CONTRA LA IMPUNITAT

En els estudis estratègics o polemològics hi ha una llei de ferro que mai es pot oblidar. Si Alfa pot atacar Beta sense ser al seu torn atacat, no hi ha cap dubte que actuarà en conseqüència. Per contra, si sap que la seva acció li comportarà uns costos, llavors haurà de valorar si els beneficis que en tregui d'atacar Beta, són superiors dels costos que generarà. Si no ho són, Alfa renunciarà a atacar Beta. Dit d'una manera més planera: la impunitat genera conflicte, perquè l'atacant sap que no haurà de pagar cap preu per la seva acció. Per contra, en un escenari on l'atacant sap que haurà de pagar per la seva acció, l'incentiu per atacar és molt més feble o, literalment inexistent. És l'efecte dissuassió. Aquest efecte és el que precisament va evitar la III Guerra Mundial. Les dues potències, USA i URSS, sabien que qualsevol atac comportaria de forma immediata l'autodestrucció, per això, mai es van atacar directament -i optaren, dit sigui de passada, per les guerres indirectes.

En el cas ecspanyol, contràriament, ens trobem en una situació d'impunitat institucionalitzada. La impunitat de la violència ecspanyolista, que ataca, agredeix i assassina, de forma descarada, perquè sap que el cost que ha de pagar o és inexistent o és molt petit. Les agressions ecspanyolistes s'estan incrementant cada cop més a Catalunya. Són l'autèntica força de xoc, que pretén desestabilitzar i acoquinar un poble que marxa cap a la seva Independència.

Per això és del tot necessari establir una situació de dissuassió. Els ecspanyols han de ser conscients que qualsevol atac que portin a terme els comportarà una proporció de càstig com a mínim igual o, superior, a la que ells infringeixin. Aquest efecte dissuassió pot ser generat pel propi sistema institucional o pels mecanismes d'autodefensa popular.

En el primer cas, hauria de suposar que l'aparell judicial i els cossos policials (Mossos d'Esquadra, sobretot) tinguessin un compromís ferm en la neutralització de la violència ecspanyolista. Malauradament, el poder judicial ecspanyol no es caracteritza precisament per la seva eficàcia en aquesta lluita. Pel que fa als Mossos, si bé és cert que han desarticulat organitzacions feixistes, sembla ser que estiguin més preocupats per reprimir l'independentisme que l'ecspanyolisme. Tampoc hem d'oblidar la forta presència d'agents provinents dels cossos policials ecspanyols, molts d'ells dels serveis d'intel.ligència, que ocupen llocs claus en l'organigrama del cos.

Pel que fa a la segona opció, es tracta de generar estructures d'autodefensa capaces de repel.lir els atacs feixistes, sobretot en aquells esdeveniments populars (festes, aplecs, marxes, etc) que darrerament han estat objectes d'atac per part dels feixistes ecspanyols. Aquests el que volen és que els catalans visquem en un estat psicològic permanent de perill, per tal d'evitar que ens manifestem desacomplexadament. Es tracta d'una lluita a mort pel control de l'espai públic. I és una lluita que no es pot perdre, que no es perdrà, però que cal posar-s'hi sense cap vacil.lació.

Per tot plegat és tan important mobilitzar-se el proper dia 12: cal dir prou a la impunitat.