LA COMISSIÓ DELS HORRORS

Llegeixo en un diari que, per preparar el debat sobre el nou Estatut de la CAC, s’han reunit els membres socialistes de la Comissió Constitucional del Congreso de Diputados. Això m’ha picat la curiositat i he anat a la pàgina web corresponent per veure quins eren els seus membres, i més concretament quins d’ells eren catalans. Cal tenir en compte que serà a la Comissió Constitucional on es debatrà la proposta de nou Estatut si, abans, s’ha acceptat a tràmit. Aquí serà doncs, on pressumptament, es tallarà el bacallà de tot plegat. Doncs bé, un estudi un xic detingut del personal implicat m’ha inspirat el títol d’aquest post: més que una comissió constitucional, estem davant d’una comissió dels horrors. Vegem-ne perquè:

1. Els socialistes catalans. Dins el Grup Socialista de la Comissió, trobem 4 catalans del Principat, 1 de les Illes i 1 del País Valencià. Dels sis, sense cap mena de dubte el més conegut és en Francesc Antich, ex President de la CAIB, la gestió del qual al capdavant del govern illenc no va ser gaire reeixida, si bé és cert que ha plantat cara als sectors més ecspanyolistes del PSIB-PSOE. De la resta, només em sonen els noms d’Elisenda Malaret i de Meritxell Batet. La primera per algun article acadèmic seu que hauré llegit, però el cas és que és administrativista i no constitucionalista. Jo sempre he pensat que tot el desplegament autonòmic dels darrers vint-i-cinc anys al Principat ha estat contaminat per aquesta epidèmia dels especialistes en dret administratiu, començant per un que es diu Miquel Roca i Junyent. Li dic epidèmia perquè ha fet que la Generalitat desenvolupés les seves estructures seguint o imitant l’administració ecspanyola i no per innovar o fer foc nou. A més situar-se en el nivell administratiu implica a una necessària renúncia a una visió més política i ideològica, que és la que pertoca quan es parla amb els ecspanyols. Perquè evidentment no som un subsistema o un negociat de res. Pel que fa a la diputada Batet, més enllà de la biografia que surt al web, en sé que s’acaba de casar amb un diputat del PP d’Astúries o Santander… com podeu comprendre, sobren les paraules: Dios los cría y ellos se juntan.

2.Els altres catalans. Altres catalans a la Comissió dels Horrors. En trobem 5 més, dels quals destaquen els portaveus J.A. Duran i Lleida (CiU) i Joan Tardà i Coma (ERC), aquest últim, per cert, veí meu.La resta són dos peperos Jorge Fernandez Díaz i Dolors Nadal, aka “la nena de col.legi de monges”, i en Jordi Xuclà, si bé aquest últim consta com “adscrit”. Més enllà del protagonisme que tindran els dos portaveus esmentats, és ben evident que, pel que fa als dos partits nacionalistes ecspanyols, el PP i el PSOE, llurs diputats catalans no pinten res, són un zero a l’esquerra.

3.Els pesos pesants o l’autèntica cambra dels horrors. Això ens porta a analitzar quins són realment els pesos pesants de la Comissió i els que realment portaran la veu cantant. Pel que fa als sociates trobem, de manera molt destacada, la figura d’Alfonso Guerra, que no necessita presentació i que ja a hores d’ara, ha fet tot el possible i l’impossible per condicionar els treballs de la ponència que ha elaborat el projecte d’estatut al Parlament del Parc. Altres sociates destacats són el portaveu Ramon Jáuregui, i els diputats Txiki Benegas i Diego López Garrido. La veritat és que cap dels esmentats el podem considerar proper a ZP, per la qual cosa és molt previsible que no segueixin les “instruccions” de Moncloa al peu de la lletra. A més a més, els dos bascos tindran molt present el seu propi escenari polític, per la qual cosa es trobaran doblement condicionats. Pel que fa al darrer, antic professor meu, últimament li he sentit unes declaracions proecspanyoles que fan feredat. Coses de l’edat, suposo.

Però, sense cap mena de dubte, és en els rengles dels peperos on trobem una nòmina impagable. Fixem-nos en quins elements participen en la comissió. Hi trobem des de veterans, passant per sèniors fins a juniors. Pel que fa als vets, hi trobem Jaime Ignacio del Burgo i Gabriel Cisneros. El primer és l’home de la Unión del Pueblo Navarro, partit adscrit al PP, i que per entendre’ns seria un blavero a la navarresa. Si mireu la seva fitxa en el web, podeu llegir que es presenta com qui va proposar la denominació de “Comunidades Autónomas” durant el període constituent. Felicitats, avi, tota una troballa! Pel que fa al segon, és ni més ni menys que un dels Pares Fundadors de l’actual constitució ecspanyola, amb la qual cosa ja està tot dit: qualsevol llei que la intenti modificar de dret o de fet, s’ho pren com un atac personal. Puto Ego.

Quant als sèniors, trobem entre d’altres, els Federico Trillo, Ángel Acebes, Javier Arenas i Ignacio Astarloa: quin póker! Penso que no cal afegir res més, tret que el primer d’ells serà el portaveu del grup a la Comissió, i que el darrer havia estat Secretari d’Estat de Seguretat (tret molt rellevant). Finalment, pel que fa als júniors, trobem en Gabriel Elorriaga i la Maria Soraya Sáenz de Santamaría. Són dos taurons, sobretot el primer, que segurament protagonitzaran algun estirabot.

Com es pot comprovar, ens trobem davant d’una Comissió dels Horrors que si bé està presidida per un sociata, compta amb una presència pepera de molta més rellevància política i mediàtica i això sens dubte condicionarà la seva dinàmica. Qualsevol paper que arribi del Parlament del Parc, quan hagi passat per la Comissió dels Horrors, no el reconeixerà ni la mare que el va parir. He dit.

PD. Tot i que en podria prescindir, cal afegir que un altre protagonista a tenir una mica –no massa- en compte, és l’inefable Gaspar Llamazares d’IU. Com sempre, no servirà de res el que digui, però com a mínim això permet preguntar-me com és que els nens macos d’ICV no van considerar important ser presents en aquesta comissió. Això no obstant, potser millor que no hi siguin, sobretot després del paper ben galdós que en Dinosaura i col.laboradors estan fent en tot plegat.