JA HE VOTAT SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

A les 10:45 hores d'avui 20 de juny del 2010, una servidora ha votat SÍ A LA INDEPENDÈNCIA! al Col.legi Electoral núm. 24 de Cornellà de Llobregat. Ha estat un moment emocionant i molt intens.

30-M: JA SÓN MÉS DE 500.000

Després de la Consulta de Sabadell ja són més de 500.000 els catalans i les catalanes que heu votat per la Independència. Naturalment, jo no m'hi puc incloure, perquè encara no ho he fet. Però ja falta poc, molt. Menys d'un mes.

500.000 catalans i catalanes, han exercit el seu dret democràtic a votar per la Llibertat de la Pàtria, per la Dignitat com a Poble. Estem donant un exemple arreu del món. Les nostres accions es miren arreu, i comencen a ser emulades: a Sardenya, a Euskalherria...

Ens n'hem de sentir orgullosos.

Oimés quan ens comparem amb els nostres dependentistes. Es diguin Duran i Ecspanya, que la setmana passada va protagonitzar -ell i nou diputats nacionalistes més- l'enèssim exemple de submissió, de provincialisme, de ridícul, que ja ni tan sols crispa. O es diguin Hereu, Montilla o el sum-sum corda.

Ho vaig exposar a la xerrada a Cornellà el passat dimecres. Si fem una comparativa entre els recursos abocats al referèndum sobre la Diagonal, amb els de les consultes locals per la Independència, la conclusió és que estem a anys lluny de tota la tropa dependentista. Però a anys llum, eh? Vaja que els hem de tractar com es mereixen: com autèntics rebuigs, detritus, deixalla, morralla, en definitiva, com a merda.

Fixem-nos-hi. A la consulta fantasmagòrica sociata de la Diagonal, hi podia vota 1.4 milions de ciutadans. S'hi van esmerçar 3 milions d'euros. Els resultats va ser una participació del 12% i un vot favorable a l'opció C, la menys preferida pels sociates, és a dir, dels convocants, de més d'un 80%. Brutal.

En el cas de Cornellà de Llobregat, si es comptés amb la mateixa proporció de recursos públics per convocar el referèndum sobre la sobirania, i sobre un cens estimat de 75.000 ciutadans, hauríem de disposar de 160.000 euros per la campanya referendària. La veritat és que us puc assegurar que estem a anys llum d'aquesta xifra. I tanmateix, estic segur que tindrem un resultat més que satisfactori. Amb el vot anticipat, ja han expressat la seva opinió el 2.5% del cens (dades del 22 de maig, compte!)

No sé quin ha estat el pressupost de Sabadell Decideix, però si féssim la mateixa regla de tres amb el referèndum de la Diagonal, surt que teòricament el pressupost per a la campanya hauria d'arribar als 420.000 euros per a un cens de poc més de 173.000 votants. És a dir, una bestialitat de recursos econòmics que s'haurien pogut invertir en anuncis televisius, falques radiofòniques, publicitat estàtica, concerts, saraus i gresques diverses. I naturalment, en la xarxa. Posaria la mà al foc que no han gastat aquesta quantitat, ni de conya.

En definitiva, les consultes continuen demostrant que són un excel.lent exercici de democràcia participativa i assenyalen clarament que som els independentistes els qui tirem del carro del país. No els patates d'en Duran i Ecspanya, els Montilla i els seus palanganeros.

Qui tingui complexos, a hores d'ara, no es pot dir independentista. Els complexos pels dependentistes, que en tenen i molts. Nosaltres som els garants de la Dignitat Nacional i del futur Lliure de la nostra Pàtria.

Com diu en Manel, endavant les atxes!

VALORACIÓ DEL 25A

Diumenge passat es va celebrar la tercera onada de consultes independentistes. La més nombrosa en termes quantitatius i la que ha arribat a les primeres ciutats importants, en termes de població. Al Baix Llobregat, concretament, es va votar a Martorell, Sant Just Desvern (fotos), Pallejà, la Palma de Cervelló, Collbató, Corbera i Vallirana. Un total de 13.240 ciutadans del conjunt d'aquests municipis votaren favorablement a la Independència. Sumant els vots positius obtinguts en la primera onada (El Papiol) i en la segona onada (Molins i Torrelles), fa que 18.529 ciutadans del Baix Llobregat s'han posicionat per la Independència. Un 90.5% dels que han exercit el seu dret de vot.

Aquestes, i no cap altra, són les xifres que ens han d'interessar. Perquè representen un contingent humà que s'ha mobilitzat efectivament per expressar el seu suport a la Independència. Serien, en termes politològics, el nucli dur, o en termes periodístics, el pinyol de l'independentisme a la comarca. Que no vol dir, ni de lluny, que són els únics independentistes que hi ha, però sí probablement els que més intensament expressen aquesta preferència clarivident sobre el futur del país.

Contràriament al que afirmen els nostres enemics, penso que aquesta onada ha tornat a demostrar que el procés de consultes per la independència és un èxit sense precedents, perquè mai tanta gent s'havia mobilitzat tant per una iniciativa sorgida des de la societat civil i que en molts casos compta amb l'animadversió explícita dels governs municipals, que en el cas de la nostra comarca equival, tret d'algunes excepcions, als sociates.

Certament, l'actitud patrimonialitzadora d'una formació política determinada d'aquesta onada, que contrasta clarament amb la seva acció al Parlament del Parc, per cert, pot haver allunyat alguns sectors de participar-hi, tement ser instrumentalitzats. És el resultat patètic d'aquells que s'agafen a qualsevol cosa per tal d'evitar el daltabaix que s'anuncia.

Però això, en darrer terme, és pecata minuta, o com diria un tecnòcrata, efectes col.laterals del procés. L'important és que anem sumant gent i que el procés va generant una acumulació de forces i teixint unes complicitats que tard o d'hora han de fructificar en alguna cosa.

Personalment, la jornada del 25 la vaig dividir en dos municipis. Al matí i al vespre vaig seguir la votació a Sant Just Desvern. Allà precisament és on es va esdevenir una de les notícies del dia, o potser, "la" notícia de la jornada, amb la presència de Joan Laporta, que va atraure una gran atenció mediàtica, malgrat que no votava per no estar-hi empadronat. El seu suport a la consulta, però, va contrastar amb l'absència de l'altre president, l'analfabet funcional del Montilla, que va preferir participar en un happening missaire. Per cert, sobre la sobtada conversió a la fe d'aquest individu, m'hi referiré en un proper post. Anuncio. Laporta, en definitiva, va centrar tota l'actualitat informativa, i va engrescar d'allò més a tots els voluntaris que treballaven a l'única seu on es podia exercir el vot, el magnífic Ateneu.

Havent dinat, també vaig seguir in situ, les votacions a Cabrera de Mar (Maresme) (foto), on amics i coneguts van valorar molt positivament la jornada. Dels dos col.legis electorals, vaig visitar l'instal.lat a la pròpia entrada de l'Ajuntament. Va ser una visita que va comptar amb la companyia en forma de fil musical de les cançons dels Manel (Ai Dolors!, Els guapos són els raros, etc). Una tria, no cal dir-ho, del tot encertada.

La jornada del 25A, doncs, cal valorar-la molt positivament, tal i com ho fan, sense cap escarafall, els observadors internacionals, que literalment al.lucinen de la nostra experiència. N'hem de ser conscients.

Ara, la següent onada està prevista pel 20 de juny (20J), on tindré l'enorme sort de participar i votar per la Independència, atès que una de les poblacions que les celebrarà serà Cornellà de Llobregat, com també Sant Boi o Mataró. Poca conya. Naturalment, ja m'he fet voluntari de Cornellà decideix, i ja he assumit alguna responsabilitat de la qual en parlaré en un altre proper post.

Serà una batalla a cara de gos amb els nostres enemics. Però no tinc cap dubte que ens en sortirem.

"CORNELLÀ DECIDEIX" A SANT ILDEFONS

Aquest divendres se celebrarà l'Acte de presentació de Cornellà Decideix al barri de Sant Ildefons. No em tallo de dir que probablement serà l'acte més important de tots els actes que es fan sobre les consultes. Per a mi, fer l'acte de a un barri amb les característiques pròpies de Sant Ildefons no és res més que un acte de normalitat.

Però també és molt més. I tant que ho és. És dir que anem a per totes, que no ens tallem i que ni territori apatxe ni polles amb vinagre. I qui vagi de senyoritu, dient que aquest barri és meu, doncs que se n'assabenti que la seva fatxenderia se l'haurà de menjar amb patates.

Des d'aquest humil i modest bloc, us convido a assistir-hi. Serà un acte molt emocionant, i jo diria que clau en la campanya de les consultes, qui en tingui l'oportunitat hauria d'assistir-hi.

Concretament, la presentació es farà aquest divendres, 9 d'abril, a les 20.30 hores, al Centre Cívic de Sant Ildefons, al carrer de la Gerdera s/n (Metro Sant Ildefons, L5,).

Serà moderat per Antonio Alvear, president de l'AA.VV. de Sant Ildefons, i hi participaran Samuel Ruiz, de l'Associación Promotora Nuevo Perú, Aziz Baha, membre de Cornellà Sense Fronteres i treballador social i també Justo Molinero, presentador i director del grup Radio Tele-Taxi.

Aquest serà el penúltim acte de presentació de la Consulta. Se n'ha fet un a cadascun dels diferents barris de la ciutat: Centre, el Pedró, Gavarra, Riera, Fontsanta i ara Sant Ildefons. Amb una importantíssima assistència de públic. Només faltarà el d'Almeda.

La consulta a Cornellà se celebrarà el proper dia 20 de juny, i com sempre calen molts voluntaris. Així doncs, no dubteu a apuntar-vos-hi!.

Us hi espero!

SOBRE EL 28F: UN ALTRE PAS ENDAVANT

La segona onada de consultes -Arenys al marge- es va cloure amb un nou èxit polític, que naturalment alguns han volgut amagar i d'altres instrumentalitzar. Suposo que a aquestes alçades de la pel.lícula a ningú no li ve de nou que això passi. Es cenyeixen al guió pre-establert.

Com ja vaig dir a l'hora de fer el balanç del 12S i del 13D, allò que més m'interessa, de fet l'únic que m'interessa, és el resultat del Sí. I aquest ha estat, novament, abassagador. Més del 90% dels catalans que han exercit el seu dret democràtic al vot, s'han pronunciat per la Independència, és a dir, per la Llibertat. Quina gran joia! Quin gran exemple estem donant arreu del món.

Precisament, a Vilassar de Mar, quan acompanyava els meus pares a votar, vaig coincidir amb un observador internacional. De Sardenya, concretament. L'home (foto) estava entusiasmat i es desfeia en elogis envers la lliçó que els catalans i les catalanes donem arreu d'Europa i del Món.

I és veritat, malgrat que la brunete mediàtica intenti menysprear-la. I malgrat que la n'drangheta mediàtica intenti instrumentalitzar-la.

Va ser una nova victòria per pallissa. Una victòria com les que a mi m'agraden. A la búlgara, perquè no quedi ni una ombra de dubte...

Però al marge del tema quantitatiu, l'onada del 28F es diferencia de les anteriors per un tema eminentment qualitatiu. Que la fa diferent i fins i tot jo diria que millor -de cara a l'objectiu que ens proposem.

Em refereixo a la sensació de maduresa, quasi diria que de normalitat en què es va desenvolupar. I poso un exemple concret: a molts municipis les votacions es van celebrar en edificis públics, de titularitat municipal o altra. De manera que cap de les amenaces dels ecspanyols, que es van fer tant evidents a Arenys o el 13D, que si les autoritats municipals col.laboraven amb les consultes, serien acusades de fomentar la sedició i en conseqüència processades i jutjades, es va acomplir.

Quina gran victòria que representa aquest pas endavant! No em cansaré de repetir-ho una i mil vegades! Tota la fatxenderia dels ecspanyols se'ls va per la boca. On era el virrei Rangel que fins fa poc amenaçava tot quisqui amb els tribunals i la presó? On era? On eres, neng?

Jo realment em vaig emocionar doblement quan vaig entrar al migdia a l'IES Pere Ribot, de Vilassar de Mar (Maresme), i després, cap al vespre, al Centre Comunitari Pont de la Cadena, en ple centre del barri del Canal de Molins (Baix Llobregat). Un establiment, aquest últim, suposo que municipal, on vaig seguir el recompte de les votacions. I em vaig emocionar perquè ho vaig comparar amb les dues anteriors ocasions, on també vaig assistir al recompte: a Arenys de Munt, com a Observador, es va fer en una entitat privada, el Centre Moral, i al Papiol, com a membre de la Junta Electoral, es va fer en un local comercial buit, propietat d'un particular que el va deixar a disposició dels organitzadors. Per contra, a Molins, el 28F, la votació es feia en un centre públic! Algú vol un exemple d'una victòria més determinant, senyal que anem avançant sense deturador!

Perquè ara, està claríssim, que cap ajuntament governat per qualsevol enze ecspanyol podrà argumentar que no cedeix una determinada instal.lació municipal, per por a una querella de la justícia ecspanyola. Serà impossible, hi ha els precedents del 28F. De manera que l'alcalde que no cedeixi locals per les consultes del 24-25A i del 20J, i per les que se celebrin a Barcelona, en data per determinar, serà únicament i exclusiva per motius estrictament polítics. Està clar, oi?

I penso, per exemple, en els sociates de Cornellà que, xulos com són i sobrats com van, de moment s'han negat ni tan sols a acceptar que es discuteixi en el ple municipal una moció de suport a la consulta que tindrà lloc el proper 20J. Ho capteu, Balmón i companyia? De manera que a mullar-se i a quedar retratats com el que sou...

Bé, doncs, resultats a banda, penso que aquest enorme pas endavant, aquesta conquesta del poder popular, que dirien els clàssics revolucionaris, és una victòria sense pal.liatius damunt d'Ecspanya, damunt de tots aquells que intenten, debades, alentir el procés ineluctable cap a la Independència.

A ningú no se li escapa que les dues onades properes, la del 24-25A i la del 20J, seran autèntics tsunamis polítics i on el pols ja serà en grans municipis, en determinades capitals (Girona, Lleida) i en ciutats emblemàtiques com Cornellà o Sant Boi. I arribarem a la cita amb una experiència més que contrastada i cada cop més ben preparats.

Amics i amigues, la lluita continua. I la victòria, ja és nostra!