BARCELONA, HEROÏNA I EL FUM SOCIATA

Ahir vaig estar mirant el primer DVD de la primera temporada de la sèrie "24". Si ja sé que em direu que vaig una mica endarrerit. Però és que jo no miro les televisions ecspanyoles, i doncs, les sèries que hi passen tampoc. Prefereixo comprar-les via Amazon, algunes, i d'altres baixar-les per internet o a través del you tube.

Suposo que algú s'escandalitzarà si dic que també vaig gosar comprar, no fa pas gaire, la primera temporada de Miami Vice. Retro total, ja ho sé, de nou, però a mi sempre m'agradava la música, de fet era allò que m'atreia més, i no tant ni les ties, ni els cotxarros, ni molt menys els dos xavals que la protagonitzaven. Un dia d'aquests començaré a visionar-la, com faig sempre, en versió original, of course. Que és com m'he empassat, entre d'altres, les set temporades de The Sopranos (tres vegades!), les sis de The Shield (dues vegades!), les quatre de The Wire (la cinquena encara no l'he vista), i quatre de les set temporades de The West Wing (ara precisament, estic mirant la cinquena). Totes en anglès, no precisament d'Oxford o Cambridge, que és el que vaig estudiar al CIC -no a l'escola, perquè a l'escola jo encara vaig estudiar el francès com a llengua estrangera, i és que un ja té una edat.

Perdoneu el rotllo, però tot això treu cap al fet que en el primer episodi de la primera temporada de 24, els més espavilats s'enrecordaran, el protagonista, Jack Bauer, fa referència a un tal Philip Darcet (que per cert sona mig francès) i llavors Nina Myers, afirma contundentment "Heroin dealer, Barcelona" (podeu llegir la transcripció, aquí). Brutal!

I és que a Barcelona, hi ha molt de fum. Com per exemple, el que creen els sociates amb el muntatge aquest del finançament. Fum, res més que fum. Algun dia caldrà analitzar com pot ser que persones madures i se suposa que amb criteri s'empassin tota la immundícia que han llançat els darrers dies aquesta genteta i els seus acòlits mediàtics.

D'això de les xifres, no hi ha res, de res. Zero patatero. Per fer la brometa fàcil. Aquí torna a funcionar el recurs sobat, que ja utilitzaven els convergents, de fer veure que plou quan se t'estan pixant a la cara. He llegit els 76 fulls de l'acord, i enlloc parla de les xifres que apareixen: ENLLOC. Llavors, com es pot donar el vist-i-plau a un acord sense compromisos concrets? Jo pregunto, algú subscriuria una hipoteca sense saber el seu cost real? Naturalment que no. Però aquí, el franquisme sociològic de molts catalans funciona a la perfecció, i els sociates són uns mestres en utilitzar-lo per als seus objectius. És a dir en aterrir el personal i desproveir-lo dels seus drets.

Perquè és franquisme sociològic la renúncia, la por a Ecspanya, el cedir sempre, perquè està interioritzat el terror, de 300 de repressió, 40 anys de dictadura, el GAL i 23 de vaselina (i 6 de malson d'afegit). Sense oblidar els casos, cada cop més escandalosos de corrupció. I això costa de fer net.

En definitiva, per a la història passarà que un partit soi-dissant independentista, accepta l'espoli econòmic de la seva nació per part de la metròpoli, i que els convergents les veuen passar i no en cacen ni una. Curiosos patriotes, sí senyor!

Per això és més necessari que mai, una força independentista que marqui línia d'una punyetera vegada. Tenim la sort que ja coneixem els errors dels altres, i el repte, naturalment, de no repetir-los.

No puc acabar aquest post sense recomanar-vos el vídeo que l'amic Enric Borràs ha penjat a la xarxa, on apareix el President Barrera pronunciant unes sàvies paraules, tot just després de fer els seus 92 anys, i conservant el cap amb una lucidesa esglaiadora. No us el perdeu i sobretot, difoneu-lo arreu!

Us recordo l'acte de dimarts a L'Hospitalet de Llobregat , us hi espero!