LES RATES CONTINUEN SALTANT DEL VAIXELL QUE S'ENFONSA

Fa uns mesos va ser en Carod. Ara ha estat en Saura. Saben que se'ls acaba la bicoca i volen evitar a tota costa ser qui rebi la rebolcada electoral que s'aproxima. Per això tenen als nanos, esperen que siguin ells qui entomin l'hòstia: en Puigcercós i aquesta mena de Forest Gump que respon al nom de Joan Herrera.

Tot i que no conec personalment en Saura -o mínimament, atès que ens vam saludar ara fa uns anys en un dels sopars de la revista Debat Nacionalista, organitzats per en Miquel Sellarès- em sembla que no és precisament d'aquells que deixen la cadira voluntàriament. Més aviat al contrari. Respon a l'arquetipus dels culs de ferro de l'antifranquisme dels anys 70s, és a dir, d'aquells que era capaç de mantenir una reunió i derrotar l'adversari no convencent-lo, sinó més aviat esgotant-lo.

No. Saura és massa cínic per anar-se de motu propio. Sap que als ulls de les noves fornades de dirgents multicultis, ell no és res més que un "dinosaura". El precedent de la seva renúncia (temporal?) va ser la defenestració d'aquell altre freaki que responia al nom de Jordi Guillot, i que era l'autèntic guardià de les essències.

Però estic segur que quan ICV rebi la patacada electoral que rebrà, vol estar el més lluny possible dels focus. Com ho intentarà també en Carallot.

Tampoc podem descartar el fet que la ficada de pota de l'altre dia, tingui alguna relació amb tot plegat. Em refereixo, és clar, a donar per fet la reedició del tercer tristpartit. Unes declaracions que va fer en plena bacanal orgiàstica on sociates i calabresos s'esgargamellaven per posar-se medalles i per pressumir de qui la tenia més llarga. Amb la complicitat infinita de la classe mediàtica, empresarial i sindical.

En Saura, en aquelles declaracions, ras i curt, va deixar amb el cul enlaire els seus socis. Qui dubta, a hores d'ara, que si sumen no tornaran a pactar? Naturalment ningú amb un mínim de senderi. Sociates i calabresos encara estan fent budú a la seva figureta

Clar que també pot ser que els Mossos s'hagin pres la revenja de les mil i unes putades a les quals els ha sotmès el dimissionari, i l'hagin fet arribar algun dossier comprometedor, fins i tot de caràcter personal, àdhuc íntim. Vés a saber!

Amb la renúncia d'en Saura, resta per veure què passarà amb elements tan inquietants com són en Joan Boada (tremendo, aquest tio), o el propi conseller de Medi Ambient, que no ha fet més que cobrir-se de merda, dia sí i dia també. Per cert, trobo molt sospitós que en Francesc Baltasar s'hagi afanyat a dir que la causa de l'incendi d'Horta ha estat un llamp. Unes declaracions fetes immediatament després que corrés la sospita que la culpa era -again- tècnica, i més concretament de la companyia elèctrica -Endesa. Ja veurem com evoluciona aquest tema. Cal tenir en compte que hi ha cinc cadàvers damunt la taula. De manera que poca broma.

Tot plegat assenyala que, malgrat l'optimisme oficial dels sociates, les previsions electorals, deuen ser catastròfiques. Les dues crosses faran figa, segur. Per això, als sociates només els queda la sortida endavant, exagerant fins a l'infinit qualsevol argument que afavoreixi els seus posicionaments. Saben que només es tenen a ells mateixos, tot i que no perden l'esperança de poder pactar bé amb una CiU en mans de Duran i Ecspanya, bé, de forma molt improbable, amb el PP, si aquest tragués els escons necessaris.

Per això hem de fer el possible i l'impossible perquè a) el tercer tristpartit sigui impossible de reeditar (possibilitat bastant factible), b) impedir la sociovergència (possibilitat més probable, si bé serà com posar-se una corda al coll per ambdós partits), i c) Naturalment, impedir la reedició d'un pacte del Majèstic (CiU-PP). Per aconseguir aquesta carambola, només hi ha una sola via

ELS MOSSOS S'ESTAN OMPLINT DE MERDA!

Recomano vivament la lectura de l'article de la Joana Gorina penjat a llibertat.cat. És un article interessant que combina la reflexió sobre l'actualitat política amb el coneixement del passat històric. També m'interessa particularment la darrera part, on l'autora recorda la necessitat de polítiques de seguretat -i jo afegiria de Defensa- per part de l'independentisme, sense caure, és clar en res semblant a plantejaments militaristes. O és que algú es pensa que sense forces de seguretat i armades, Cuba hagués resistit els intents de desestabilització per part dels Estats Units? I, per cert, poca conya amb les FAR!

Tot plegat ha contribuït a fer-me reflexionar sobre el rol que desenvolupa cada cop més el Cos de Mossos d'Esquadra (CME) en l'actual conjuntura política. És un tema del que ja he parlat en altres posts (1, 2 ), i la veritat és que la situació va a pitjor. Els serveis d'informació ecspanyols, que per descomptat, es troben ben presents dins del CME, estan aconseguint que aquest cos es converteixi en la punta de llança de la repressió política i de la dissidència social. Dels actuals 9 comissaris del cos (si més no fins a l'estiu passat, ignoro si se n'han nomenat més), un mínim de tres procedeixen dels CFSE, i segurament la presència d'aquests elements és més alta en les graduacions immediatament inferiors (intendents i inspectors), la qual cosa no és precisament un bon auguri.

Sota la direcció política de Joan Saura i Joan Boada, a més a més, sembla que el CME posi un especial interès en reprimir els sectors anarquistes i independentistes, amb una implicació digna de l'antic SIM -responsable de l'assassinat d'Andreu Nin i la depuració del POUM-, només comparable a la seva submissió total -de gos faldiller, diríem -a les ordres rebudes dels diferents Jutges de l'Audiencia Nazional. Per acabar-ho d'adobar, els del PP els fan la rosca així que poden amb la intenció gens dissimulada d'atreure'ls cap als seus plantejaments.

Penso que és una decisió de cada membre del cos, si caure en el pou de la indignitat de fer de gos d'atura d'Ecspanya o bé, de reivindicar alguns episodis plens d'honor com quan els Mossos es posaren a les ordres del President de la Generalitat el 6 d'octubre del 1934 i el 18 de juliol de 1936 per combatre el feixisme ecspanyol.

Recordo, en aquest sentit, un episodi que passà un vespre d'un 11 de setembre, quan uns quants independentistes ens concentràrem davant la comissaria del carrer Pujades per reclamar l'alliberament d'uns quants detinguts. Davant l'evidència que aquests havien estat colpejats pels seus companys, un mosso d'esquadra sortí de la comissaria empipat com una mona i digué, "Això és una merda, ja n'estic tip, me'n vaig als Bombers!"

Sembla realment que ara de mossos que s'ho creguin, ja en queden ben pocs. Deuen d'estar tots als Bombers! Bé, en tot cas, tots ja sou ben grandets per saber què és el que féu i a favor de qui treballeu.