ELS LLADRES D'ALMANSA...

Bé, tal i com era de preveure, ERC s'ha baixat els pantalons o les calces, com vulgueu dir-ho. Algú es pensava que aguantarien el tipus? Qui era tan naif, per a aquestes alçades, creure-s'ho? Perquè havia de ser un acte de fe, no una reflexió racional... després dels antecedents.

La diferència entre la dependència i la independència, és molt senzilla d'explicar: els 3.800 milions d'euros de marres que els ecspanyols diuen que ens corresponen (i que a hores d'ara són totalment virtuals), o els més de 20.000 milions d'euros que els ecspanyols ens roben cada any. Ni tan sols els 5.000 milions que defensen els convergents, arriben a la sola de la sabata del que seria una Catalunya independent.

Lladres que entreu per Almansa, continueu collint els fruits, ara amb l'ajuda dels botiflers de torn, disfressats de PSC, d'ERC i d'ICV... Ben mirat no és cap novetat, sempre l'ocupant intenta corrompre els elements més febles dels ocupats.

No es tracta ara de llegir-se els 76 fulls de la proposta d'acord, i d'entrar a parlar de les absències flagrants, com és que no es té en compte la nova immigració com a criteri distributiu, i moltes altres coses. Això seria entrar en la lletra petita, i ens faria perdre més temps.

No. Ara, m'agradaria adreçar-me a gent com l'Oriol, l'Elisenda, fins i tot, fins i tot a l'Uriel, i dir-los que avui, aquest vespre, quan el Consell Nacional dels Calabresos, us donin pel sac, penseu -en teniu la capacitat, no hi ha cap dubte- que encara sou a temps de desmarcar-vos-hi. No gaire, però una mica sí.

Ara si us empasseu aquest gripau, que donarà ales al Montilla i a tots els seus acòlits, estareu, definitivament, morts i enterrats.

És l'hora de les decisions importants. M'agradaria que estiguéssiu a l'alçada.