diumenge, 14 d’octubre del 2007

McCARTYISME A LA CATALANA

Joseph Raymond McCarthy (1908-1957) va ser un senador republicà famós per encapçalar una autèntica croada contra aquelles personalitats sospitoses de simpatitzar amb el comunisme o de portar a terme activitats antiamericanes. El macartisme, és la quintaessència de la Guerra Freda, com ho és la bomba atòmica, i va tenir un fort impacte, en els anys cinquanta, entre el món polític, intel.lectual i artístic als Estats Units. Particularment, damunt de periodistes i actors, tal i com recull excel.lentment la pel.lícula Good Night, and Good Luck (2005).
Doncs bé, s'acaba de fer públic un exemple paradigmàtic de mccartisme à la catalane, protagonitzat, ni més ni menys que per la direcció d'un partit suposadament independentista i demòcrata.

Acabo de llegir el bloc del patriota Josep Pinyol i Balasch, on explica, amb documentació gràfica adjunta, que la seva demanda d'afiliació a ERC ha estat rebutjada per l'Executiva Nacional, sense indicar-ne els motius que han portat a aquesta tan greu decisió. La carta va signada per la secretària d'organització i finances Pilar Albiol. Diverses consideracions al respecte.

Primera. En Josep Pinyol, no és precisament un newbie de la política. Es tracta d'un sobiranista d'esquerres de pedra picada, el curriculum polític i activista del qual es remunta com a mínim -pel que jo sé- a l'etapa de la Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC), el primer sindicat nacionalista fundat el 1958 i antecedent directe de l'actual sindicalisme nacional català. Ens trobem doncs, davant d'un militant amb un grau de veterania difícilment igualable pel 90% de l'actual militància d'ERC.

Segona. És cert que la veterania és un grau... però no ho és tot. Cal també una adequada formació i coneixements... En aquest sentit, una lectura tranquil.la del seu bloc, i concretament del recull de posts La via democràtica a la sobirania ens permet adonar-nos que no ens trobem davant d'un mindundi qualsevol, sinó d'un intel.lectual sobradament preparat.

Tercera. El rebuig a l'admissió a la militància d'en Pinyol contrasta vivament amb les portes obertes a tot quisqui provinent de Ciutadans pel Càrrec, d'Iniciativa, del PSC i del Sum Sum Korda, i confirma la línia liquidacionista, semblant a la protagonitzada en el seu moment per Euskadiko Ezkerra, de decantar ERC cap a una confluència orgànica amb els partits ecspanyols considerats, de forma prou qüestionable, d'esquerres.

Quarta. Resulta irònic, i demostra les misèries de la política de partit en el pitjor sentit de la paraula, el fet que qui signa la carta de no admissió sigui la secretaria d'organització i finances, Pilar Albiol, que, com el mateix Pinyol, és de Cornellà de Llobregat. Per altra banda, és de sobres conegut, que Albiol no es tira un pet sense el permís d'en Xavier Vendrell.

I finalment, Cinquena, ens trobem davant d'un altre exemple de l'autèntic terror amb què la direcció liquidacionista d'ERC, afronta la Conferència Nacional del proper 20 d'octubre. Tant és així que han hagut de tocar a sometent a tots els alcaldes i regidors propers i ben segur que també ho hauran fet amb tota la quitxalla que ha entrat a les diferents conselleries i diputacions, a més a més dels familiars, amics, coneguts i saludats de cadascun d'ells.

Espero i desitjo que la immensa majoria de la militància patriòtica d'ERC no es deixi ensarronar per aquesta estratègia liquidacionista i que prengui consciència que el futur de l'independentisme parlamentari es juga el proper cap de setmana.

I ara, me'n vaig a veure el Catalunya-Estats Units de Futbol-Sala que es juga a Cornellà, a pocs metres de casa, per cert.

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

8 Comments:

Blogger Marc Arza said...

Tota la sort del món per als republicans de debó de cara a la propera Conferència Nacional.

Ens hi juguem molt!

Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

15 d’octubre del 2007, a les 12:40:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Ostres Josep, no sé si arribaràs a les 600 visites com aquell dia però t'estas fent famós! Avui veig que et citen en un altre blog (http://reset-cat.blogspot.com)
Ànim i segueix així.

Pep

15 d’octubre del 2007, a les 20:31:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Josep,

constato que has fet teva la tesi d'Anasagasti que ERC (o part d'ella) faria la fi d'EE. Molts ja ho deiem.

Però, per mi, això no és el pitjor. És una conseqüència de la catadura moral dels líders d'ERC, tal com explica en Pinyol al seu bloc i les tàctiques caciquils que porten aplicant en el partit de 10 anys ençà!

Quan Pinyol explica que la direcció ha realitzat tot tipus de maniobres poc étiques per guanyar i mantenir el poder a ERC detalla, en el fons, la causa de la derrota, no del partit, sinó del país: l' amoralitat d'uns líders capaços de tot no pel seu país, sino pel seu benefici.

I el segon factor, que es deprèn del manifest dels alcaldes: la majoria d'ells té un sou que no podrien aconsegui mai, mai fora de la política. Aquests sous, creat per atreure els millors, els que fa és atreure gent amb pocs principis, com tú mateix has dit.

Com ens han pogut enganyar tant?

15 d’octubre del 2007, a les 21:55:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

I com deien als dibuixos animats de la infantesa (en castellà, dissortadament i a aquest pas de la vellesa):

No se vayan todavía, aún hay más...

El president de la fundació de la Biennal de Venècia, Davide Croff, ha precisat que aquesta exposició d'art té "un reglament detallat" sobre la participació "d'Estats, ens i organitzacions", i que quan li arribi "la proposta formal de la regió autònoma de Catalunya la valoraran". Croff ha fet aquestes declaracions en un comunicat després que el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, assegurés a Frankfurt (Alemanya) que Catalunya seria convidada a participar a la Biennal de Venècia el 2009 i que a partir de llavors contaria amb pavelló propi.

Davide Croff va manifestar que la Biennal de Venècia, des dels seus orígens, al 1895, "és un lloc de diàleg, confrontació i obertura internacional, que acull expressions artístiques i culturals de tots els orígens i procedències". "L'exposició d'art té un detallat reglament sobre la participació d'Estats, ens i organitzacions. Al costat del director artístic, valorarem en els temps i maneres degut, quan ens arribi, la proposta formal de la regió autònoma de Catalunya", va assenyalar Croff, de 60 anys i natural de Venècia.

Fonts de la Biennal han dit que fins al moment no els ha arribat "cap petició formal" del Govern català. Respecte de si Catalunya disposarà de pavelló propi el 2009. Les mateixes fonts van assenyalar que la Biennal està dividida en pavellons internacionals i nacionals, així com pavellons "d'exposicions i mostres col·laterals", i que potser s'hi podria incloure en aquest últim que ja va acollir Escòcia i País de Gal·les en edicions anteriors. Per a ser acollits en aquest pavelló s'ha de pagar una quota.

15 d’octubre del 2007, a les 22:39:00 CEST  
Blogger Dessmond said...

Hòstia Josep, això de la carta és molt fort!. Quina colla de sàtrapes!

16 d’octubre del 2007, a les 9:48:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

"Dessmond ha dit...
Hòstia Josep, això de la carta és molt fort!. Quina colla de sàtrapes!"
-------------------------------------
I no oblidis una cosa Desmond, això és un cas en el que hi ha un document probatori i que l'interessat ha volgut fer públic, hi ha altres coses, no sé si m'explico amb prou claredat...

17 d’octubre del 2007, a les 19:16:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Ja sé que en aquest país som tots molt anti-americans, però no estaria de més de fixar-nos en què fan allà: qualsevol ciutadà, qualsevol, té dret a inscriure's com a demòcrata o republicà, i votar el candidat a les eleccions primàries del partit. Existeix un registre, per a impedir la doble inscripció, i cap partit no pot denegar a ningú el dret d'inscricure-s'hi. És un sistema que es troba les antípodes de l'opacitat i el sectarisme de casa nostra. Precisament per això, els defensors de l'opacitat i el sectarisme són justament els que es proclamen més anti-americans. Per a ells el sistema americà és l'enemic a batre i ho fan en nom d'una pretesa moral, quan en realitat tan sols defensen els seus interessos de secta.

22 d’octubre del 2007, a les 21:07:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

En Josep Pinyol no és el mateix que a la Conferència d'Esquerra de Manresa, l'any 2000, en tant que militant, es va oposar a la ponència que proposava pactar amb CiU? Els seus arguments eren que, a Cornellà, aquest pacte era impossible de vendre, i que calia pactar amb les esquerres... Bé, almenys això deia aleshores. Poc després va marxar del partit (no el va fer fora ningú). Ara que el partit pacta amb els que ell deia que s'havia de pactar, ara tampoc li sembla bé, però ara sí que vol tornar a militar. Ell tenia tota la llibertat del món de donar-se de baixa. I el partit tota la llibertat del món de no tornar-lo a admetre. I si parem de fer demagògia i ens informem millor?

25 d’octubre del 2007, a les 17:53:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home