AMICS, CONEGUTS I SALUDATS... O COM EL TERRORISME ECSPANYOL TREU EL MORRO
Ahir vaig seguir el programa de debat Amics, Coneguts i Saludats que emet 8TV i que presenta en Josep Puigbò. El tema era sobre la Independència de Catalunya. Vull destacar sobretot el caràcter terrorista de les intervencions de l'Aleix Vidal-Quadras. Com a mínim en dues ocasions va al.ludir al fet que la Independència de Catalunya donaria lloc a un esclat de violència. L'objectiu d'aquestes intervencions era clarament posar por al cos dels telespectadors, cridant pràcticament a la rebel.lió dels ecspanyols si el procés independentista es portava a terme.
La Patrícia Gabancho li replicà contundentment: si ara que ens trobem sotmesos a Ecspanya, els independentistes no ens aixequem en armes, si no que esperem el moment per assolir la independeència democràticament, és obvi que si aquesta s'aconsegueix, els ecspanyolistes hauran de respectar aquesta decisió i en tot cas intentar, democràticament, que Catalunya torni a integrar-se a Ecspanya.
Òbviament, en un món ideal, això hauria de ser així. Però no vivim en un món ideal. Qui es pensi que els ecspanyols acceptaran democràticament la independència de Catalunya és que no entèn res. Només cal veure com proliferen ja les amenaces de mort -com la rebuda pel propi Alfons López Tena (veure text adjunt).
És el moment de començar a plantejar a escala de la Unió Europea i de la ONU, que tot recurs a la repressió del moviment democràtic per la Independència de Catalunya per part de l'estat ecspanyol, del Regne d'Ecspanya, ha de comportar la seva exclusió de la comunitat internacional i el seu tractament com un estat pària.
Naturalment, com que amb això no n'hi haurà prou, cal també activar altres estratègies paral.leles que bloquegin una reacció armada ecspanyola, com per exemple, col.laborar a obrir diversos fronts al sud de la península, al nord d'Àfrica i a l'oceà atlàntic...
PS. Pot semblar molt apocalíptic això que dic, però, penso que difícilment assolirem la independència sense vessament de sang, atesa la impossibilitat d'una accessió a la independència incruenta, que òbviament seria el model ideal (cas noruec, txecoslovac, montenegro), donat que els ecspanyols mai no han abandonat un territori ocupat per voluntat pròpia. El dilema està, doncs, entre el model light i el model heavy. Entenc per model light, un cost en vides humanes, de l'ordre del centenar com a màxim, aproximadament, tal i va passar en els casos eslovè i lituà. El model heavy, òbviament, seria el cas de Croàcia o Bòsnia. En aquest sentit, sí que veig factible el model light. La repressió ecspanyola -i naturalment, l'autodefensa catalana- seria un escàndol a l'interior de la pròpia UE, i seria aquesta la que obligaria els ecspanyols a aturar les agressions de forma immediata. Les pressions econòmiques, en aquest sentit, serien determinants: l'estat ecspanyol no està en condicions de portar a terme una acció armada sostinguda en el temps. Sí que en pot fer de pantoxades puntuals (Perejil) però para de comptar. Però per aconseguir-ho, caldrà una amplíssima mobilització ciutadana. Sort que de mobilitzar-nos, massivament, el poble català en sap més que ningú. Per això sé que guanyarem.
Etiquetes de comentaris: ALEIX VIDAL-QUADRAS, ALFONS LÓPEZ TENA, PATRICIA GABANCHO
12 Comments:
Doncs si la UE obliga els espanyols a parar les agressions de la mateixa manera que ho va fer amb els anglesos a l'Ulster ho tenim bastant negre. Ens hem de preparar per una lluita llarga i dura o com tu dius heavy. A la ex Yugoslavia la UE va intervenir sobretot perquè es tractava de destruir un pais socialista i després continuar amb Rússia, però en aquest últim cas el Putin ho ha pogut parar. El més probable és que Espanya rebi l'ajut d'altres paisos centralistes, sobretot França, com ja estan fent ara amb els bascos.
Parlant de la ex-iugoslàvia els estats membres de la unió europea es va quedar mirant com anavent matant gent, excepte Alemanya que va re-equipar l'exèrcit de Croàcia, mentre frança mirava de sota mà donar suport als serbis, els seus tradicionals aliats, allà no es va bellugar res fins que els EUA van decidir intervenir.
tenim que armar els mossos amb cossos d'elit i armes pesants un cop hàgim fet neteja de pikos i marrons a la cúpula.
Estic totalment d'acord amb el primer anònim. Amb l'experiència dels Balcans, no es pot confiar gens en la UE i menys pensant que mister PESC és en Solana. I sobretot, si porten cascos blaus, que no siguin holandesos ni francesos!
Personalment, sempre he pensat que els únics que ens poden ajudar a ser lliures són els USA. Ara, si els que van al davant del moviment de lliberació nacional català critiquen constantment els USA, volen (voleu?) muntar un estat comunista i són islomofílics, no crec que els USA ens ajudin massa.
Així que ja saps, a partir d'ara hauries de començar els posts amb: GOD BLESS AMERICA!
Seguint el raonament del dit i fet ens convé a l'estat un govern anti USA com el d'ara. Si guanya el PP que són tan amics del Bush no crec que ens ajudin gens.
Salvador,
no has entès res. Nosaltres hem de ser americanòfils, sigui quin sigui el seu govern.
Sigui quin sigui el seu govern ... i el govern d'Espanya. Bush és un "lame duck", ja és més fora que dins. Aquesta és una feina a anys vista.
Clar que en Monty no crec que estigui per la feina. A veure si en Carod es reserva unes partides pressupostàries per fer lobby allà, però crec que se les està pulint totes al Drolma!
He dit que si el govern espanyol és anti USA és millor per nosaltres, i això porta implícit que nosaltres hem de ser americanòfils, o sinò quin profit en treuriem?. I per molt lame duck que sigui el Bush encara que el pròxim president sigui demòcrata no hi hauran grans diferències en política exterior. Potser el ZP li lleparà una mica més el cul però no crec que arribi gaire lluny.
jo ja ho vaig dir revolució blava = suport gringo, si és roja nosaltres solets amb zesmes de 2ona mà.
l'objectiu és l'estat després ja decidirem que fer.
la teoria de les 2 potes millor guardar-la al calaix.
Ja que acabarem només amb la del mig.
Pitjor seria acabar amb només les dues del costats
Celebro que el post hagi donat lloc a un debat que jo penso que està pendent en l'independentisme català. Properament penjaré un post al respecte més desenvolupat. Espero que tots hi poseu cullerada.
Cutres ecspanyols, absteniu-vos o aneu a prendre pel cul directament...
Salut i endavant, encara sortirà un seminari, de tot plegat...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home