diumenge, 4 de setembre de 2005

De (Puta) Madre
L’akelarre sociata, aka Comitè Federal del PSOE, ha deixat ben clara la filosofia de ZP. La frase val un perú:

“Ésta es la postura de los socialistas de España, y vale tanto para el PSOE como para el PSC”.

Ens trobem efectivament davant la filosofia jacobina per excel.lència: “los socialistas de España” i prou d’històries (la referència obrera ha decaigut, pel que sembla). Ja fa unes setmanes vaig parlar de la “finlandització del PSC”, bé, aquí en teniu un exemple pur. Que jo sàpiga en ZP no pertany al PSC, però gosa dictar-los els seus posicionaments. On és el PSC, on és el partit dels socialistes de Catalunya, o més aviat hauríem de dir partit dels socialistes espanyols a Catalunya, no?

El surrealisme arriba al seu màxim quan és la senyora De Madre, la que ha de sortir a argumentar –que no defensar- que Catalunya és una nació. Si sí, la mateixa que juntament amb la diputada Santos van protagonitzar un espectacle d’histerisme sense precedents el passat 29 de juliol, quan els sociates van ser contundentment derrotats en les votacions al Parlament del Parc. Segurament que sortís aquesta figura és una prova del poc interès que tenen els Montilla boys per posar en un compromís en ZP, “que surti la folklòrica a fer el numeret” deurien de dir. Bé, tot plegat, una merienda de negros, amb els sociates ecspanyols, amb els madrilenys al capdavant (detall que la premsa de Barcelona tendeix a oblidar, en benefici dels extremenys) atacant els compañeros polacos, perdó, catalans (sic). Algú s’esperava un resultat diferent?

El Consell no consultiu
Un altre actor que no ha estat a l’alçada ha estat el suposat Consell Consultiu, que segons sembla emetrà un dictament demolidor. Algú es podia esperar alguna altra cosa?. Qui forma el Consell Consultiu? Catedràtics d’universitat en la seva majoria. Cal no oblidar que els catedràtics d’universitat, són un cos funcionarial ecspanyol únic. Hi ha, doncs, una clara dependència orgànica. L’ofici de kamikaze, en la cultura occidental, no està ben vist. Però això no és tot. En un magnífic article recent, el professor Joan Ramon Resina diu,

“la preeminència social de l’erudit, el seu accés a càrrecs i honors institucionals (càtedres, rectorats, poltrones en les reials acadèmies, gerències, etc) van units força sovint a la seva habilitat per a legitimar el poder social des de posicions teòricament autònomes i, per tant, més eficaces”
(L’hispanisme al servei de l’Estat, L’Espill, núm. 19, pg. 37)

Efectivament, no tinc cap mena de dubte que determinats membres del Consell Consultiu els veurem d’aquí a poc temps en càrrecs de més rellevància, com a pagament pels serveis prestats. Per exemple, una bicoca al Tribunal Constitucional…

Dit d’una altra manera, fer una carrera funcionarial en la universitat ecspanyola, pressuposa combregar amb la idea d’Ecspanya que s’ha anat construint en els darrers cent cinquanta anys…

Palanganeros, oi tant que sí!

L’episodi del Consell, ens ha deixat un altre exemple de palanguerisme d’ICV envers els sociates. El conseller proposat per ICV s’ha arrenglerat prietas las filas amb els sociates i els peperos (sí, sí, del PP). Front ecspanyol, i tant d’esquerres que són. Palanganeros, palanganeros i mil vegades palanganeros.