dijous, 8 de setembre del 2005

ELS COLPISTES

La nova versió del trio calavera, la formada pel PSC, PP i ICV (que ja té nassos), està pressionant per portar a terme un autèntic cop d'estat parlamentari. Utilitzant com a ariet el dictamen del Consell Consultiu, invocant-lo com si fos les Taules dels Deu Manaments (tot oblidant de pas que no fa pas gaire, el Sr. Montilla va passar olímpicament d'un dictamen anterior), aquests colpistes volen capgirar la majoria parlamentària que formen CiU i ERC al Parlament del Parc. És un fet inaudit i que si aquí existís una veritable cultura democràtica, hi hauria un rebombori considerable. Els nostres colpistes acaben de descobrir la democràcia tecnocràtica, on unes elits es troben per damunt de la voluntat popular.

Dos. Ahir vaig sentir a dos corifeus del colpisme, la Sra. Camats (ICV) i el periodista Nadal, vomitant autèntiques bestieses. Camats considerava el Consultiu com el màxim interpret de l'Estatut, fent un paral.lelisme amb el Tribunal Constitucional. Aquesta noia no té ni idea del que parla. El Consultiu no emet sentències, i els seus dictamens no són d'obligat compliment. Per altra banda, l'elecció dels membres del CC no és ni de bon tros tan primmirada com la del TC. Només el fet que hi hagi membres proposats per tots els partits de l'arc parlamentari al CC, ja demostra que no té res a veure amb el TC, on això seria impensable. Per altra banda, l'inefable Nadal, company de viatge per excel.lència, repetia que calia respectar la majoria del CC. Bé, suposo que per damunt de la majoria en el CC hi ha la majoria en el Parlament del Parc, no?

Tres. Ja tenim "els nous patriotes". Iceta i De Madre, ahir i avui, respectivament, pretenen donar-nos lliçons de patriotisme. Quins dallonses (moderació, m'aconsellen!). Per aquests individus es pensen que tots els catalans som com els massoques que el proper dia 18 aniran a la Festa de la Rosa sociata. No, no som imbècils. Sentir la paraula pàtria i patriotisme en la boca d'aquests subjectes em fan venir basques. Quina manera de corrompre un concepte polític de primera magnitud.

Hi ha rates que surten de l'armari per anar directament a la clavaguera.

Quatre. M'han arribat correus i comentaris que dissenteixen sobre la meva anàlisi respecte ICV. Jo sóc el primer en lamentar-ho. Però la veritat és que ja fa temps que enyoro un dinosaura de debò, encara que es digués Ribó i fos més aviat ensopit i tristoi. Però era patriota. El seu successor/botxí ha perdut els papers i la dignitat des de fa molt.