AMICS, CONEGUTS I SALUDATS... O COM EL TERRORISME ECSPANYOL TREU EL MORRO

Ahir vaig seguir el programa de debat Amics, Coneguts i Saludats que emet 8TV i que presenta en Josep Puigbò. El tema era sobre la Independència de Catalunya. Vull destacar sobretot el caràcter terrorista de les intervencions de l'Aleix Vidal-Quadras. Com a mínim en dues ocasions va al.ludir al fet que la Independència de Catalunya donaria lloc a un esclat de violència. L'objectiu d'aquestes intervencions era clarament posar por al cos dels telespectadors, cridant pràcticament a la rebel.lió dels ecspanyols si el procés independentista es portava a terme.

La Patrícia Gabancho li replicà contundentment: si ara que ens trobem sotmesos a Ecspanya, els independentistes no ens aixequem en armes, si no que esperem el moment per assolir la independeència democràticament, és obvi que si aquesta s'aconsegueix, els ecspanyolistes hauran de respectar aquesta decisió i en tot cas intentar, democràticament, que Catalunya torni a integrar-se a Ecspanya.

Òbviament, en un món ideal, això hauria de ser així. Però no vivim en un món ideal. Qui es pensi que els ecspanyols acceptaran democràticament la independència de Catalunya és que no entèn res. Només cal veure com proliferen ja les amenaces de mort -com la rebuda pel propi Alfons López Tena (veure text adjunt).

És el moment de començar a plantejar a escala de la Unió Europea i de la ONU, que tot recurs a la repressió del moviment democràtic per la Independència de Catalunya per part de l'estat ecspanyol, del Regne d'Ecspanya, ha de comportar la seva exclusió de la comunitat internacional i el seu tractament com un estat pària.

Naturalment, com que amb això no n'hi haurà prou, cal també activar altres estratègies paral.leles que bloquegin una reacció armada ecspanyola, com per exemple, col.laborar a obrir diversos fronts al sud de la península, al nord d'Àfrica i a l'oceà atlàntic...

PS. Pot semblar molt apocalíptic això que dic, però, penso que difícilment assolirem la independència sense vessament de sang, atesa la impossibilitat d'una accessió a la independència incruenta, que òbviament seria el model ideal (cas noruec, txecoslovac, montenegro), donat que els ecspanyols mai no han abandonat un territori ocupat per voluntat pròpia. El dilema està, doncs, entre el model light i el model heavy. Entenc per model light, un cost en vides humanes, de l'ordre del centenar com a màxim, aproximadament, tal i va passar en els casos eslovè i lituà. El model heavy, òbviament, seria el cas de Croàcia o Bòsnia. En aquest sentit, sí que veig factible el model light. La repressió ecspanyola -i naturalment, l'autodefensa catalana- seria un escàndol a l'interior de la pròpia UE, i seria aquesta la que obligaria els ecspanyols a aturar les agressions de forma immediata. Les pressions econòmiques, en aquest sentit, serien determinants: l'estat ecspanyol no està en condicions de portar a terme una acció armada sostinguda en el temps. Sí que en pot fer de pantoxades puntuals (Perejil) però para de comptar. Però per aconseguir-ho, caldrà una amplíssima mobilització ciutadana. Sort que de mobilitzar-nos, massivament, el poble català en sap més que ningú. Per això sé que guanyarem.