dimecres, 22 de juny de 2005

LA FINLANDITZACIÓ DEL PSC(PSC-PSOE)
Els que tenim una certa edat, sabem què vol dir "finlandització". Es refereix a la tutela que durant molts anys l'antiga URSS (Unió de Repùbliques Socialistes Soviètiques, per als més joves), va exercir damunt de Finlàndia, sobretot en matèria de política internacional i de relacions diplomàtiques. D'aquesta manera, tot i tractar-se d'un estat sobirà, Finlàndia, si més no entre 1945 i 1991, va viure subordinada políticament al seu prepotent veí de l'Est. (No debades, l'auge o miracle finès es dóna un cop l'URSS desapareix).

Doncs bé, aplicant aquest esquema a la política catalana, veiem com el PSC es troba cada cop més finlanditzat pel PSOE. El darrer exemple el tenim amb l'entrevista/ultimàtum de Maragall amb Zapatero. És increïble com aquest home, en Maragall, es baixa els pantalons fins avall quan els de Ferraz toquen el xiulet. Segurament la cause de tot això va ser l'actitud de Maragall en la cimera de Miravet 2, quan va intentar adoptar una posició equidistant, és a dir, presidencialista, respecte els diferents partits, inclòs el PSC. Aquest fet va indignar la senyora de Madre, que no va perdre el temps per, després de sortir de la reunió, anar a la "senyu" i protestar perquè en "Pasqualet" m'estira els cabells. En ZP va haver de moure fitxa perquè el cabreig dels Montilla i cia va ser monumental i va cridar a capella el príncep de la Plaça Molina.

Tot plegat patètic i que aprofundeix en la subordinació indigna d'una formació que es diu sobirana, però que no és res més que, cada cop més, un apèndix del PSOE.

A LA TURA LI FAN EL LLIT
D´altra banda, xalo d'allò més amb els via crucis que està passant la consellera Tura darrerament. Tots els escàndols li exploten a la cara i aviat caurà grogui. És casualitat tot plegat? No, home, no. És le preu que està pagant per haver gosat insinuar que podria ser una futurible candidata a President de la Generalitat. I ara està pagant el preu.

Segurament el germaníssim Ernest en té gran part de culpa d'aquest via crucis. Però no podem oblidar que cada cop sona amb més força el nom de l'autèntica aposta per a les properes eleccions a la Generalitat dels sociates. I aquesta aposta és, si els Maragalls brothers no l'avorten avançant les eleccions al 2006, José Montilla, és clar. Tal vegada encara assistirem a un pols entre els sociates del baix i els sociates del vallès, els dos feus centrals del PSC.

1 Comments:

Anonymous Pai Pi Net said...

El PSC no esta finlanditzat. El PSC es una marca regional del PSOE, i en Maragall no es baixa els pantalons davant de Zapatero sino que obeeix ordres del seu superior com ho faria qualsevol jefecillo regional davant del seu cap español, i ja està. Totes aquelles il.lusions del catalanisme del PSC i de la seva independencia en temes que afectessin a Catalunya mai ha estat veritat, s'ho han saltat tantes vegades com han volgut, pero ningu els ho ha retret. El que passa ara servira al menys per deixar les coses clares.

3 d’agost de 2005 a les 18:34:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home