecte pels drets dels 45. 000 ossetes del sud, hores d'ara actuen com a mers peons de l'imperialisme rus que no volen perdre el negoci de contraban que s'ha muntat durant els darrers anys. La xifra de morts civils a la capital sud-osseta s'ha anat reduint a mesura que passaven els dies i cadavegada queda més clar que l'actuació del president georgià va ser una resposta a les provocacions constants de Moscou. La integració ràpida de Geòrgia a l'OTAN és la millor garantia per a la seva independència.

24 d’agost del 2008, a les 21:09:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Las realidades geopolíticas ofrecen una oportunidad poco común de cooperación entre los ex adversarios de la Guerra Fría.

Por Henry Kissinger (*) - Clarín

Desde la desaparición de la Unión Soviética, en 1991, una sucesión de gobiernos estadounidenses actuó como si la creación de la democracia rusa fuera una tarea estadounidense. Con frecuencia se escucharon discursos de condena de las deficiencias rusas y se vieron gestos extraídos de la lucha por la preeminencia de la época de la Guerra Fría. Los que impulsan esas políticas sostienen que la transformación de la sociedad rusa es la condición necesaria para un orden internacional más armonioso. Afirman que si se presiona a la Rusia actual, ésta terminará por experimentar una implosión similar a la de la Unión Soviética. La política de intromisión en lo que los rusos consideran su propia identidad hace peligrar tanto los objetivos geopolíticos como los morales. Sin duda en Rusia hay grupos e individuos que aspiran a que los EE.UU. aceleren una evolución democrática. Sin embargo, casi todos los observadores coinciden en que la gran mayoría de los rusos consideran que los EE.UU. son presuntuosos y que están decididos a obstaculizar la recuperación de Rusia. Es más probable que eso aliente una reacción nacionalista y de confrontación que una evolución democrática. Sería una pena que ese estado de ánimo persistiera ya que, en muchos sentidos, somos testigos de uno de los períodos más prometedores de la historia rusa. La exposición a las sociedades abiertas modernas y la relación con las mismas es más prolongada e intensa que en cualquier otro momento de la historia anterior de Rusia, incluso a pesar de medidas represivas desafortunadas. Cuanto más tiempo dure, más impacto tendrá en la evolución política rusa. Los valores de nuestra sociedad determinan que los EE.UU. se comprometan con una evolución democrática, pero el ritmo de la misma será ruso. Podemos tener más efecto mediante la paciencia y la comprensión histórica que a través de un distanciamiento y de exhortaciones públicas.

Eso cobra aún más importancia porque las realidades geopolíticas proporcionan una oportunidad poco común de cooperación estratégica entre los ex adversarios de la Guerra Fría. Los EE.UU. y Rusia controlan el 90% de las armas nucleares del mundo. Rusia tiene más superficie que cualquier otro país. Limita con Europa, Asia y Oriente Medio. El camino de la estabilidad en relación con las armas nucleares en Oriente Medio e Irán exige o se ve muy facilitado por la cooperación entre Rusia y los EE.UU. La frontera de 4.000 kilómetros con China es un desafío demográfico al este del Lago Baikal, 6,8 millones de rusos se encuentran ante 120 millones de chinos en las provincias que se extienden a lo largo de la frontera común. Del otro lado de una frontera igualmente larga, Rusia tiene que hacer frente al islamismo militante que llega al sur del país. Tras la frontera occidental, donde Rusia se ve en la necesidad de adaptarse a la pérdida de una historia imperial, hay territorios que se identificaron con la historia rusa durante centenares de años. Sin embargo, las nuevas realidades, entre ellas la incorporación a la OTAN de los ex países del Pacto de Varsovia, limitaron el alcance estratégico ruso. Si bien en la población de Rusia hay un resurgimiento del orgullo nacional, sus gobernantes saben bien cuál es el peligro de alterar el nuevo orden internacional mediante los métodos tradicionales rusos. Saben que los 25 millones de habitantes musulmanes de Rusia comprenden un elevado porcentaje de dudosa lealtad al Estado. Rusia se ve obligada a concentrarse en la reforma interna por primera vez en la historia. A pesar de la retórica de confrontación y el estilo agresivo que se desarrollaron durante el período del imperialismo, los gobernantes rusos son conscientes de sus limitaciones estratégicas. De hecho, yo caracterizaría la política rusa durante la gestión de Putin como la búsqueda de un socio estratégico confiable en la que la opción preferida fueron los EE.UU. La turbulenta retórica rusa de los últimos años refleja, en parte, la frustración ante la aparente impermeabilidad norteamericana a esa búsqueda. Los dos presidentes establecieron una relación constructiva, pero no lograron superar los hábitos institucionales forjados durante la Guerra Fría. Del lado ruso, dos elecciones, legislativas y presidenciales, dieron a los gobernantes rusos un estímulo para apelar a los sentimientos nacionalistas que florecieron luego de diez años de lo que se percibió como una humillación.

Como consecuencia de su hegemonía nuclear, Rusia y los EE.UU. tienen la obligación de ponerse a la cabeza en temas nucleares globales como la proliferación. Hubo iniciativas constructivas, tales como una mayor transparencia y la vinculación de los sistemas de defensa de misiles antibalísticos de los dos países, lo que se destaca en el comunicado que los presidentes Bush y Putin dieron a conocer en Sochi en abril de este año. Sin embargo, es necesario que una exploración detallada siga a las declaraciones generales. El tema de las relaciones con Ucrania constituye un fiel reflejo de la forma en que ambas partes perciben la naturaleza de los asuntos internacionales. Los EE.UU., que se valen de las lecciones de la Guerra Fría y sus tradicionales máximas universales, consideran el tema en términos de superar una posible amenaza militar. Para Rusia es, ante todo, un tema de reconciliación con un conflicto histórico doloroso. La independencia de Ucrania es esencial para un sistema internacional pacífico y se debe apoyarla sin ningún tipo de ambigüedad. El establecimiento de estrechas relaciones políticas entre la Unión Europea y Ucrania, incluida la incorporación a la UE, es importante. Pero el traslado del sistema de seguridad occidental del río Elba a las estribaciones de Moscú hace que la declinación rusa cobre una presencia que generará en Rusia una emoción que inhibirá la solución de todos los otros temas. A los nuevos gobiernos de Rusia y los Estados Unidos les corresponderá darle a todo esto un contexto operativo.

******

(*)Ex Secretario de Estado Norteamericano

Tothom sap que Henri Kissinguer és un comunista antiamericá perillos.

25 d’agost del 2008, a les 15:12:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Hola, Bona tarda,

He llegit, i he vist fotografies, d-un destructor USA arribat a un port petit de Georgia, i els marines distribuint ajuda humanitaria. I sembla que n arriben dos o tres mes aviat. S hi quedaran....Jo crec que si.

I tambe esta clar que la decisio de Putin de control.lar amb tropes el principal port georgia, no estava a cap proposta de resolucio rapida del conflicte.

La Unio Europea, com sempre, acollonida, i sense fer res.

En qui han de confiar els georgians per a seguir tenint un estat independent......en els mateixos que els kosovars....en els USA.

I nosaltres.....la reserva antinordamericana d occident..... l estem pifiant.

Be. Veurem aixo del Caucas com evoluciona. I no pinta gaire be. Un nou conflicte obert, despres de molts anys, directe, entre Russia i USA, amb Georgia d hostatge pretes per en Putin.


Ja ho veurem. I veurem els candidats Obama i McCain que diuen. Per cert, el candidat a vicepresident democrata, en politica exterior, us gairebe un doble d en McCain.


Salutacions cordials,

Andreu

25 d’agost del 2008, a les 18:50:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Benvolguts

He trobat ara una cronica sobre la situacio al Caucas, que planteja situacions prou problematiques.

Grups paramilitars actuant, els odis desfermats,.... la situacio no esta gens estabilitzada, ni molt menys.

Salutacions cordials
Andreu





25 August 2008

Letters from Georgia: Bloody vengeance

In Tskhinvali, Ossetian paramilitaries tell a story of revenge as Russian flags fly from government buildings,

Ben Judah writes for ISN Security Watch.



Standing next to an Orthodox priest, South Ossetian President Eduard Kokoity asks for a minute of silence "to remember those who died in this bloodthirsty attack by a criminal Georgian regime against our people."

It is Thursday, 21 August, and he is addressing a forlorn crowd of roughly 1,000 in the capital of the breakaway enclave, Tskhinvali.

Along Stalin Street, the crowd waves Russian flags in an attempt at a victory celebration of sorts.

Their faces are worn; no one is cheering, and slowly people begin to drift away.

Kokoity continues his speech nonetheless: "We are going to be an independent state inside Russia - it's so logical."

After this remark, he suddenly switched from Russian to make some closing remarks in Ossetian - and only then did the people cheer.

Down Stalin Street the damage becomes more extensive as you approach the edge of town. Alexander Machevsky, an advisor to the Russian president and senior spokesman for the Russian government points into the wreckage:

"As we can see there has been extensive indiscriminate shelling of civilian targets in Tskhinvali. Serious violations have been committed here by the Georgian side."

Several streets are completely devastated.

Compared to the Georgian town of Gori, where most of the western media has been reporting from - the damage is simply on a different scale.

In Gori only a few apartment blocks and strategic targets have been shattered.

But in Tskhinvali whole districts have come under direct assault - a sight that goes along with explaining the ferocity with which Ossetian troops retaliated against Georgian villages in the surrounding valleys.

Inside a half-ruined house – only a make-shift structure of wood and tin roofing to begin with - the middle-aged Fatima Tatdaeva and her two boys live without a roof over their heads.

"It was terrifying when the Georgians came.

We hid for days in the shelter.

We lost family members, and when we came out we found we had lost our roof too. They are evil people to have done this - done this to simple people like us," she tells me.

Her neighbor, the elderly Gayuz Kozayev, has a huge cut along his skull. "That happened to my head - but look what they did to my house," he says.

I look to where he is pointing, and while there is evidence of a house, the house simply is not there anymore.

The fruit he had been storing for the summer is rotting in jars. Burned toys sit atop a broken mess of every imaginable personal belonging, from plates to documents, in a glass and rubble heap.

"I never want to see a Georgian again," he says.

Along the road to the village of Khetagurovo several burned-out Georgian tanks are stark reminders of just how intense the fighting was during in the first few days of the war.

Standing in front of the heavily damaged cemetery and World War II memorial, Russian Colonel Igor Konashenko explains his version of what happened here.

"The Georgians attacked the village. It had previously been at peace.

They arrived and we have reports from the locals that hostages have been taken and not returned. Several people where shot dead, including an old woman," he tells me.

The villagers confirm his statement by listing the names of those disappeared and taking me to the shallow grave of elderly woman.

A few meters away, the post office has been completely ransacked and the safe blown open, possibly by looters.

Oddly, the office is full of Soviet-era pension booklets and postcards. Sitting in the corner of this evocative ruin of the USSR an old man drinking kvass mistakes me for a Russian.

"To the great Russian people," he raises his glass. "We'd be chased from here without you. I salute you!"

Outside, a group of Ossetian paramilitaries share their feelings with me, asking not to be named.

"They [the Georgians] came to this village and did this damage.

They shelled our city. And we took revenge - blood for blood," one of them says.

Along the main street of Khetagurovo, the diverging interpretations of the war (either as a proxy conflict or a direct clash between Russia and Georgia) seem more than inadequate.

For the South Ossetian people in the wreckage it was a question of vengeance and part of a long and vicious feud over villages, hills and fields.




-----------------------------------

Ben Judah is a senior correspondent for ISN Security Watch, currently writing from the Caucasus and Russia.

25 d’agost del 2008, a les 19:01:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

M'agradaría pensar que "els meus", els occidentals, son/som els bons, i per aixó, necessito que es comportin com a tal.

Recolzar un "dictador de pacotilla" amb "ardors guerrers" com en Saakhasvili, no em sembla gens gratificant, i dir que no se sabia res de la seua agresió per, acte seguit dir que se li havía dit que no comencés l'agressió contra Ossètia del Sur, em sembla de cinics.

Com es pot dir que no es comenci una agresió si es desconeix?.

Com a occidental lliberal militant, m'agradaría molt que els dirigents d'aquest "occident", no m'avergonyissin.

Agredir i ignorar els dessitjos dels pobles, no ens fa ser "els bons". A banda de les paraules, resten els fets.

26 d’agost del 2008, a les 9:27:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home