ESTRATÈGIES POLÍTIQUES QUE CAL DENUNCIAR

Normalment, el mes d'agost és considerat un mes de relax, al llarg del qual estem acostumats a llegir entrevistes dels polítics en calça curta, que passen les vacances amb la família, normalment a l'Empordà o a la Cerdanya (la Catalunya Mar Franc, que dic jo). Tanmateix, acabo de llegir algunes declaracions que indiquen ja clarament, cap a on es vol anar, a partir del setembre. Vegem-ne alguns casos. Tres per ser més exactes.

Primer. L'inefable Puigcercós. Després de l'hòstia que es va fotre en la cursa presidencial a ERC, on pensava que guanyaria sense baixar de l'autocar, i només va aconseguir el 37% dels vots, és conscient que el seu càrrec penja d'un fil. Solució, multiplicar els seus contactes amb la resta de forces polítiques, fent-se fotos amb en Mas, petonejant ministres sociates, fins i tot encaixant amb el PP... Tot per evitar la sensació de solitud de portes endins que ara mateix l'embarga... amb un Consell Nacional que no controla, i amb els seus acòlits fotent-se d'hòsties entre ells (pugna Vendrell-Oliveres).

Pillo com és, no intel.ligent, però sí pillo, en Putxi ha vist clar que en les properes eleccions, ERC pot arribar als 450.000 o 500.000 exvotants, si es presenta sola i amb ell al capdavant. Solució? Doncs intentar que ERC es presenti en coalició amb qui sigui, tot per evitar que els resultats que s'obtinguin, puguin ser comparables amb els comicis anteriors. Només d'aquesta manera, aconseguirà, pensa ell, escapolir-se de les crítiques, i guanyarà temps.

Jo si fos en Carretero, m'oposaria totalment a qualsevol acord electoral, perquè d'aquesta manera deixaria en Putxi sol davant del perill, i que es matés ell solet. Tot el que sigui impedir que ERC es coaligui amb qualsevol altra sigla serà positiu, perquè d'aquesta manera, l'hòstia serà més gran.

Dos. Acabo de llegir que en Recoder, l'esperança blanca de la sociovergència, afirma que el front unit pel tema del finançament s'ha de mantenir peti qui peti. En Recoder es pensa que som imbècils. Totes les estratègies de front unit, només beneficien a PSC i CiU, i doncs a la sociovergència. Com a bon sociovergent, per ell no existeix res més que aquests dos partits, i si de cas, també el PP, bé per pactar-hi, quan governa, bé per encolomar-li tots els mals, quan convé. La resta de partits, i sobretot una ERC independentista (no calabresa) és el dimoni escuat i banyut. I para de comptar. Què trist és ser sociovergent! Què mediocre!

Ho repeteixo no per ell, sinó per la resta, qualsevol estratègia unitària amb els sociates està condemnada al fracàs, perquè el projecte polític sociata és Ecspanya, i només Ecspanya. Està clar, no? El problema és saber, quin és el projecte polític d'en Recoder and company...

I això lliga amb un altre inefable. L'Iceta. Davant el flagrant incompliment de la seva pròpia legislació, que tindrà lloc a partir del dia 10 d'agost, quan no s'haurà arribat a l'acord de finançament que estableix una llei orgànica aprovada per les Corts (l'Estatut nyap del 2006), ja comença a tirar pilotes fora. L'Iceta, que cal recordar-ho, perquè sovint s'oblida, va treballar a la Moncloa sota la vicepresidència de Narcís Serra, és un mestre en la manipulació, com el seu ex-quefe. Ara diu que l'acord ha de ser entre dos, el govern de la CAC i el govern ecspanyol, i es queda tan panxo! Però si sou el mateix! Els sociates catalans sempre guanyen perquè sempre juguen a dues cartes, mentre els altres jugadors només en tenen una. D'aquesta manera, poden votar A a Barcelona i B a Madrid, i fan contents a les diferents parròquies que tenen. I poden repartir més cartes.

És peremptòria aquesta estratègia, i això només es podrà fer, no intentant convèncer els sociates catalans que Ecspanya no els convé, perquè no els convenceràs mai, sinó apostant per una Unió de partits patriotes que decideixin fer un pas endavant, un pas cap a la Independència clar i rotund, sense estacions federals i punyetes. Un pas en el qual hi poden participar des de sectors d'UDC, de CDC, d'ERC, d'ICV, del BNV, d'UM, del PSM, d'UC i d'altres com la CUP o el PRC. I estic segur, molt segur, que si això tira endavant, molts sociates acabaran també per apuntar-s'hi. No els dirigents autonòmics, és clar, però sí, a nivell local o comarcal.

Unitat sí, però per aconseguir la INDEPENDÈNCIA, i res més que la INDEPENDÈNCIA, que és l'únic garantia de supervivència de Catalunya.