FA DEU ANYS QUE VAIG PLORAR

Fa deu anys que vaig plorar per darrera vegada. Que vaig plorar d'odi i de ràbia. Va ser arran del genocidi d'Srebrenica i d'altres enclaus que caigueren en les mans dels paramilitars serbis. Fa deu anys que vaig odiar amb totes les meves forces els soldats holandesos i, encara més, França, i el seu maleït general Janvier (encara me'n recordo del seu nom, je me souviens). Tot plegat ha tornat a sortir a la llum arran de les imatges del vídeo que mostren l'assassinat covard i poruc de sis bosnis per part de les forces especials sèrbies.



Els fets d'Srebrenica van ser l'enèsima demostració del cinisme de la política internacional, de com la gent és capaç de seure davant un mapa i traçar unes línies que signifiquen la mort per a centenars o milers de persones.

I Mladic i Karadzic? On són? Segur que els francesos els tenen amagats en algun lloc. Potser faríem bé, tots plegats, de deixar de mirar pels Balcans i fixar-nos una mica més en la Costa del Sol, tal vegada tindríem una sorpresa. Ecspanya sempre ha estat un bon refugi per a tots els monstres que ha parit la humanitat.