ELS MOSSOS S'ESTAN OMPLINT DE MERDA!

Recomano vivament la lectura de l'article de la Joana Gorina penjat a llibertat.cat. És un article interessant que combina la reflexió sobre l'actualitat política amb el coneixement del passat històric. També m'interessa particularment la darrera part, on l'autora recorda la necessitat de polítiques de seguretat -i jo afegiria de Defensa- per part de l'independentisme, sense caure, és clar en res semblant a plantejaments militaristes. O és que algú es pensa que sense forces de seguretat i armades, Cuba hagués resistit els intents de desestabilització per part dels Estats Units? I, per cert, poca conya amb les FAR!

Tot plegat ha contribuït a fer-me reflexionar sobre el rol que desenvolupa cada cop més el Cos de Mossos d'Esquadra (CME) en l'actual conjuntura política. És un tema del que ja he parlat en altres posts (1, 2 ), i la veritat és que la situació va a pitjor. Els serveis d'informació ecspanyols, que per descomptat, es troben ben presents dins del CME, estan aconseguint que aquest cos es converteixi en la punta de llança de la repressió política i de la dissidència social. Dels actuals 9 comissaris del cos (si més no fins a l'estiu passat, ignoro si se n'han nomenat més), un mínim de tres procedeixen dels CFSE, i segurament la presència d'aquests elements és més alta en les graduacions immediatament inferiors (intendents i inspectors), la qual cosa no és precisament un bon auguri.

Sota la direcció política de Joan Saura i Joan Boada, a més a més, sembla que el CME posi un especial interès en reprimir els sectors anarquistes i independentistes, amb una implicació digna de l'antic SIM -responsable de l'assassinat d'Andreu Nin i la depuració del POUM-, només comparable a la seva submissió total -de gos faldiller, diríem -a les ordres rebudes dels diferents Jutges de l'Audiencia Nazional. Per acabar-ho d'adobar, els del PP els fan la rosca així que poden amb la intenció gens dissimulada d'atreure'ls cap als seus plantejaments.

Penso que és una decisió de cada membre del cos, si caure en el pou de la indignitat de fer de gos d'atura d'Ecspanya o bé, de reivindicar alguns episodis plens d'honor com quan els Mossos es posaren a les ordres del President de la Generalitat el 6 d'octubre del 1934 i el 18 de juliol de 1936 per combatre el feixisme ecspanyol.

Recordo, en aquest sentit, un episodi que passà un vespre d'un 11 de setembre, quan uns quants independentistes ens concentràrem davant la comissaria del carrer Pujades per reclamar l'alliberament d'uns quants detinguts. Davant l'evidència que aquests havien estat colpejats pels seus companys, un mosso d'esquadra sortí de la comissaria empipat com una mona i digué, "Això és una merda, ja n'estic tip, me'n vaig als Bombers!"

Sembla realment que ara de mossos que s'ho creguin, ja en queden ben pocs. Deuen d'estar tots als Bombers! Bé, en tot cas, tots ja sou ben grandets per saber què és el que féu i a favor de qui treballeu.