dijous, 15 de setembre de 2005

AUTONOMIA? LA DE PORTUGAL!

"I jo només voldria que em mirassen com si fos portuguès. Entranyable germà ibèric, no cal dir-ho. Obertament disposat a tots els intercanvis i cooperacions. Però portuguès."
Joan Francesc Mira,
Crítica de la Nació Pura, 1984

En un article a l'AVUI es parla de les diferents plataformes digitals que estan sorgint per pressionar els polítics per tal que elaborin un nou Estatut amb cara i ulls, mínimament digne.

Com a independentista que sóc, és obvi que jo no podré votar MAI a favor que el meu país tingui una autonomia de segona classe. Jo opto per l’autonomia de primera, que és l’autonomia de Portugal. I punt.

No obstant això, i pensant que hipotèticament, puc jugar a fer de possibilista, a continuació passo a esmentar quins serien els punts mìnims que farien que jo acceptés de forma transitôria, un cert grau d’entesa amb l’estat ecspanyol.

1. El poble català és sobirà i gaudeix del dret inalienable a l’autodeterminació, incloent-hi el dret a la independència.

2. El poble català el formen tots aquells ciutadans catalans que viuen en els territoris històrics següents: el Principat (incloent la Franja de Ponent), el País Valencià (antic Regne de València), les Illes Balears i Pitiüses, la Catalunya Nord.

3. Totes les lleis que afectin el poble català han de ser aprovades per les institucions democràtiques catalanes.

4. Tots els impostos que es recaptin a Catalunya han de ser gestionats per les institucions democràtiques catalanes.

5. La representaciò internacional del poble català anirà a càrrec exclusivament dels ambaixadors nomentats per les institucions democràtiques catalanes.

6. La defensa del poble català anirà a càrrec exclusivament de l’Exèrcit de Catalunya que actuarà sempre sota les ordres de les institucions democràtiques catalanes.



7. L’ordre públic i la seguretat ciutadana anirà a càrrec dels cossos policials creats per la voluntat de les institucions democràtiques catalanes.

8. En virtut del principi inalienable de la igualtat de tots els ciutadans catalans, es prohibeix l’existència de títols nobiliaris o reials.

9. Tot grup, col.lectiu, ens, partit, etc., que conspiri contra la llibertat del poble català, serà il.legalitzat de forma sumària.

10. El poble català reconeix el dret a l’autogovern de l’Aran, el Capcir i la Fenolleda, territoris occitans sota sobirania catalana i es compromet a respectar el seu dret a l’autodeterminaciò, en el marc d’una Occitània lliure i sobirana. També es reconeix i es respecta la identitat del poble caló.

11. El poble català reconeixerà la ciutadania catalana a tots aquells habitants del Principat d'Andorra, de la comarca del Carxe i de la ciutat de l’Alguer que la sol.licitin, i es compromet a promocionar la identitat catalana en aquests territoris.

12. El poble català reconeixerà la nacionalitat catalana als fills, néts i besnéts, dels catalans i catalanes que van haver de marxar a l’exili, per motius polítics.

13. Les institucions democrâtiques catalanes poden signar tractats amb altres estats i organismes internacionals, de manera que se’n derivin compromisos i obligacions. El criteri que dominarà en les relacions internacionals serà sempre el de reciprocitat.

Penso que ha quedat prou decent, no?

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Seria fantàstic... tot i que t'haig de dir que tinc els meus dubtes sobre el punt 9...

Felicitats pel blog!

16 de setembre de 2005 a les 11:20:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Els espanyols abans es deixarien envair per França que acceptar aquest punts. Per ells una merda d' estatutet com el valencià ja és inconstitucional, anticonstitucional i potser, fins i tot, antiespanyol.

17 de setembre de 2005 a les 23:31:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Jo també trob que sí que per autonomia la de Portugal.Per cert que en temps de l'inefable Comte Duc d'Olivares els portuguesos tenguéren més sort que no pas els catalans.
El vostre article el vaig llegir a L'Estel - que és un periodic patriotic que hi ha a l'illa de Mallorca - i en un vuitanta per cent i potser de punts hi estic d'acord. La referència a la prohibició de titols nobiliaris o reials per contra ja em sembla d'un esquerranisme i d'un republicanisme radical fora de lloc i passat de moda. Siguem seriosos.La unica igualtat certa que existeix és que de la mateixa que hem nascut també morirem. Pel demés sempre hi haurà algunes diferències. Cavaller Estades de Moncaira

5 d’octubre de 2005 a les 18:07:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home