AVUI, 30 DE SETEMBRE DEL 2005, MÉS QUE MAI, ENS CAL LA INDEPENDÈNCIA




Novament els regionalistes han volgut donar l'enèsima oportunitat a l'Estat ecspanyol per tal que, a veure si es produeix el miracle, i per fi, reconeix la seva suposada realitat plurinacionalitat. No home no, els ecspanyols tenen molt clar quin és el seu projecte de país i en aquest projecte, Catalunya no és més que una Comunitat Autònoma més, que ha de riure les gràcies a la gran metròpoli madrilenya. Pensar que el nou estatut permetrà l'encaix federal de l'estat és propi d'un boig. No hi ha ni una sola pista que ens permeti tenir cap esperança al respecte. El tancament del nacionalisme ecspanyol, el mateix que aquests dies ha assassinat 6 immigrants a sang freda, per cert, és total i absolut, perquè viu en un món que no comprèn.

- No comprèn que Ecspanya fa molts anys que no és una potència mundial.
- No comprèn que fins i tot dins de la hispanofonia, Ecspanya s'està convertint en un element perifèric en benefici dels Estats Units, de Mèxic, Colòmbia, etc.
- No entèn que a Europa, a la Unió Europea, no és res, i que cada cop serà menys cosa, a mesura que hi ha l'ampliació cap a l'Est europeu
- No entèn que l'islamisme té per objectiu la recuperació d'Al Andalus (antic regne de Granada) i que està fent tots els passos per aconseguir-ho.
- No entèn que el futur de Galícia és amb Portugal
- No entèn que Euskalherria ja ha iniciat, de forma irreversible, el seu camí cap a la sobirania
- No entèn que, a empentes i rodolons, Catalunya està entrant en una dinàmica de reunificació nacional i de posar les bases de la sobirania, que pot arribar molt abans del que tothom es pensa.
- No entèn que la fi de les ajudes comunitàries posarà contra les cordes les finances públiques i que això dinamitarà l'statu quo dels darrers anys.
- No entén que Madrid és una ciutat penjada enmig d'una estepa, sense cap lligam amb cap capital europea de referència (només amb Lisboa, i encara)
- No entèn que ara ja no hi són ni Hitler ni Mussolini.
- I, per damunt de tot, no entèn que estem tips, farts i cuits, de la seva fatxenderia, de la seva vanitat i supèrbia, del seu milhomisme.

Sincerament penso que, avui, i gràcies a l'actitud dels ecspanyols, la independència es troba més a prop que mai. L'únic que cal procurar és que, quan arribi el moment, als nostres dirigents no els tremolin les cames ni els petin les dents.

PROU D'ESTATUTS!
AUTONOMIA? LA DE PORTUGAL!