dissabte, 4 de juny de 2005

NON, NEE A LA LLUFA

Durant la darrera campanya sobre el referèndum europeu, vaig referir-me al Tractat constitucional com a llufa -no sóc original, el vaig copiar de la gent de Mataró. Després del NON francès, he esperat al NEE holandès per penjar aquest post. Penso que ara es pot dir que la llufa està tocada de mort. És una gran notícia.

On són ara tots els pro-europeus que se'n fotien dels que ens posicionàvem contra la llufa? Amagats sota les taules. No gosen dir ni ase ni bèstia. Els resultats referendaris són una gran lliçó de democràcia participativa i de com els ciutadans en sistemes polítics democràtics plenament consolidats poden enviar a pastar fang als seus polítics. No és el cas de Catalunya/Ecspanya. Aquí la cultura política democràtica és d'un gruix quasi imperceptible. De fet continua plenament vigent el franquisme sociològic que es pot concretar en aquella frase de "quien se mueva, no sale en la foto" d'Alfonso Guerra. Per cert, actual president de la comissió constitucional del Congrés de Diputats. Càrrec clau, sense cap mena de dubte.

Deixo per més endavant una reflexió aprofundida sobre les implicacions d'aquests referenda. Només vull contrastar el diferent capteniment del PSOE i del PS francès. Mentre que en el segon hi hagué un debat intensíssim, i fins i tot una consulta interna, i això no obstant, després les posicions es van mantenir fermes, en el PSOE, hi hagué una unanimitat a la búlgara entorn les tesis de la direcció. El fantasma d'Alfonso Guerra i de la seva frase, recorria totes les seus sociates. La diferència entre un partit de cultura política democràtica i un partit que és una exclusiva repartidora de càrrecs públics i fiscalitzadora de lleialtats numanties. Tenim la sort, però, que, com sempre passa, algú que es quedi amb un trosset més petit del pastís, ho denunciarà tot i sabrem la veritat de tot plegat. Fins llavors, fem el possible perquè això succeeixi el més aviat possible.