VIC, BARCELONA ... I CORNELLÀ!

Escric de forma ràpida aquest post. Tot just quan l'acabi, agafo el cotxe i cap a Vic falta gent. Allà assistiré al míting de Reagrupament que se celebrarà al Sucre, a les 20.30 hores. Sense cap mena de dubte serà un esdeveniment de gran rellevància. A banda d'en Joan i la Rut, em farà molta il.lusió col.laborar amb tots els patriotes vigatans i osonencs en empényer la nostra candidatura el més amunt possible.

No serà, però, el de Vic, l'únic acte al qual assistiré aquest cap de setmana. Per descomptat que demà també participaré en l'Acte Central de Campanya, que es farà a l'Auditori de Barcelona. Serà un acte de gran format, tècnicament parlant, i ja ho predic ara, serà una demostració de força esclatant. Un èxit rotund.

Estic segur que el senyoret Enric Marín, el totpoderós boss de la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (CCMA), autèntic comissari polític i torquemada vocacional, es rosegarà els punys en veure milers de catalans cridant Independència i responsabilitzant-lo del blackout (apagada) informativa a que ha sotmès Reagrupament al llarg de tota la campanya electoral. Marín escura les últimes hores que et queden a la poltrona. Aviat hi saltaràs, xaval!

Però per damunt de tot, no puc deixar d'emfasitzar l'acte que el dia 23 organitzem a Cornellà de Llobregat. Serà l'acte central de la campanya de Reagrupament al Baix Llobregat. Cal que tothom que hi pugui hi assisteixi. Hem de rebentar la sala principal del Patronat Cultural i Recreatiu (c. Mossèn Jacint Verdaguer, 52). Us hi espero a tots!

A l'acte hi parlaran la cap de llista per Barcelona, la Rut Carandell, vicepresidenta de Reagrupament i el president del Cercle Català de Negocis, en Ramon Carner. Començarà a les 20.00 hores.

Que no falti ningú, perquè recordeu que LA INDEPENDÈNCIA ES CONSTRUEIX DES DEL BAIX!

HI ESTÀS CONVIDAT!

Sandra LOMAS, candidata a Barcelona per REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA

SEU ELECTORAL DEL BAIX LLOBREGAT

Passatge Josep Gelabert, 1

(a tocar del Mercat Centre)

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

CARRETERINA PER EN MONTILLA

En Montilla avui ha rebut una dosi de Carreterina. Estic segur que li anirà molt bé per eliminar els seus espanyococs, tot i que em penso que la seva infecció ja és crítica.

L'esdeveniment s'ha esdevingut a Sant Just Desvern (Baix Llobregat), en el marc de la Fira de la Tardor. Els companys reagrupats, amb els quals ahir inauguràvem el local, avui han receptat la medecina regeneradora al senyor aquest.

La veritat és que en Montilla acabarà somniant amb Reagrupament. A Tarragona, un altre company li va donar un exemplar de la Constitució de Catalunya, i ara la Carreterina...

No m'estranya que després digui que no vol reeditar el tristpartit, no. No caldrà, Monty, els diputats i les diputades de Reagrupament ho impediran de totes totes, i si poden, faran aprovar la Declaració Unilateral d'Independència.

I no és un xist!

TOTHOM A CORNELLÀ...

D'aquí a unes poques hores, fem la inauguració del nou local electoral de Reagrupament del Baix Llobregat. No cal dir que tothom hi està convidat. Mai em cansaré de repetir que és molt important ser-hi present, sense cap mena de complex. Som la Primera Línia, i n'estem orgullosos.

La Independència es construeix des del Baix!

VINE A CORNELLÀ, XATO... I T'ENSENYAREM QUÈ ÉS LA INDEPENDÈNCIA!

Un hom ja comença a estar fins als daixonses d'haver d'aguantar estigmes. Ara va i el candidat verd, per immadur, l'absolut (ahahahahah) Artur Mas, diu que no hi ha collons d'anar amb una estelada per Cornellà.

A veure nen. Quan vulguis t'hi convido, i comprovaràs que a la primera línia del front, als independentistes no només no se'ns mengen, sinó que no ens tallem ni un pèl. A mi això de parlar des de la rereguarda nacional em fa molta gràcia. Per no dir pena.

Sí, és cert que tenim obstacles que en altres comarques no són tan enutjosos de superar. Però l'obstacle més gran que hem de superar és haver d'aguantar les estigmes sobre Cornellà, en particular, i el Baix Llobregat en general. Que si territori comanxe, que si Bronx, et tutti quanti. Saps que et dic, que allò que més mal fa és que siguin altres independentistes o catalanistes més o menys coherents els que hi caiguin de quatre potes en aquesta actitud.

Però tranquil, jo suposo que tu, envoltat d'Alejos, Borjas, Sofias, Felipes, Alfonsos i altra fauna dels barris alts de BCN, et deus trobar a la teva salsa. M'hi jugo un pèsol que el dia de la victòria, la gent de Cornellà, un bon grapat d'ella si més no, estarà en el bàndol triomfant, i per contra els teus amiguets ecspanyolets, sortiran de pet cap al km. O -a no ser que es transmutin en catalanistes de tota la vida per seguir xupant del rotllo, que de fet és el que han mamat des que els van parir. I llavors diran allò tan brutal de Independencia, o sea, no? que tan genialment ha teoritzat en Benplantat.

Arturet, no et tallis, i baixa a Cornellà, home! ... encara que sigui per veure com els independentistes (foto) et passem la mà per la cara.

JA HE VOTAT SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

A les 10:45 hores d'avui 20 de juny del 2010, una servidora ha votat SÍ A LA INDEPENDÈNCIA! al Col.legi Electoral núm. 24 de Cornellà de Llobregat. Ha estat un moment emocionant i molt intens.

LA FURGONETA TUNEJADA DE REAGRUPAMENT

Us presento la furgoneta tunejada que Reagrupament farà servir per viatjar per arreu del país i lluitar contra l'apagada informativa decretada pels mitjans de comunicació i els nostres enemics i adversaris polítics.

Tot i que la setmana passada ja va fer presència per Granollers i Castellar del Vallès, si no vaig errat, aquest dissabte, els coordinadors i membres de la Junta que ens reunírem a Les Borges Blanques la vam poder veure per primera vegada, i vam quedar més que satisfets.

Ara a tirar milles! I la propera parada, a Cornellà de Llobregat, aquest dimecres, 26, coincidint amb l'Acte per Sí a la Independència, que es farà al Patronat.

Ja ho sabeu, us hi espero!

VALORACIÓ DEL 25A

Diumenge passat es va celebrar la tercera onada de consultes independentistes. La més nombrosa en termes quantitatius i la que ha arribat a les primeres ciutats importants, en termes de població. Al Baix Llobregat, concretament, es va votar a Martorell, Sant Just Desvern (fotos), Pallejà, la Palma de Cervelló, Collbató, Corbera i Vallirana. Un total de 13.240 ciutadans del conjunt d'aquests municipis votaren favorablement a la Independència. Sumant els vots positius obtinguts en la primera onada (El Papiol) i en la segona onada (Molins i Torrelles), fa que 18.529 ciutadans del Baix Llobregat s'han posicionat per la Independència. Un 90.5% dels que han exercit el seu dret de vot.

Aquestes, i no cap altra, són les xifres que ens han d'interessar. Perquè representen un contingent humà que s'ha mobilitzat efectivament per expressar el seu suport a la Independència. Serien, en termes politològics, el nucli dur, o en termes periodístics, el pinyol de l'independentisme a la comarca. Que no vol dir, ni de lluny, que són els únics independentistes que hi ha, però sí probablement els que més intensament expressen aquesta preferència clarivident sobre el futur del país.

Contràriament al que afirmen els nostres enemics, penso que aquesta onada ha tornat a demostrar que el procés de consultes per la independència és un èxit sense precedents, perquè mai tanta gent s'havia mobilitzat tant per una iniciativa sorgida des de la societat civil i que en molts casos compta amb l'animadversió explícita dels governs municipals, que en el cas de la nostra comarca equival, tret d'algunes excepcions, als sociates.

Certament, l'actitud patrimonialitzadora d'una formació política determinada d'aquesta onada, que contrasta clarament amb la seva acció al Parlament del Parc, per cert, pot haver allunyat alguns sectors de participar-hi, tement ser instrumentalitzats. És el resultat patètic d'aquells que s'agafen a qualsevol cosa per tal d'evitar el daltabaix que s'anuncia.

Però això, en darrer terme, és pecata minuta, o com diria un tecnòcrata, efectes col.laterals del procés. L'important és que anem sumant gent i que el procés va generant una acumulació de forces i teixint unes complicitats que tard o d'hora han de fructificar en alguna cosa.

Personalment, la jornada del 25 la vaig dividir en dos municipis. Al matí i al vespre vaig seguir la votació a Sant Just Desvern. Allà precisament és on es va esdevenir una de les notícies del dia, o potser, "la" notícia de la jornada, amb la presència de Joan Laporta, que va atraure una gran atenció mediàtica, malgrat que no votava per no estar-hi empadronat. El seu suport a la consulta, però, va contrastar amb l'absència de l'altre president, l'analfabet funcional del Montilla, que va preferir participar en un happening missaire. Per cert, sobre la sobtada conversió a la fe d'aquest individu, m'hi referiré en un proper post. Anuncio. Laporta, en definitiva, va centrar tota l'actualitat informativa, i va engrescar d'allò més a tots els voluntaris que treballaven a l'única seu on es podia exercir el vot, el magnífic Ateneu.

Havent dinat, també vaig seguir in situ, les votacions a Cabrera de Mar (Maresme) (foto), on amics i coneguts van valorar molt positivament la jornada. Dels dos col.legis electorals, vaig visitar l'instal.lat a la pròpia entrada de l'Ajuntament. Va ser una visita que va comptar amb la companyia en forma de fil musical de les cançons dels Manel (Ai Dolors!, Els guapos són els raros, etc). Una tria, no cal dir-ho, del tot encertada.

La jornada del 25A, doncs, cal valorar-la molt positivament, tal i com ho fan, sense cap escarafall, els observadors internacionals, que literalment al.lucinen de la nostra experiència. N'hem de ser conscients.

Ara, la següent onada està prevista pel 20 de juny (20J), on tindré l'enorme sort de participar i votar per la Independència, atès que una de les poblacions que les celebrarà serà Cornellà de Llobregat, com també Sant Boi o Mataró. Poca conya. Naturalment, ja m'he fet voluntari de Cornellà decideix, i ja he assumit alguna responsabilitat de la qual en parlaré en un altre proper post.

Serà una batalla a cara de gos amb els nostres enemics. Però no tinc cap dubte que ens en sortirem.

"CORNELLÀ DECIDEIX" A SANT ILDEFONS

Aquest divendres se celebrarà l'Acte de presentació de Cornellà Decideix al barri de Sant Ildefons. No em tallo de dir que probablement serà l'acte més important de tots els actes que es fan sobre les consultes. Per a mi, fer l'acte de a un barri amb les característiques pròpies de Sant Ildefons no és res més que un acte de normalitat.

Però també és molt més. I tant que ho és. És dir que anem a per totes, que no ens tallem i que ni territori apatxe ni polles amb vinagre. I qui vagi de senyoritu, dient que aquest barri és meu, doncs que se n'assabenti que la seva fatxenderia se l'haurà de menjar amb patates.

Des d'aquest humil i modest bloc, us convido a assistir-hi. Serà un acte molt emocionant, i jo diria que clau en la campanya de les consultes, qui en tingui l'oportunitat hauria d'assistir-hi.

Concretament, la presentació es farà aquest divendres, 9 d'abril, a les 20.30 hores, al Centre Cívic de Sant Ildefons, al carrer de la Gerdera s/n (Metro Sant Ildefons, L5,).

Serà moderat per Antonio Alvear, president de l'AA.VV. de Sant Ildefons, i hi participaran Samuel Ruiz, de l'Associación Promotora Nuevo Perú, Aziz Baha, membre de Cornellà Sense Fronteres i treballador social i també Justo Molinero, presentador i director del grup Radio Tele-Taxi.

Aquest serà el penúltim acte de presentació de la Consulta. Se n'ha fet un a cadascun dels diferents barris de la ciutat: Centre, el Pedró, Gavarra, Riera, Fontsanta i ara Sant Ildefons. Amb una importantíssima assistència de públic. Només faltarà el d'Almeda.

La consulta a Cornellà se celebrarà el proper dia 20 de juny, i com sempre calen molts voluntaris. Així doncs, no dubteu a apuntar-vos-hi!.

Us hi espero!

SOBRE EL 28F: UN ALTRE PAS ENDAVANT

La segona onada de consultes -Arenys al marge- es va cloure amb un nou èxit polític, que naturalment alguns han volgut amagar i d'altres instrumentalitzar. Suposo que a aquestes alçades de la pel.lícula a ningú no li ve de nou que això passi. Es cenyeixen al guió pre-establert.

Com ja vaig dir a l'hora de fer el balanç del 12S i del 13D, allò que més m'interessa, de fet l'únic que m'interessa, és el resultat del Sí. I aquest ha estat, novament, abassagador. Més del 90% dels catalans que han exercit el seu dret democràtic al vot, s'han pronunciat per la Independència, és a dir, per la Llibertat. Quina gran joia! Quin gran exemple estem donant arreu del món.

Precisament, a Vilassar de Mar, quan acompanyava els meus pares a votar, vaig coincidir amb un observador internacional. De Sardenya, concretament. L'home (foto) estava entusiasmat i es desfeia en elogis envers la lliçó que els catalans i les catalanes donem arreu d'Europa i del Món.

I és veritat, malgrat que la brunete mediàtica intenti menysprear-la. I malgrat que la n'drangheta mediàtica intenti instrumentalitzar-la.

Va ser una nova victòria per pallissa. Una victòria com les que a mi m'agraden. A la búlgara, perquè no quedi ni una ombra de dubte...

Però al marge del tema quantitatiu, l'onada del 28F es diferencia de les anteriors per un tema eminentment qualitatiu. Que la fa diferent i fins i tot jo diria que millor -de cara a l'objectiu que ens proposem.

Em refereixo a la sensació de maduresa, quasi diria que de normalitat en què es va desenvolupar. I poso un exemple concret: a molts municipis les votacions es van celebrar en edificis públics, de titularitat municipal o altra. De manera que cap de les amenaces dels ecspanyols, que es van fer tant evidents a Arenys o el 13D, que si les autoritats municipals col.laboraven amb les consultes, serien acusades de fomentar la sedició i en conseqüència processades i jutjades, es va acomplir.

Quina gran victòria que representa aquest pas endavant! No em cansaré de repetir-ho una i mil vegades! Tota la fatxenderia dels ecspanyols se'ls va per la boca. On era el virrei Rangel que fins fa poc amenaçava tot quisqui amb els tribunals i la presó? On era? On eres, neng?

Jo realment em vaig emocionar doblement quan vaig entrar al migdia a l'IES Pere Ribot, de Vilassar de Mar (Maresme), i després, cap al vespre, al Centre Comunitari Pont de la Cadena, en ple centre del barri del Canal de Molins (Baix Llobregat). Un establiment, aquest últim, suposo que municipal, on vaig seguir el recompte de les votacions. I em vaig emocionar perquè ho vaig comparar amb les dues anteriors ocasions, on també vaig assistir al recompte: a Arenys de Munt, com a Observador, es va fer en una entitat privada, el Centre Moral, i al Papiol, com a membre de la Junta Electoral, es va fer en un local comercial buit, propietat d'un particular que el va deixar a disposició dels organitzadors. Per contra, a Molins, el 28F, la votació es feia en un centre públic! Algú vol un exemple d'una victòria més determinant, senyal que anem avançant sense deturador!

Perquè ara, està claríssim, que cap ajuntament governat per qualsevol enze ecspanyol podrà argumentar que no cedeix una determinada instal.lació municipal, per por a una querella de la justícia ecspanyola. Serà impossible, hi ha els precedents del 28F. De manera que l'alcalde que no cedeixi locals per les consultes del 24-25A i del 20J, i per les que se celebrin a Barcelona, en data per determinar, serà únicament i exclusiva per motius estrictament polítics. Està clar, oi?

I penso, per exemple, en els sociates de Cornellà que, xulos com són i sobrats com van, de moment s'han negat ni tan sols a acceptar que es discuteixi en el ple municipal una moció de suport a la consulta que tindrà lloc el proper 20J. Ho capteu, Balmón i companyia? De manera que a mullar-se i a quedar retratats com el que sou...

Bé, doncs, resultats a banda, penso que aquest enorme pas endavant, aquesta conquesta del poder popular, que dirien els clàssics revolucionaris, és una victòria sense pal.liatius damunt d'Ecspanya, damunt de tots aquells que intenten, debades, alentir el procés ineluctable cap a la Independència.

A ningú no se li escapa que les dues onades properes, la del 24-25A i la del 20J, seran autèntics tsunamis polítics i on el pols ja serà en grans municipis, en determinades capitals (Girona, Lleida) i en ciutats emblemàtiques com Cornellà o Sant Boi. I arribarem a la cita amb una experiència més que contrastada i cada cop més ben preparats.

Amics i amigues, la lluita continua. I la victòria, ja és nostra!

28F, LA INDEPENDÈNCIA NECESSÀRIA

D'aquí a unes poques hores seré a Vilassar de Mar, acompanyant a votar els meus pares. Serà una ocasió, no cal dir-ho, especial. Em fa molta il.lusió per ells. No cal que us digui que, en molta mesura, tot el que sóc, tot el que sé, els ho dec a ells. Es mereixen participar en aquesta festa de la democràcia, i estic segur que s'emocionaran i tot. Com molts catalans i catalanes que els va tocar viure els pitjors anys del franquisme i tot el que això va significar. Repeteixo, em fa molta il.lusió acompanyar-los.

Havent dinat baixaré a Molins, al Baix Llobregat, on també seguiré les darreres hores de la jornada. Aquesta segona onada de consultes, ha estat clarament silenciada pels mèdia. Sembla que encara els dura la por al cos de les anteriors jornades del 13S i del 14D.

Doncs bé, que pensin que la història no s'ha acabat. En l'horitzó ja es veuen una propera tongada, ja sabuda, del 25 d'abril, en la qual participaran ja ciutats importants, com Girona. I això no és tot. Em plau difondre que Cornellà de Llobregat i el seu veí, Sant Boi, també celebraran la consulta. I ho farem el proper 20 de juny.

Ja fa setmanes que Cornellà decideix i Sant Boi decideix, es reuneixen i treballen durament per preparar-ho tot. Naturalment, amb la total oposició dels ajuntaments corresponents. En el primer cas, els sociates ni tan sols deixen que es voti la moció de suport a les entitats del poble que volen impulsar-la. Suposo que ningú li ve de nou aquesta actitud fatxenda...

Precisament, divendres vaig assistir al segon acte de presentació pública de Cornellà decideix. Es va celebrar a l'Orfeó Catalonia del barri del Pedró. Com a convidat, hi participà l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Va ser un acte d'engrescament. A ningú se li escapa que el repte de mobilitzar els 75.000 ciutadans de 16 o més anys de Cornellà és dels més agosarats. I bé, considero que els resultats seran francament encoratjadors.

La consulta a Cornellà atraurà una gran atenció mediàtica. Entre d'altres raons per ser "el poble del Montilla" (sic). I un resultat inesperat, pot condicionar sobremanera la dinàmica política del país. En l'imaginari polític català, "Cornellà" i una ciutat com "Vic", representen els dos pols, els dos extrems. Però aquesta visió, és totalment distorsionada. Si més no pel que fa a Cornellà.

En els anys que fa que hi visc (des del 92, exactament), he constatat com l'estigmatització d'aquesta població és totalment injustificat. La visió des de fora de Cornellà és totalment esbiaixada, però com sempre, lluitar per corregir-la és molt difícil. Entre d'altres raons, perquè els sociates fan mans i mànigues per preservar aquest estigma, perquè els benficia electoralment. Cornellà és "seu", i si per ells depengués, l'estigmatització funcionaria trenta o quaranta anys més, durant els quals continuarien reproduint els clixés de la immigració dels anys 60, de manera que es perpetuaria com una mena d'apartheid...

Bé, tinc el convenciment que els resultats del 2o de juny dinamitaran la imatge made in sociata de Cornellà, i posarà més que histèrics a més d'un. Aquell dia, no només jo tindré l'orgull de votar per la Independència. També ho podrà fer el meu fill, i això, com podeu comprendre, m'omple d'orgull i de satisfacció. Només per això, ja ha valgut la pena tots els esforços, tota la feina, i fins i tot tots els maldecaps que he tingut d'ençà que un dia del mes de juny del 1982, encara el recordo perfectament, vaig entrar a demanar informació a la seu de la Crida a la Solidaritat, que llavors era al carrer Pelai.

McCARTYISME A LA CATALANA

Joseph Raymond McCarthy (1908-1957) va ser un senador republicà famós per encapçalar una autèntica croada contra aquelles personalitats sospitoses de simpatitzar amb el comunisme o de portar a terme activitats antiamericanes. El macartisme, és la quintaessència de la Guerra Freda, com ho és la bomba atòmica, i va tenir un fort impacte, en els anys cinquanta, entre el món polític, intel.lectual i artístic als Estats Units. Particularment, damunt de periodistes i actors, tal i com recull excel.lentment la pel.lícula Good Night, and Good Luck (2005).
Doncs bé, s'acaba de fer públic un exemple paradigmàtic de mccartisme à la catalane, protagonitzat, ni més ni menys que per la direcció d'un partit suposadament independentista i demòcrata.

Acabo de llegir el bloc del patriota Josep Pinyol i Balasch, on explica, amb documentació gràfica adjunta, que la seva demanda d'afiliació a ERC ha estat rebutjada per l'Executiva Nacional, sense indicar-ne els motius que han portat a aquesta tan greu decisió. La carta va signada per la secretària d'organització i finances Pilar Albiol. Diverses consideracions al respecte.

Primera. En Josep Pinyol, no és precisament un newbie de la política. Es tracta d'un sobiranista d'esquerres de pedra picada, el curriculum polític i activista del qual es remunta com a mínim -pel que jo sé- a l'etapa de la Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC), el primer sindicat nacionalista fundat el 1958 i antecedent directe de l'actual sindicalisme nacional català. Ens trobem doncs, davant d'un militant amb un grau de veterania difícilment igualable pel 90% de l'actual militància d'ERC.

Segona. És cert que la veterania és un grau... però no ho és tot. Cal també una adequada formació i coneixements... En aquest sentit, una lectura tranquil.la del seu bloc, i concretament del recull de posts La via democràtica a la sobirania ens permet adonar-nos que no ens trobem davant d'un mindundi qualsevol, sinó d'un intel.lectual sobradament preparat.

Tercera. El rebuig a l'admissió a la militància d'en Pinyol contrasta vivament amb les portes obertes a tot quisqui provinent de Ciutadans pel Càrrec, d'Iniciativa, del PSC i del Sum Sum Korda, i confirma la línia liquidacionista, semblant a la protagonitzada en el seu moment per Euskadiko Ezkerra, de decantar ERC cap a una confluència orgànica amb els partits ecspanyols considerats, de forma prou qüestionable, d'esquerres.

Quarta. Resulta irònic, i demostra les misèries de la política de partit en el pitjor sentit de la paraula, el fet que qui signa la carta de no admissió sigui la secretaria d'organització i finances, Pilar Albiol, que, com el mateix Pinyol, és de Cornellà de Llobregat. Per altra banda, és de sobres conegut, que Albiol no es tira un pet sense el permís d'en Xavier Vendrell.

I finalment, Cinquena, ens trobem davant d'un altre exemple de l'autèntic terror amb què la direcció liquidacionista d'ERC, afronta la Conferència Nacional del proper 20 d'octubre. Tant és així que han hagut de tocar a sometent a tots els alcaldes i regidors propers i ben segur que també ho hauran fet amb tota la quitxalla que ha entrat a les diferents conselleries i diputacions, a més a més dels familiars, amics, coneguts i saludats de cadascun d'ells.

Espero i desitjo que la immensa majoria de la militància patriòtica d'ERC no es deixi ensarronar per aquesta estratègia liquidacionista i que prengui consciència que el futur de l'independentisme parlamentari es juga el proper cap de setmana.

I ara, me'n vaig a veure el Catalunya-Estats Units de Futbol-Sala que es juga a Cornellà, a pocs metres de casa, per cert.