dijous, 4 de març de 2010

SOBRE EL 28F: UN ALTRE PAS ENDAVANT

La segona onada de consultes -Arenys al marge- es va cloure amb un nou èxit polític, que naturalment alguns han volgut amagar i d'altres instrumentalitzar. Suposo que a aquestes alçades de la pel.lícula a ningú no li ve de nou que això passi. Es cenyeixen al guió pre-establert.

Com ja vaig dir a l'hora de fer el balanç del 12S i del 13D, allò que més m'interessa, de fet l'únic que m'interessa, és el resultat del Sí. I aquest ha estat, novament, abassagador. Més del 90% dels catalans que han exercit el seu dret democràtic al vot, s'han pronunciat per la Independència, és a dir, per la Llibertat. Quina gran joia! Quin gran exemple estem donant arreu del món.

Precisament, a Vilassar de Mar, quan acompanyava els meus pares a votar, vaig coincidir amb un observador internacional. De Sardenya, concretament. L'home (foto) estava entusiasmat i es desfeia en elogis envers la lliçó que els catalans i les catalanes donem arreu d'Europa i del Món.

I és veritat, malgrat que la brunete mediàtica intenti menysprear-la. I malgrat que la n'drangheta mediàtica intenti instrumentalitzar-la.

Va ser una nova victòria per pallissa. Una victòria com les que a mi m'agraden. A la búlgara, perquè no quedi ni una ombra de dubte...

Però al marge del tema quantitatiu, l'onada del 28F es diferencia de les anteriors per un tema eminentment qualitatiu. Que la fa diferent i fins i tot jo diria que millor -de cara a l'objectiu que ens proposem.

Em refereixo a la sensació de maduresa, quasi diria que de normalitat en què es va desenvolupar. I poso un exemple concret: a molts municipis les votacions es van celebrar en edificis públics, de titularitat municipal o altra. De manera que cap de les amenaces dels ecspanyols, que es van fer tant evidents a Arenys o el 13D, que si les autoritats municipals col.laboraven amb les consultes, serien acusades de fomentar la sedició i en conseqüència processades i jutjades, es va acomplir.

Quina gran victòria que representa aquest pas endavant! No em cansaré de repetir-ho una i mil vegades! Tota la fatxenderia dels ecspanyols se'ls va per la boca. On era el virrei Rangel que fins fa poc amenaçava tot quisqui amb els tribunals i la presó? On era? On eres, neng?


Jo realment em vaig emocionar doblement quan vaig entrar al migdia a l'IES Pere Ribot, de Vilassar de Mar (Maresme), i després, cap al vespre, al Centre Comunitari Pont de la Cadena, en ple centre del barri del Canal de Molins (Baix Llobregat). Un establiment, aquest últim, suposo que municipal, on vaig seguir el recompte de les votacions. I em vaig emocionar perquè ho vaig comparar amb les dues anteriors ocasions, on també vaig assistir al recompte: a Arenys de Munt, com a Observador, es va fer en una entitat privada, el Centre Moral, i al Papiol, com a membre de la Junta Electoral, es va fer en un local comercial buit, propietat d'un particular que el va deixar a disposició dels organitzadors. Per contra, a Molins, el 28F, la votació es feia en un centre públic! Algú vol un exemple d'una victòria més determinant, senyal que anem avançant sense deturador!

Perquè ara, està claríssim, que cap ajuntament governat per qualsevol enze ecspanyol podrà argumentar que no cedeix una determinada instal.lació municipal, per por a una querella de la justícia ecspanyola. Serà impossible, hi ha els precedents del 28F. De manera que l'alcalde que no cedeixi locals per les consultes del 24-25A i del 20J, i per les que se celebrin a Barcelona, en data per determinar, serà únicament i exclusiva per motius estrictament polítics. Està clar, oi?

I penso, per exemple, en els sociates de Cornellà que, xulos com són i sobrats com van, de moment s'han negat ni tan sols a acceptar que es discuteixi en el ple municipal una moció de suport a la consulta que tindrà lloc el proper 20J. Ho capteu, Balmón i companyia? De manera que a mullar-se i a quedar retratats com el que sou...

Bé, doncs, resultats a banda, penso que aquest enorme pas endavant, aquesta conquesta del poder popular, que dirien els clàssics revolucionaris, és una victòria sense pal.liatius damunt d'Ecspanya, damunt de tots aquells que intenten, debades, alentir el procés ineluctable cap a la Independència.

A ningú no se li escapa que les dues onades properes, la del 24-25A i la del 20J, seran autèntics tsunamis polítics i on el pols ja serà en grans municipis, en determinades capitals (Girona, Lleida) i en ciutats emblemàtiques com Cornellà o Sant Boi. I arribarem a la cita amb una experiència més que contrastada i cada cop més ben preparats.

Amics i amigues, la lluita continua. I la victòria, ja és nostra!

Etiquetes de comentaris: , , , ,

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Bon article, excepte en això de parlar d'ecspanyols. Aquest terme informal rebaixa la qualitat de les teves idees que són molt encertades. Coincideixo en el rotund èxit de les Consultes i en l'impacte que tindran les properes si es fan igual de bé. Quan les consultes facin el tomb i superin el 50% del cens enquestat, els polítics ja no tindran excusa per no donar un pas decidit a favor de la independència. Algun dia hi haurà un monument immens que reconeixerà la tasca dels voluntaris de les consultes com els grans portadors de la llibertat de Catalunya.

Mike

4 de març de 2010 a les 19:53:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Donç jo també penso com altres que diuen que aquestes consultes son com el malalt greu al que li donen un medicament sense cap principi actiu per aconseguir l'efecte placebo.

No fa cap mal...però a banda de produïr un efecte psicològic, al dia sigüent tot continua igual.

Potser és la manera de acontentar algunes conciencies i que tot continui igual.

6 de març de 2010 a les 8:30:00 CET  
Blogger Josep said...

L'observador era en Paolo Mareddu, prestigiós polític de Sardenya i actualment membre de la direcció del Partit Rosso Mori, a l´oposició al Parlament sard, gràcies Tomàs.

6 de març de 2010 a les 21:27:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home