D'aquí a unes poques hores seré a Vilassar de Mar, acompanyant a votar els meus pares. Serà una ocasió, no cal dir-ho, especial. Em fa molta il.lusió per ells. No cal que us digui que, en molta mesura, tot el que sóc, tot el que sé, els ho dec a ells. Es mereixen participar en aquesta festa de la democràcia, i estic segur que s'emocionaran i tot. Com molts catalans i catalanes que els va tocar viure els pitjors anys del franquisme i tot el que això va significar. Repeteixo, em fa molta il.lusió acompanyar-los.
Havent dinat baixaré a Molins, al Baix Llobregat, on també seguiré les darreres hores de la jornada. Aquesta segona onada de consultes, ha estat clarament silenciada pels mèdia. Sembla que encara els dura la por al cos de les anteriors jornades del 13S i del 14D.
Doncs bé, que pensin que la història no s'ha acabat. En l'horitzó ja es veuen una propera tongada, ja sabuda, del 25 d'abril, en la qual participaran ja ciutats importants, com Girona. I això no és tot. Em plau difondre que Cornellà de Llobregat i el seu veí, Sant Boi, també celebraran la consulta. I ho farem el proper 20 de juny.
Ja fa setmanes que
Cornellà decideix i
Sant Boi decideix, es reuneixen i treballen durament per preparar-ho tot. Naturalment, amb la total oposició dels ajuntaments corresponents. En el primer cas, els sociates ni tan sols deixen que es voti la moció de suport a les entitats del poble que volen impulsar-la. Suposo que ningú li ve de nou aquesta actitud fatxenda...
Precisament, divendres vaig assistir al segon acte de presentació pública de Cornellà decideix. Es va celebrar a l'Orfeó Catalonia del barri del Pedró. Com a convidat, hi participà l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Va ser un acte d'engrescament. A ningú se li escapa que el repte de mobilitzar els 75.000 ciutadans de 16 o més anys de Cornellà és dels més agosarats. I bé, considero que els resultats seran francament encoratjadors.
La consulta a Cornellà atraurà una gran atenció mediàtica. Entre d'altres raons per ser "el poble del Montilla" (sic). I un resultat inesperat, pot condicionar sobremanera la dinàmica política del país. En l'imaginari polític català, "Cornellà" i una ciutat com "Vic", representen els dos pols, els dos extrems. Però aquesta visió, és totalment distorsionada. Si més no pel que fa a Cornellà.
En els anys que fa que hi visc (des del 92, exactament), he constatat com l'estigmatització d'aquesta població és totalment injustificat. La visió des de fora de Cornellà és totalment esbiaixada, però com sempre, lluitar per corregir-la és molt difícil. Entre d'altres raons, perquè els sociates fan mans i mànigues per preservar aquest estigma, perquè els benficia electoralment. Cornellà és "seu", i si per ells depengués, l'estigmatització funcionaria trenta o quaranta anys més, durant els quals continuarien reproduint els clixés de la immigració dels anys 60, de manera que es perpetuaria com una mena d'apartheid...
Bé, tinc el convenciment que els resultats del 2o de juny dinamitaran la imatge made in sociata de Cornellà, i posarà més que histèrics a més d'un. Aquell dia, no només jo tindré l'orgull de votar per la Independència. També ho podrà fer el meu fill, i això, com podeu comprendre, m'omple d'orgull i de satisfacció. Només per això, ja ha valgut la pena tots els esforços, tota la feina, i fins i tot tots els maldecaps que he tingut d'ençà que un dia del mes de juny del 1982, encara el recordo perfectament, vaig entrar a demanar informació a la seu de la Crida a la Solidaritat, que llavors era al carrer Pelai.
Etiquetes de comentaris: CARLES MÓRA, CORNELLÀ DE LLOBREGAT, CRIDA A LA SOLIDARITAT, SANT BOI DE LLOBREGAT, VILASSAR DE MAR
