divendres, 8 de juliol de 2005

LA TRAÏCIÓ

De fet era quelcom que es podia esperar en qualsevol moment. I segurament encara no hem vist el pitjor. Però la iniciativa de presentar un vot particular al projecte de proposició de llei de reforma de l'Estatut (del nyap), és una autèntica punyalada per l'esquena, una punyalada trapera, de quinqui, a ERC. Aquests s'estan jugant el físic i menjant-se moltes rodes de molí i tanmateix els sociates no en tenen prou, volen més. I els d'ERC? quan diran prou?

Les dues punyalades traperes han estat relacionades amb la llei electoral i amb el poder municipal. Reflexionem-hi una mica.

1. Sobre la llei electoral, els sociates parteixen d'una falsedat enorme: considerar que la distribució de la població en el territori és quelcom democràtic. I no ho és gens, és més aviat una demostració de les desigualtats socioeconòmiques que pateix un país. I quant més desigual és la distribució territorial de la població més ens indica que les desigualtats socials són més profundes. Que el 70 o 80% de la població del Principat, visqui en el 20% del territori, no és un fet lliurement volgut i, doncs, democràtic, és quelcom forçat per la localització de les infrastructures, de les indústries, de les comunicacions, etc, que segueixen una lògica no precisament democràtica. Estic segur que hi ha milers de ciutadans que viuen en llocs que si depengués de la seva exclusiva voluntat, no hi viurien. Penso per exemple en molts joves de les comarques dels Pirineus, que voldrien viure-hi, però no poden i han d'anar a l`àrea metropolitana o a ciutats mitjanes del país. En definitiva, la posició sociata parteix d'una premissa falsa: la distribució de la població en un territori EN CAP CAS respon a una voluntat democràtica. Per contra, aplicar la proporcionalitat estricta sí que tindria conseqüències no democràtiques: una part dels ciutadans catalans no tindrien cap mena de veu en la política del país, concretament aquells ciutadans que viuen en les comarques menys habitades.

2. En Corbacho and company continuen en la seva ofensiva de boicotejar qualsevol intent d'augmentar l'autogovern català. Els alcaldes mafiosos de Catalunya, perquè actuen com a tals, volen imposar un suposat reconeixement de l'autonomia municipal, quan el que realment volen és fer un autèntic cop d'estat i destruir Catalunya com a nació. Jo tinc molt clar que en una Catalunya sobirana, els següents municipis actuals haurien d'annexionar-se a Barcelona, com en el seu moment ja va passar amb Gràcia, Sants, i altres: L'Hospitalet, Esplugues, Sant Just, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi del Llobregat, El Prat del Llobregat, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Teià, Alella, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, Montcada i Reixac. Tots aquests actuals municipis més els deu districtes actuals de BCN formarien la futura Capital de Catalunya.

Aquest eixamplament municipal de BCN aniria acompanyat d'un procés de descentralització política sense precedents. Cadascun d'aquests municipis i cadascun dels deu districtes actuals escollirien en elecció el seu alcalde de districte i el seu consell de districte. I l'alcalde de Barcelona, seria l'alcalde de l'actual districte 1, Ciutat Vella, la bcn històrica. D'aquesta manera, el poder estaria molt més a prop dels ciutadans. Els consells de districte serien òrgans molt més poderosos i es limitaria el presidencialisme actual dels alcaldes.