divendres, 2 de setembre de 2005

RESPOSTA

Un lector m’envia un correu que diu "No vulguis polititzar la mort d'en Pep amb simbologies" en referència, suposo,a en Pep Isanta.

D’entrada, és significatiu, i jo encara diria més, és indignant que algú parli a seques de “la mort” d’en Pep, com si li hagués donat un patatús, quan de fet és evident que va ser atacat i assassinat de forma plenament conscient, i en conseqüència, s’ha de parlar SEMPRE de l’assassinat d’en Pep.

Dos. En Pep va ser assassinat no per ser en Pep Isanta, sinó perquè es trobava en un esdeveniment, en una festa independentista. I aquesta manifestació era el veritable objectiu d’aquells indesitjables. Ignoro la ideologia d’en Pep. No el coneixia pas, jo. Però el que sí sé és que els ecspanyols odien cada cop més qualsevol manifestació de catalanitat desacomplexada i en la mesura que poden i els deixen, intenten rebentar-la. A la Patum, els van deixar fer -tothom sap qui- i van anar fins al final. Va ser en Pep, podia haver estat qualsevol altre. Allò que és políticament rellevant, sense oblidar en cap cas, el vessant humà, és que els nostres enemics (adoptin la forma que adoptin: skins, kinkis, policies, guàrdies civils, segurates) atacaven allò que odien a mort, com ho van demostrar. Està clar, no?

Ja estic fart de tant pensament bonista i anestèsic. Les coses clares. I la xocolata desfeta.