dissabte, 6 de juny de 2009

Avui, USAP

Aquest vespre tenim una cita amb l'USAP. Juga la final de la lliga de rugby, a París, contra el Clermont. Un xoc catalano-occità, doncs. Com la final de la copa al sud, que va ser un xoc catalano-basc. A tres quarts de nou. Si no enganxo cap tele, el miraré per internet. Per Justin TV, més exactament.

Sempre que pujo a Perpinyà, passo per la botiga de l'USAP i hi compro alguna peça de roba o algun detall. L'USAP és l'altre gran equip català, que ens dóna victòries i que exhibeix la seva catalanitat sense manies. Bé, algú dirà que tot és pur folklorisme, i tal. Però jo prefereixo veure el got mig ple.

Com a mínim a Perpinyà no hi ha ningú tan imbècil com per crear un equip d'esport i posar-li de nom Le Français o qualsevol xorrada per l'estil. I és que l'auto-odi és propi dels pobles que no han sabut plantar cara al feixisme. I a la Catalunya Nord, a diferència de la resta de la nació, els feixistes van acabar passant comptes. Al sud, només alguns, molt poquets -massa pocs- van acabar passant-los. I sempre a escala individual, mai col.lectiva. I és d'aquí que plora la criatura. 

Endavant USAP!

4 Comments:

Blogger Dies de fúria said...

I el 20 o 21 de juny Els Dragons, de futbol XIII, i també de Perpinyà i club de catalanitat emocionant, jugaran a l'estadi olímpic.

No s'hi pot faltar!

6 de juny de 2009 a les 15:12:00 CEST  
Blogger Miquel said...

Crec que el fan al Canal 33 el partit. Endavant USAP!

6 de juny de 2009 a les 17:16:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

És molt engrescador que l'esperit catalá reneixi a la Catalunya Nord, com a catalá militant, només puc aplaudir-ho i recolzar-ho. La Catalunya Nord...el Roselló, el Conflent, la Cerdanya, no son els nostres germans, no, som nosaltres mateixos...però sapigueu que a mida que aixó passi, recobrará força l'altre dels nostres grans enemics, no en tingueu cap dubte, i aquest és més fort, poderos i perillos de el que tenim aquí.

7 de juny de 2009 a les 8:13:00 CEST  
Anonymous Ramon said...

" I a la Catalunya Nord, a diferència de la resta de la nació, els feixistes van acabar passant comptes."
A la Catalunya Nord (i a tot l'Estat Francès) el suport a Petain fou absolut i total, i l'impacte de la heroica Résistance nul fins el mateix dia que els americans van desembarcar a la platja de Omaha. Durant l'ocupació, Sartre publicava sense cap problema, Coco Chanel tenia un lio amb un oficial de les SS, i la flor i nata de la cultura francesa anava a sopar a casa del Embaixador alemany. Recentment l'Ajuntament de Paris intentà tancar una exposicio fotografica en la que es mostrava el Paris ocupat com un ciutat mes o menys igual de feliç que qualsevol altra, perque aixo es contrari al mite. Per acabar, tinguem en compte que un permis a França era el premi que es concedia als soldats del exercit alemany que mes s'havien distingit a Russia. Devia ser per la molta resistencia que hi havia.
Els francesos son mestres en la venda de mercaderia historica avariada. No els la comprem nosaltres, els catalans, que en som sovint dels mes perjudicats.

14 de juny de 2009 a les 9:49:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home