XIRINACS, UN ANY SENSE TU

Acaba de fer un any del teu comiat. No del teu adéu, perquè de fet mai te n'has anat. Continues estan present i ben present en els nostres pensaments. I en el que és més important, en les nostres accions. Sense el teu exemple, estic segur que la manifestació de l'1-D pel dret a decidir no hauria sigut la mateixa.

A diferència d'altres que també es proclamen pacifistes i es diuen seguidors dels plantejaments de Gandhi, tu els vas aplicar coherentment. Un pacifista mai es posiciona davant el conflicte a favor del fort, sempre a favor del feble, de l'oprimit, i mai fa de l'ús de la força per part d'aquest, naturalment en contra de l'opressió que pateix, un motiu per excloure'l, o per deslegitimar-lo. Tot el contrari. Denuncia les causes que han donat lloc al recurs a la violència, que de totes maneres, sempre serà infinitament menys colpidora que la que exerceix l'opressor, si bé també provoca un determinat nivell de dolor.

I per descomptat, el que mai fa és emparar les suposades polítiques de contrainsurgència i de repressió emprades pel poder opressor.