dimarts, 23 de juny de 2009

COSES DIVERSES

Falten pocs minuts perquè comenci la revetlla del Foc, pròleg a l'altra Diada de la nostra Pàtria, que per cert, coincideix amb la del Quebec. La Saint-Jean. Aquests dies de silenci blocaire, mig obligats i mig desitjats -de vegades va bé aturar una mica el ritme... per agafar embranzida de nou, han passat diverses coses que m'agradaria comentar.

Amb Reagrupament
La primera va ser la constitució de l'Assemblea de Reagrupament al Baix Llobregat. Hi vaig participar amb molta il.usió i hi vaig conèixer els que seran a partir d'ara els meus companys i companyes tant a nivell comarcal com a nivell de Cornellà.

Quan vam fer la roda de presentacions, vaig comprendre que aquesta iniciativa atrau a molta gent de procedència diversa i amb grau d'experiència política igualment diversa. Antics dirigents nacionals d'organitzacions independentistes, quadres comarcals, locals, petits empresaris, professionals liberals, treballadors, artistes, estudiants. Naturalment la feina que se'ns gira serà enorme, però penso que ha de quedar clara una cosa, l'objectiu de Reagrupament no ha de ser gestionar l'autonomia. L'objectiu ha de ser aconseguir el més aviat possible la Independència, si pot ser a través d'una declaració de sobirania per part d'un parlament català. Punt.

Tornar a implicar-me en una aventura política, si bé en el moment actual Reagrupament és una associació, però tothom ja sap a què juguem a mig o fins i tot a curt termini, em fa reviure sensacions que feia temps que tenia somortes. Exactament des del 1990, quan vaig abandonar la meva darrera militància política. Han passat molts anys, no cal dir-ho. I ara ens trobem en un escenari totalment diferent. Però fins i tot en aquest context nou, em retrobo amb antics companys de lluita, que tornem a la càrrega. No cal dir que aprofito l'avinentesa per fer una crida als lectors d'aquest humil i modest bloc per ingressar a la nostra associació i unir-se a la lluita.

I és que la lluita per la Llibertat mai s'abandona. Fins a la victòria!

Blocs amb Estrella
Una nova molt vinculada a l'anterior és el retorn dels Blocs amb Estrella. Sorgits en plena lluita contra els calabresos a ERC, els Blocs amb Estrella vam tenir, modestament, un protagonisme notable en aquella contesa. En la xarxa, dient-ho sense manies, vam arrassar. Naturalment, i això cal tenir-ho sempre present, les victòries reals es guanyen en el món real, no en la xarxa.

Ara tornem a la càrrega, en suport del projecte de Reagrupament. No tinc cap dubte que som la part de la Catosfera més dinàmica i activa, i per això la més innovadora. L'únic dubte que tinc és si som els més guapos. Però tret d'això no dubto que tornarem a fer parlar a amics i adversaris. Que això és el que realment compta.

Per cert, el proper dia 25, a les 21.00 hores, nou sopar d'en Dessmond, amb un convidat que torna, en Joan Carretero, que ens explicarà el projecte que encapçala.

Canela, Enric
La decisió de l'Enric Canela de donar-se de baixa de CDC és un signe dels temps. Fa uns pocs anys, això hauria estat impensable. Ara ja passa. Valoro molt el gest del meu company de capçalera. Més enllà de la seva vàlua personal i intel.lectual, també cal tenir en compte que és una persona que no necessita de la política per viure. I això compta, i molt.

La immensa major part dels càrrecs polítics necessiten de la política per viure. I això es nota. L'obediència cega, el polític-assassí professional. Tot plegat fomenta una estructura política jeràrquica i tancada. La resposta dels ciutadans és naturalment enviar-los a fer la mà. Jo al.lucino quan els polítics ecspanyols pretenen donar lliçons de democràcia arreu del món. Però quines penques!

Naturalment ja ha sortit el típic periodista mercenari que menysprea la coherència de l'Enric. Si se n'ha de ser de sòmines! Porteu sis anys de travessia del desert i encara no sabeu cap a on aneu. La vostra fatxenderia us condemnarà. Times are changing! I els 23 anys de pujolisme, mai tornaran.

La CUP l'encerta
Finalment, sembla que la CUP no es presentarà a les eleccions regionals del 2010 (o del 2009?). Per un estret marge de vots s'ha imposat l'alternativa encertada. Intentar bastir una candidatura nacional a partir de 28 nuclis locals actius, em semblava un salt al buit de conseqüències imprevisibles.

Qui coneix una mica la CUP sap del cert que no es caracteritza precisament per la seva cohesió ideològica. Hi militen gent de procedència molt diversa. Haver optat per la solució contrària hauria estat un error fatal. Cal eixamplar el treball a nivell local i comarcal, en les lluites concretes on el cara a cara és inevitable, on el poder mediàtic no té la força determinant que en altres esferes menys controlables pels ciutadans. Aquest és el punt fort de la CUP i la clau del seu èxit. Cal aprofundir i actuar com a força de mobilització i dinamització a nivell de política propera, allò que als Estats Units es diu la grassroots politics, la política arran de terra.

Vist des de fora, sembla que el pols dins la CUP s'ha donat entre els partidaris de cremar etapes ràpidament, la major part dels quals són gent jove, alguns dels quals s'emmirallen en sectors d'ICV i d'ERC, perquè han tastat les engrunes que els llencen, i els nuclis més veterans i amb més experiència, que ja saben del cert que no existeixen ni princeses dorments ni prínceps blaus. I que molt sovint els que t'afalaguen no són més que gripaus blaus, babaus.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

6 Comments:

Blogger reflexions en català said...

Em trec el barret, Josep.

Bona festa dels països catalans.

23 de juny de 2009 a les 21:41:00 CEST  
Anonymous Andreu said...

Benvolgut Josep,

Es ben segur això. No es cap pronòstic. Es una realitat objectiva. Els 23 anys d'en Pujol mai tornaran.
Cert. Totalment cert.

El que es juga es si seguiran mes de 6 anys tripartits espanyolistes o no, amb els perdedors de les eleccions clavats a les cadires i a la menjadora.

Aquest es el partit que es juga ara.

Però guanyar eleccions, guanyar-les, ja se sap, l'Artur Mas les ha guanyat les dues en que s'ha presentat de cap de llista de CiU.
I aposto a que tornarà a guanyar les terceres consecutives.

Cordialment,
Andreu

24 de juny de 2009 a les 15:34:00 CEST  
Blogger reflexions en català said...

Andreu,

El Mas no ha guanyat cap elecció. Si tot va bé, si Reagrupament té èxit, el Tripartit no sumarà i llavors sí que guanyarà les eleccions.

Llavors haurà de decidir si vol continuar gestionant la gàbia o fer un pas endavant.

Si continua apostant per l'ambigüitat, durarà poc.

24 de juny de 2009 a les 20:00:00 CEST  
Blogger Josep said...

Reflexions,

"Gestionar la gàbia" ahhahaha, molt bona aquesta. Me l'apunto!

Clar que també podríem dir "gestionar la ratera" en referència a l'article d'en Cardús!

Molt bo!

24 de juny de 2009 a les 20:12:00 CEST  
Blogger Pere Fontanals i Bosch said...

Curios això que dius Josep. La CUP l'encerta no anant a les eleccions perquè només té 28 nuclis consolidats i seria fer un salt al buit i, en canvi, reagrupament l'encerta molt presentant-se sense tenir base, ni regidories, ni nuclis amb la història de la CUP...
Digues, millor, que aquesta era la millor opció pels que esteu en el progecte del messies Carretero. No cal més que això.

24 de juny de 2009 a les 23:32:00 CEST  
Blogger Josep said...

Benvolgut Pere,

En primer lloc, això de "messies" sobra. Si anem d'aquest pal, malament rai.

Dos. El teu comentari denota una tendència cap a la institucionalització que fa angúnia... de manera que ara els partits es valoren pels càrrecs (regidors, alcaldes, etc.) i no pel seu missatge, el seu programa, etc, no?

Això s'acosta molt als posicionaments dels calabresos, que mai perden l'oportunitat de recitar de memòria, sense punts i sense comes, el nombre de diputats, alcaldes, regidors e tutti quanti que disposen com a argument legitimador...

No, benvolgut Pere, la CUP ha de ser un element dinamitzador de la política de proximitat i l'hem d'ajudar a arrelar-se encara més. Fer el salt al Parlament per raons purament electoralistes i oportunistes fóra un error que es pagaria molt car.

No es pot tornar a repetir l'error del 1980, quan competiren de forma suïcida NE i el BEAN.

L'objectiu de Carretero és el de proclamar la independència de Catalunya el més aviat possible i el de netejar la política de corrupció i corrupteles. Penso que són dos objectius perfectament compatibles amb l'ideari de la CUP, en termes generals. Si més no, hi ha més punts de contacte que de divergència.

En tot cas, abans de malparlar d'ell, hauríeu de fer-ho dels espanyolistes i dels autonomistes, i dissortadament, això ja us ocuparia molts esforços i recursos.

Penso que Reagrupament i la CUP poden tenir molt més coses que els uneix que que els separa. Cal treballar plegats des del respecte cap a un mateix objectiu.

Jo tinc molt clar que així com si es presenta la CUP a Cornellà, la votaré, en les eleccions nacionals,la meva opció és Reagrupament.

Deixem-nos de "messies" i centrem totes les energies en combatre els nostres enemics!

Una abraçada!

25 de juny de 2009 a les 17:12:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home