dilluns, 27 de juliol de 2009

LES RATES CONTINUEN SALTANT DEL VAIXELL QUE S'ENFONSA

Fa uns mesos va ser en Carod. Ara ha estat en Saura. Saben que se'ls acaba la bicoca i volen evitar a tota costa ser qui rebi la rebolcada electoral que s'aproxima. Per això tenen als nanos, esperen que siguin ells qui entomin l'hòstia: en Puigcercós i aquesta mena de Forest Gump que respon al nom de Joan Herrera.

Tot i que no conec personalment en Saura -o mínimament, atès que ens vam saludar ara fa uns anys en un dels sopars de la revista Debat Nacionalista, organitzats per en Miquel Sellarès- em sembla que no és precisament d'aquells que deixen la cadira voluntàriament. Més aviat al contrari. Respon a l'arquetipus dels culs de ferro de l'antifranquisme dels anys 70s, és a dir, d'aquells que era capaç de mantenir una reunió i derrotar l'adversari no convencent-lo, sinó més aviat esgotant-lo.

No. Saura és massa cínic per anar-se de motu propio. Sap que als ulls de les noves fornades de dirgents multicultis, ell no és res més que un "dinosaura". El precedent de la seva renúncia (temporal?) va ser la defenestració d'aquell altre freaki que responia al nom de Jordi Guillot, i que era l'autèntic guardià de les essències.

Però estic segur que quan ICV rebi la patacada electoral que rebrà, vol estar el més lluny possible dels focus. Com ho intentarà també en Carallot.

Tampoc podem descartar el fet que la ficada de pota de l'altre dia, tingui alguna relació amb tot plegat. Em refereixo, és clar, a donar per fet la reedició del tercer tristpartit. Unes declaracions que va fer en plena bacanal orgiàstica on sociates i calabresos s'esgargamellaven per posar-se medalles i per pressumir de qui la tenia més llarga. Amb la complicitat infinita de la classe mediàtica, empresarial i sindical.

En Saura, en aquelles declaracions, ras i curt, va deixar amb el cul enlaire els seus socis. Qui dubta, a hores d'ara, que si sumen no tornaran a pactar? Naturalment ningú amb un mínim de senderi. Sociates i calabresos encara estan fent budú a la seva figureta

Clar que també pot ser que els Mossos s'hagin pres la revenja de les mil i unes putades a les quals els ha sotmès el dimissionari, i l'hagin fet arribar algun dossier comprometedor, fins i tot de caràcter personal, àdhuc íntim. Vés a saber!

Amb la renúncia d'en Saura, resta per veure què passarà amb elements tan inquietants com són en Joan Boada (tremendo, aquest tio), o el propi conseller de Medi Ambient, que no ha fet més que cobrir-se de merda, dia sí i dia també. Per cert, trobo molt sospitós que en Francesc Baltasar s'hagi afanyat a dir que la causa de l'incendi d'Horta ha estat un llamp. Unes declaracions fetes immediatament després que corrés la sospita que la culpa era -again- tècnica, i més concretament de la companyia elèctrica -Endesa. Ja veurem com evoluciona aquest tema. Cal tenir en compte que hi ha cinc cadàvers damunt la taula. De manera que poca broma.

Tot plegat assenyala que, malgrat l'optimisme oficial dels sociates, les previsions electorals, deuen ser catastròfiques. Les dues crosses faran figa, segur. Per això, als sociates només els queda la sortida endavant, exagerant fins a l'infinit qualsevol argument que afavoreixi els seus posicionaments. Saben que només es tenen a ells mateixos, tot i que no perden l'esperança de poder pactar bé amb una CiU en mans de Duran i Ecspanya, bé, de forma molt improbable, amb el PP, si aquest tragués els escons necessaris.

Per això hem de fer el possible i l'impossible perquè a) el tercer tristpartit sigui impossible de reeditar (possibilitat bastant factible), b) impedir la sociovergència (possibilitat més probable, si bé serà com posar-se una corda al coll per ambdós partits), i c) Naturalment, impedir la reedició d'un pacte del Majèstic (CiU-PP). Per aconseguir aquesta carambola, només hi ha una sola via

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

4 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

Fins arribar a la cvonclusió final, totalment d'acord, en la conclusió final, desacord total.

La "sociovergència", tothom que tingui un minim d'honestetat i no vulgui escombrar cap a casa, sap que és impossible. Volguda per PSOEcialistes i per CiU, però impossible pel mateix motiu que és volguda, perqué la "sociocergència" hauria de ser presidida per algú d'un dels dos partits, i el que no la presidis, se siucudaria.

Dius que un pacte PSOE-PP és el menys probable, i ves per on que jo crec que será el més probable si el tripartit no suma, o potser, si no suma ni el tripartit ni el PSOE-NE + PPc, potser encara veurem un tripartit amb suport (intern o extern) del PP.

Evitar que en nacionbalisme democràtic torni a governar, ha esdevingut uns "raó d'estat", i devant de "raons d'estat", el PSOE i el PP es possen d¡'acord en tres minuts.

27 de juliol de 2009 a les 9:39:00 CEST  
Blogger Josep said...

Benvolgut Josep-Empordà,

El pacte ecspanyol és menys probable perquè el PP no dóna la talla. Ara, tinc claríssim que si per alguna comnbinació matemàtica, fos possible, sociates i peperos perdrien el cul per pactar. Peròs claríssim,eh?

Pel que fa a la sociovergència, fixa't que dic -matís important-, una CiU dirigida per en Duran i Ecspanya... no per en Mas. Ja he escrit altres vegades que la sociovergència només serà possible per damunt del cadàver d'en Mas.

Pregunta, amic empordanès: Poses la mà al foc per en Duran i Ecspanya? N'estàs segur que no s'hi avendria a un pacte com aquest?

27 de juliol de 2009 a les 11:10:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Home!...com ja saps, tinc una certa edat, i una cosa que aprens amb els anys, és que el foc crema.

Ara be, amb en Duran, que no és precisament sant de la meua devoció, he pogut comprovar que des de fa uns quants anys, el que es diu d'ell no coincideix amb els fets...tot s'acaba en paraules. Fa el discurset que li pertoca, queda bé amb una part de l'electorat de CiU, però al final, sense fer soroll, acaba fent el que pertoca. Aquests son els fets...i el demés son paraules.

Crec que es tenen ben repartits els papers, però qui mana, mana, i qui mana és en Mas i CiU.

Pel que sigui...fins i tot estic dispossat a acceptar que és per pur interés econòmic (fora de la federació, segur que fa molta fred), però és igual, en Duran permet que CiU sigui un partit d'ampli aspectre, al igual que el tripartit permet als PSOEmontillistes ser-ho.

És que la societat catalana és molt més variada i diversa que la espanyola, i si vols sumar voluntats, has de fer molts d'equilibris.

Si et conformes amb sumar les voluntats d'un grup homogeni però més o menys petit, a les hores és molt fàcil, amb un discurs que es reduexi a un principi bàsic, en tens prou, el problema és que així no es guanya, així estas condemnat.

Al menys és el que em sembla a mi.

Cordialment.

27 de juliol de 2009 a les 19:48:00 CEST  
Anonymous Ramon said...

Doncs malauradament les enquestes, no nomes les pagades pels sociates sino totes, diuen que ERC perd pero no gaire (entre un punt i un punt i mig), el PSOE baixa pero ICV puja exactament el mateix que el PSO baixa, i CiU puja pero no tant. En Mas es un lider poc engrescador. Aixi que a la espera del que pugui fer en Carretero, la situacio no crec que canvii gaire. Sorry.

2 d’agost de 2009 a les 9:54:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home