HERRERA I ANGLADA, PUNTA DE LLANÇA DE L'ECSPANYOLISME

Els ecspanyols, i més concretament, els serveis d'intel.ligència ecspanyols (encara que soni a un oximoron), ja fa temps que tenen dissenyada una estratègia per contrarestar l'empenta del moviment independentista català.

Aquesta estratègia consisteix en situar la immigració en el centre del debat polític, per tal de desplaçar-ne el de la Independència, naturalment. Consideren que la immigració pot servir com espantall per tal de polaritzar les posicions entre "ecspanyols" i "immigrants". D'aquesta manera, els catalans, hauram de prendre partit per un bàndol o un altre. I suposen -penso que encertadament- que la majoria adoptarien posicions contràries a la barra lliure quant a l'arribada d'immigrants -vull dir que no s'equivocarien, no que hi estigui d'acord, que consti.

Recordo que en els avalots que van haver-hi fa unes setmanes a Salt, un dels ecspanyols que portaven la veu cantant, era un quillo, amb un xandall del Madrit. Tot i que probablement era un agent de la guàrdia civil o un informador o un provocador a sou -ionqui o en llibertat provisional o en règim obert, que ha de pagar molts favors o tractes especials als seus amos. Era el típic element que crea zitzània i que després desapareix sense deixar rastre. Els ecspanyols, repeteixo, jugaran, entre d'altres, la carta racial o comunitària o com se li vulgui dir.

Per això és del tot imprescindible identificar quines són les forces polítiques que intenten centrar el debat polític sobre aquest tema. No és cap casualitat, que siguin forces no independentistes.

A hores d'ara, la immigració és un tema clau en el discurs d'aquest individu tan poc clar com és en Josep Anglada. Jo apostaria un pèsol que és un agent d'intel.ligència ecspanyol o que hi té alguna cosa a veure, directament o indirecta. Vaja, que ho penso. Bé l'únic dubte és si depèn del CNI o de la Guàrdia Civil, o de tots dos a l'hora, però que penso que ho és -o m'ensumo que ho és- cada cop més. Cal fer-ne un seguiment i anàlisi detallada, sobretot de les seves fonts de finançament, i dels seus moviments estratègics, perquè estic segur que ens portarien molta informació.

Una altre polític que situa la immigració en el centre del debat públic, aparentment amb unes intencions del tot diferent és, el nostre Forest Gump particular, que respon al nom de Joan Herrera. Ell i la seva formació política, malgrat que van de multicultis i flowerpowers per la vida, són uns aferrissats opositors a la independència de Catalunya. I amb la centralitat del discurs sobre la immigració, des de posicions aparentment bonistes, el que realment cerquen és desviar l'atenció de la lluita per la independència. És realment curiós que una formació que aparentment fa de la participació ciutadans un dels seus manaments programàtics, pràcticament no participi en les diferents onades de consultes sobiranistes. Resulta altament il.lustratiu.

Herrera i Anglada, doncs, així com d'altres individus indesitjables, comparteixen una mateixa estratègia que coincideix amb els interessos dels serveis d'intel.ligència ecspanyols, i que van dirigits a anul.lar el moviment independentista català.

Caldrà tenir-no molt en compte, per al futur. I tenir present que aquesta només serà una de les línies d'actuació dels ecspanyols contra el moviment independentista català, Només una, entre moltes altres.

LES RATES CONTINUEN SALTANT DEL VAIXELL QUE S'ENFONSA

Fa uns mesos va ser en Carod. Ara ha estat en Saura. Saben que se'ls acaba la bicoca i volen evitar a tota costa ser qui rebi la rebolcada electoral que s'aproxima. Per això tenen als nanos, esperen que siguin ells qui entomin l'hòstia: en Puigcercós i aquesta mena de Forest Gump que respon al nom de Joan Herrera.

Tot i que no conec personalment en Saura -o mínimament, atès que ens vam saludar ara fa uns anys en un dels sopars de la revista Debat Nacionalista, organitzats per en Miquel Sellarès- em sembla que no és precisament d'aquells que deixen la cadira voluntàriament. Més aviat al contrari. Respon a l'arquetipus dels culs de ferro de l'antifranquisme dels anys 70s, és a dir, d'aquells que era capaç de mantenir una reunió i derrotar l'adversari no convencent-lo, sinó més aviat esgotant-lo.

No. Saura és massa cínic per anar-se de motu propio. Sap que als ulls de les noves fornades de dirgents multicultis, ell no és res més que un "dinosaura". El precedent de la seva renúncia (temporal?) va ser la defenestració d'aquell altre freaki que responia al nom de Jordi Guillot, i que era l'autèntic guardià de les essències.

Però estic segur que quan ICV rebi la patacada electoral que rebrà, vol estar el més lluny possible dels focus. Com ho intentarà també en Carallot.

Tampoc podem descartar el fet que la ficada de pota de l'altre dia, tingui alguna relació amb tot plegat. Em refereixo, és clar, a donar per fet la reedició del tercer tristpartit. Unes declaracions que va fer en plena bacanal orgiàstica on sociates i calabresos s'esgargamellaven per posar-se medalles i per pressumir de qui la tenia més llarga. Amb la complicitat infinita de la classe mediàtica, empresarial i sindical.

En Saura, en aquelles declaracions, ras i curt, va deixar amb el cul enlaire els seus socis. Qui dubta, a hores d'ara, que si sumen no tornaran a pactar? Naturalment ningú amb un mínim de senderi. Sociates i calabresos encara estan fent budú a la seva figureta

Clar que també pot ser que els Mossos s'hagin pres la revenja de les mil i unes putades a les quals els ha sotmès el dimissionari, i l'hagin fet arribar algun dossier comprometedor, fins i tot de caràcter personal, àdhuc íntim. Vés a saber!

Amb la renúncia d'en Saura, resta per veure què passarà amb elements tan inquietants com són en Joan Boada (tremendo, aquest tio), o el propi conseller de Medi Ambient, que no ha fet més que cobrir-se de merda, dia sí i dia també. Per cert, trobo molt sospitós que en Francesc Baltasar s'hagi afanyat a dir que la causa de l'incendi d'Horta ha estat un llamp. Unes declaracions fetes immediatament després que corrés la sospita que la culpa era -again- tècnica, i més concretament de la companyia elèctrica -Endesa. Ja veurem com evoluciona aquest tema. Cal tenir en compte que hi ha cinc cadàvers damunt la taula. De manera que poca broma.

Tot plegat assenyala que, malgrat l'optimisme oficial dels sociates, les previsions electorals, deuen ser catastròfiques. Les dues crosses faran figa, segur. Per això, als sociates només els queda la sortida endavant, exagerant fins a l'infinit qualsevol argument que afavoreixi els seus posicionaments. Saben que només es tenen a ells mateixos, tot i que no perden l'esperança de poder pactar bé amb una CiU en mans de Duran i Ecspanya, bé, de forma molt improbable, amb el PP, si aquest tragués els escons necessaris.

Per això hem de fer el possible i l'impossible perquè a) el tercer tristpartit sigui impossible de reeditar (possibilitat bastant factible), b) impedir la sociovergència (possibilitat més probable, si bé serà com posar-se una corda al coll per ambdós partits), i c) Naturalment, impedir la reedició d'un pacte del Majèstic (CiU-PP). Per aconseguir aquesta carambola, només hi ha una sola via