dimecres, 13 d’agost de 2008

XIRINACS, UN ANY SENSE TU

Acaba de fer un any del teu comiat. No del teu adéu, perquè de fet mai te n'has anat. Continues estan present i ben present en els nostres pensaments. I en el que és més important, en les nostres accions. Sense el teu exemple, estic segur que la manifestació de l'1-D pel dret a decidir no hauria sigut la mateixa.

A diferència d'altres que també es proclamen pacifistes i es diuen seguidors dels plantejaments de Gandhi, tu els vas aplicar coherentment. Un pacifista mai es posiciona davant el conflicte a favor del fort, sempre a favor del feble, de l'oprimit, i mai fa de l'ús de la força per part d'aquest, naturalment en contra de l'opressió que pateix, un motiu per excloure'l, o per deslegitimar-lo. Tot el contrari. Denuncia les causes que han donat lloc al recurs a la violència, que de totes maneres, sempre serà infinitament menys colpidora que la que exerceix l'opressor, si bé també provoca un determinat nivell de dolor.

I per descomptat, el que mai fa és emparar les suposades polítiques de contrainsurgència i de repressió emprades pel poder opressor.

Etiquetes de comentaris: ,

3 Comments:

Anonymous Cesc. said...

Benvolgut Josep,
M' apareix el post escapçat, no sé si és un problema del meu ordinador o que no s' ha inserit sencer.
A veure per quan un homenatge com cal pel Josep Mª. Ja aniria sent hora, diuen que el 13 al Palau de Música...a veure si és veritat.
Salut i independència,
Cesc.

13 d’agost de 2008 a les 11:42:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

"Un pacifista mai es posiciona davant el conflicte a favor del fort, sempre a favor del feble, de l'oprimit, i mai fa de l'ús de la força".

Per algúns, aixó és un principi inalienable que ens porta molts de problemes.

En els "westerns", ja des de petit, he comés l'error vital de posar-me al costat del indis. Una putada!!.

I ara, ultimament, que també em posiciono de part dels ossèts del sur, també m'he de sentir de tot.

Perque, fins i tot els indis, si el hi toquen massa alló, també tenen dret a fotre un cop de puny a la taula de tant en tant!.

Qué hi farem!.

13 d’agost de 2008 a les 16:09:00 CEST  
Blogger Salvador said...

Tant de bo els pobres indis haguessin tingut uns padrins com els que tenen els ossets, els que per desgràcia no tenim res som nosaltres. Hi ha algun exèrcit rus per aquí prop?

13 d’agost de 2008 a les 19:31:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home