L'SCARLETT JOHANSSON DE CONSELLERA PRIMERA!

Si com diuen, el del Sr. Mas ha de ser el govern dels millors, i aprofitant la seva coneixença mútua, jo exigeixo l'Scarlett Johansson com a Consellera, si pot ser, Consellera Primera. Realment, si el president xusquero fes aquest pas, prometo solemnement que respectaria els 100 dies de gràcia que s'acostumen a donar als nous executiu. Ep, però ni un més! De fet, 100 dies (és a dir, uns 3 mesos), és el que s'acostuma a dir que duren el rotllos, no?

Qüestions hormonals i biològiques al marge, tal i com s'està coneixent la nova composició del futur govern dependentista, està clar que ni la Johansson ho remunta, això.... Govern dels millors? Cony, jo hi veig més caspa que altra cosa. I sobretot veig coses molt preocupants, moltíssim.

A hores d'ara, i a l'espera de que es distribueixin els 4 o 5 conselleries que falten, allò que m'alerta més són les dues conselleries que li han tocat als ultres d'Unió: Governació i Relacions Institucionals i Agricultura. Anem a pams.

A veure, Arturet, saps el que fas? Donant aquestes dues conselleries als unionistes, és com posar una guineu afamada al bell mig d'un galliner, neng!

Les dues s'ocupen de qüestions tan sensibles com el món local, és a dir, els municipis, l'una, i la pagesia, l'altra. És a dir, dos àmbits on la corrupció, els xanxullos, les comissions, les subvencions, les col.locacions a dit, etc. són a l'ordre del dia. Precisament, activitats on els unionistes excel.leixen, com les diverses sentències judicials constaten. A més les dues són l'instrument perfecte per fer xarxa i incrementar la influència territorial del partit. Increïble, al.lucinant, tant que és impossible que sigui una casualitat.

Però això no és tot. Després hi ha les persones. A veure, la pijeta Joana Ortega, no és més que la secretària d'en Duran, la seva cheer leader principal. Prefereixo no saber en què és millor la senyora Ortega, deu ser en qüestions privades, perquè en temes públics, l'únic que se li sap són declaracions d'un ecspanyolisme pujat de to que fa feredat. Ortega podria estar molt bé al costat del seu ex-camarada Millo, o del tant envejat Moragas al PP. Deixem-nos de conyes, l'Ortega serà la dona de palla de Duran i Ecspanya al govern de Mas. No debades, aquest ja va ocupar la mateixa conselleria entre el 1999 i el 2001. És una conselleria que també s'encarrega de les negociacions amb els ecspanyols, de manera, que serà com jugar a casa.

Pel que fa al boy Pelegrí, penso que amb la cara paga, no cal afegir res més. Representa la pura essència de la política caciquil que encara governa a molts municipis i comarques de casa nostra. Pura fatxeria, integrisme, tocant a l'opus o fins i tot més enllà i tot. Amb aquest individu al capdavant de la conselleria, la possibilitat d'una pagesia moderna i emprenedora està sentenciada a mort. Tot el contrari: hi haurà un orgasme d'acumulació de propietats agrícoles al servei de la gran indústria agroalimentària que monopolitza moltes comarques, i que compta amb noms tant il.lustres, que m'estalvio esmentar-los perquè són més coneguts que la monyos. Pelgrí representa la pitjor tradició possible, és un demostració fefaent que a en Mas, el tema aquest dels pagesos se la repampimfla, que ja s'ho faran entre nyerros i cadells.

Al marge d'aquests dos unionistes de marres, els noms que fins ara han sortit, i a l'espera dels que falten mereixen una valoració desigual.

La millor, sense cap mena de dubte, la del professor Andreu Mas Colell. Probablement un dels millors acadèmics que tenim en aquesta país, que va tornar dels Estats Units, on hauria pogut concloure una carrera acadèmica més que brillant, per enfangar-se en la política catalana. Mas Colell és de les persones que ens caldran en la Catalunya independent, i per això ell mai serà rector d'una universitat ecspanyola, ni que sigui la Pompeu Fabra, perquè és incompatible amb el model d'universitat pública de tall napoleònic, que encara patim. Mas Colell cobreix la quota corresponent als savis, que tot govern normal es vanta de tenir. Un home ja veterà, i per això penso que difícilment s'entendrà amb els sàtrapes ecspanyols del Ministerio de Economia o del Consejo de Política Fiscal y Financiera, que és on tots els governs autonomistes i dependentistes van a petar, pel simple fet de ser-ho (si fossin independentistes, anirien a petar a l'Ecofin, és a dir al Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, convindreu amb mi que és com la nit i el dia, oi? O com l'AVE i el TGV...). Jo sincerament, en Mas Colell el veig més a Brussel.les, Londres, Frankfurt o Estocolm, que a Palència, Badajoz, Logronyo o Santander...

Una altra figureta del nou pessebre executiu, és la del deseado batlle de Sant Cugat, Lluís Recoder, autèntica esperança blanca dels sectors més ecspanyolistes de CiU. Sembla ser que ha tingut un gran èxit en la seva gestió municipal. De totes maneres, en això hi ha trampa: el diner sempre crida al diner, i segur que el fet que Sant Cugat sigui un dels municipis amb la renda per càpita més alta del país, l'ha ajudat sobremanera. L'efecte crida, en aquest sentit ha fet de la població la darrera reserva de molts que han fugit de l'hegemonia sociata a Barcelona, i s'han instal.lat a l'altra banda de Collserola. Amb milions a punta pala, com la portera del Núnyes, fer una política municipal exitosa és molt senzill. Si li surten els euros per les orelles! Ara, considerar en Recoder com un exemple de renovació generacional, és per trencar-se el pit de riure. En Recoder està en la política des de que vestia calça curta. És el típic polític que mai ha fotut brot en l'empresa privada, sempre ha estat xupant de l'erari públic. En això, sense cap mena de dubte, sí que és el millor!

Finalment, vull parlar del darrer en incorporar-se a les travesses: l'inefable Felip Puig. Semblava que ja l'havien desnonat políticament, però vet aquí que torna a la primera línia. I quina primera línia! Ni més ni menys que la Conselleria d'Interior. Que s'agafi els collons, perquè li cauran hòsties per totes bandes. En Puig haurà de gestionar el cos de Mossos d'Esquadra entre d'altres. Potser és la persona adient per fer-ho, atesa la seva coneguda mala llet llegendària. Tindrem un nou Capità Collons, com l'enyorat Miquel Badia (foto), o més aviat algú que cedirà a les xarxes teixides a l'interior del cos bé pel CNI, bé per les màfies criminals transnacionals, durant els anys tripartits?

En Puig, és un escalfabraguetes professional, això és el que em fa por: té una capacitat innata per aixecar la moral a la tropa convergent, però no li tremola el pols per després deixar-los més penjats que un pernil, si rep les ordres de la superioritat de fer-ho. Per entendre'ns mai el voldria al meu costat si d'ell depengués la meva integritat física. Suposo que s'entén.

La darrera tarrascada la va protagonitzar dos dies després de les eleccions: sense immutar-se va declarar que la reivindicació estrella de CiU durant la campanya, la del concert econòmic, era impossible d'aconseguir i que quedava aparcada ad calendas grecas. Així, amb dos collons, el xaval. Suposo que el 1.198.0o9 altres votants de CiU, encara s'enrecorden d'ell i de la seva família -per cert, bastant complexa-, perquè els acabava d'aixecar la camisa com a absoluts babaus...

Déu n'hi do, el post. I encara en queden uns quants per pentinar. Ens hi posarem més endavant. Ara he d'anar a provar l'M14...

EN TREMOSA, EL "MILEURISTA" DURAN I ELS ALTRES

CiU en les darreres hores ha tornat a perdre una oportunitat per demostrar que és una formació digna i ferma. Arran les declaracions més que assenyades de l'eurodiputat Ramon Tremosa sobre el franquisme sociològic -per cert, expressió utilitzada en diverses ocasions en aquest humil i modest bloc- i en Montilla, s´ha aixecat una polseguera sobretot a can sociata que demostra que l'eminent economista no anava gens desencaminat.

Però que aquests reaccionin és lògic i esperable. El que m´ha produit vergonya aliena és l'actitud covarda, feble, i acomplexada dels principals tenors convergents. Començant pel propi Artur Mas i seguint per l'inefable mileurista d'en Duran i Lleida -perquè cada dia paga 1000 euros per la seva suite d´hotel madrilenya, no us penséssiu pas. Per la seva banda, també ha sortit per la cantonada en Recoder, i al fons a la dreta, algú ha dit que ha vist el nen Vila, dient de les seves. Les garrotades, també han caigut de l'espardenya mediàtica, sempre atents a oferir noves glòries als seus amos.

Un cop més es demostra que aquesta gent són veritables presoners mediàtics de Madrid, perquè reaccionen als estímuls que hi provenen, abdicant de la perspectiva catalana. Amb uns líders tan porucs, en Tremosa, al qual conec personalment, no hi té res a fer.

Jo, Ramon, et suggeriria que fessis un canvi d'aires. La teva vàlua es malbarata dins d'una formació que t´ha tractat quasi com si fossis un perillós terrorista, tu, que fas de la moderació, que no de la covardia, un dels teus més evidents signes d'identitat política.

A hores d'ara, precisament d'ofertes que et plaurien no anem precisament escassos. Si bé, és obvi que la teva predilecció per les coses serioses i ben fetes, et portaria sense cap mena de dubte a escollir la més sòlida i coherent...

L'independentisme necessita gent que planti cara de forma desacomplexada. Recordem que l'Iceta a llançar ara fa unes setmanes la seva particular croada o jihad -trieu la que més us agradi- a combatre l'independentisme, i en això estan.

Els hem, no només de plantar cara, sinó derrotar-los i fer-los córrer amb la cua entre les cames. I en Tremosa, i ja ho vaig escriure en el seu moment, és un actiu que està cridat a jugar un paper capdavanter, com també ho estan en Carles Móra o l´Enric Canela. actualment.

Ànims, Ramon.

PD. Ep! Bona Diada a tots els lectores i lectors d´aquest humil i modest bloc!

PD2. Aquest post no hauria estat possible sense la teva col.laboració.....

REPUGNÀNCIA

L'episodi aquest dels 40 batlles anant a Madrit a suplicar que l'oligarquia economicofinancera de la metròpoli es digni a invertir als seus municipis, és directament repugnant. De fet, no és més que una advertència del que passarà si Ecspanya guanya les properes eleccions al Parlament del parc. És a dir, si guanya qualsevol altra opció que no sigui Reagrupament o que no compti amb el suport de Reagrupament.

La veritat és que algú pot capir un acte més degradant de submissió? No, en absolut. Veure els 40 polítics municipals, tots ells ben uniformats, ben clenxinats, farfollant paraules típiques i tòpiques davant un auditori que segurament se n'enfotia d'ells.... De fet era un retrat robot de l'ideal de la sociovergència: sociates i convergents de la maneta, ofrenant noves glòries a Ecspanya. Vaig escoltar en Recoder fent el discurset de marres... Vaig sentir vergonya aliena. Això és un nacionalista català? O un pallasso?

Aquesta genteta encara no s'ha assabentat que el nostre món és el món. I mira que en el seu temps l'Andreu Mas-Colell ja ho va dir ben claret. Però ells prefereixen la modernitat del mercado nacional, talment com si fossin encara al segle XIX. Anar a buscar els nostres pitjors enemics, l'oligarquia ecspanyola, el capitalisme ecspanyol, que ens vol una regió de serveis (gastronòmics, turístics, de relax), talment com França ha aconseguit fer amb la major part de nacions que ocupa (Còrsega, Occitània, Bretanya, Iparralde... i mal que ens pesi, també la Catalunya Nord), demostra ben a les clares quin és el patriotisme d'aquest personal.

Londres (foto)? Frankfurt? Xangai? Nova York? Connais pas! Ara Madrit, sí, el puto cul del món, és guai. Els únics que es deleixen per anar a Madrit, i que el consideren la Meca de la modernitat, són els catalans dependentistes.... A més a Madrit no s'ha de parlar anglès.... ni alemany....

Quina tropa, quina pena, quin personal de més baixa estofa. Què passarà quan finalment a Ecspanya li fotin la patada de l'euro? Què farà el sr. Recoder? Home per començar hauria de millorar el seu ecspanyol, perquè realment és tremendo, que diuen.

A veure si ho capteu: Madrit no és res. És una merda penjada d'un pal. I qui va a Madrit jo el proposo considerar un empestat i sotmetre'l a quarentena, o a una seixantena ben bona.

És urgent que ens desempalleguem d'Ecspanya, i en tot cas, qui es vulgui enfonsar amb ella, que no arrossegui el conjunt del país.

La Independència, és més necessària que mai.

Només la Independència ens permetrà aprofundir en un país amb més Democràcia i aconseguir sortir del marasme econòmic, garantint més Treball, per als catalans i les catalanes.

No podem perdre ni un segon. I menys, genuflexionar-nos davant els nostres enemics.

(For the record. Els 40 dependentistes eren els batlles de: Barberà (PSC), Barcelona (PSC), Castellar del Vallès (PSC), Cerdanyola (PSC), Cornellà (PSC), Gavà (PSC), Llinars (ERC), Manresa (PSC), Les Masies de Voltregà (PSC), Masquefa (CiU), Mataró (PSC), Òdena (PSC), Olvan (PSC), Parets (PSC), Pineda (PSC), Polinyà (PSC), Ripollet (PSC), Sabadell (PSC), Sant Cugat (CiU), Sant Quirze (CiU), Santa Margarida de Montbui (PSC), Santa Maria de Palautordera (PSC), Subirats (ERC), Terrassa (PSC), Torelló (PSC), Ulldecona (PSC: aquesta tipa és la de l'urna), Viladecans (PSC), Vilanova del Camí (PSC), Agramunt (CiU), Les Borges Blanques (ERC), Cervera (PSC), Lleida (PSC), Vilagrassa/Anglesola (CiU/CiU), Vilanova de la Barca (PSC), Ascó (CiU), Móra la Nova (CiU), Reus (PSC), Tarragona (PSC) i Salt (PSC). SHAME ON YOU!)

ESTRATÈGIES POLÍTIQUES QUE CAL DENUNCIAR

Normalment, el mes d'agost és considerat un mes de relax, al llarg del qual estem acostumats a llegir entrevistes dels polítics en calça curta, que passen les vacances amb la família, normalment a l'Empordà o a la Cerdanya (la Catalunya Mar Franc, que dic jo). Tanmateix, acabo de llegir algunes declaracions que indiquen ja clarament, cap a on es vol anar, a partir del setembre. Vegem-ne alguns casos. Tres per ser més exactes.

Primer. L'inefable Puigcercós. Després de l'hòstia que es va fotre en la cursa presidencial a ERC, on pensava que guanyaria sense baixar de l'autocar, i només va aconseguir el 37% dels vots, és conscient que el seu càrrec penja d'un fil. Solució, multiplicar els seus contactes amb la resta de forces polítiques, fent-se fotos amb en Mas, petonejant ministres sociates, fins i tot encaixant amb el PP... Tot per evitar la sensació de solitud de portes endins que ara mateix l'embarga... amb un Consell Nacional que no controla, i amb els seus acòlits fotent-se d'hòsties entre ells (pugna Vendrell-Oliveres).

Pillo com és, no intel.ligent, però sí pillo, en Putxi ha vist clar que en les properes eleccions, ERC pot arribar als 450.000 o 500.000 exvotants, si es presenta sola i amb ell al capdavant. Solució? Doncs intentar que ERC es presenti en coalició amb qui sigui, tot per evitar que els resultats que s'obtinguin, puguin ser comparables amb els comicis anteriors. Només d'aquesta manera, aconseguirà, pensa ell, escapolir-se de les crítiques, i guanyarà temps.

Jo si fos en Carretero, m'oposaria totalment a qualsevol acord electoral, perquè d'aquesta manera deixaria en Putxi sol davant del perill, i que es matés ell solet. Tot el que sigui impedir que ERC es coaligui amb qualsevol altra sigla serà positiu, perquè d'aquesta manera, l'hòstia serà més gran.

Dos. Acabo de llegir que en Recoder, l'esperança blanca de la sociovergència, afirma que el front unit pel tema del finançament s'ha de mantenir peti qui peti. En Recoder es pensa que som imbècils. Totes les estratègies de front unit, només beneficien a PSC i CiU, i doncs a la sociovergència. Com a bon sociovergent, per ell no existeix res més que aquests dos partits, i si de cas, també el PP, bé per pactar-hi, quan governa, bé per encolomar-li tots els mals, quan convé. La resta de partits, i sobretot una ERC independentista (no calabresa) és el dimoni escuat i banyut. I para de comptar. Què trist és ser sociovergent! Què mediocre!

Ho repeteixo no per ell, sinó per la resta, qualsevol estratègia unitària amb els sociates està condemnada al fracàs, perquè el projecte polític sociata és Ecspanya, i només Ecspanya. Està clar, no? El problema és saber, quin és el projecte polític d'en Recoder and company...

I això lliga amb un altre inefable. L'Iceta. Davant el flagrant incompliment de la seva pròpia legislació, que tindrà lloc a partir del dia 10 d'agost, quan no s'haurà arribat a l'acord de finançament que estableix una llei orgànica aprovada per les Corts (l'Estatut nyap del 2006), ja comença a tirar pilotes fora. L'Iceta, que cal recordar-ho, perquè sovint s'oblida, va treballar a la Moncloa sota la vicepresidència de Narcís Serra, és un mestre en la manipulació, com el seu ex-quefe. Ara diu que l'acord ha de ser entre dos, el govern de la CAC i el govern ecspanyol, i es queda tan panxo! Però si sou el mateix! Els sociates catalans sempre guanyen perquè sempre juguen a dues cartes, mentre els altres jugadors només en tenen una. D'aquesta manera, poden votar A a Barcelona i B a Madrid, i fan contents a les diferents parròquies que tenen. I poden repartir més cartes.

És peremptòria aquesta estratègia, i això només es podrà fer, no intentant convèncer els sociates catalans que Ecspanya no els convé, perquè no els convenceràs mai, sinó apostant per una Unió de partits patriotes que decideixin fer un pas endavant, un pas cap a la Independència clar i rotund, sense estacions federals i punyetes. Un pas en el qual hi poden participar des de sectors d'UDC, de CDC, d'ERC, d'ICV, del BNV, d'UM, del PSM, d'UC i d'altres com la CUP o el PRC. I estic segur, molt segur, que si això tira endavant, molts sociates acabaran també per apuntar-s'hi. No els dirigents autonòmics, és clar, però sí, a nivell local o comarcal.

Unitat sí, però per aconseguir la INDEPENDÈNCIA, i res més que la INDEPENDÈNCIA, que és l'únic garantia de supervivència de Catalunya.