dijous, 18 de febrer de 2010

PACTES D'ESTAT, LA GRAN ENSARRONADA

Quan els ecspanyols parlen de Pacte d'Estat, així, amb majúscules i posant una cara rígida, els catalans millor que ens preparem perquè ens cauran les hòsties per totes bandes.

Aquesta és una lliçó elemental de política ecspanyola. Diria que és part del contingut de la primera sessió de l'assignatura homònima de la carrera de Ciències Polítiques.

I es veu que és una lliçó que els convergents no han après encara. A mi és que aquestes situacions reiteratives em desesperen. Es pot ser tan burro? O al contrari, tan cínic? Sí, ja ho penso que sí.

Anem a pams. Quan els ecspanyols fan un Pacte d'Estat, què entenen? Doncs entenen que el Cap de l'Estat (el Borbó), crida a capítol els responsables polítics ecspanyols. I qui són aquests responsables polítics? Naturalment els dos partits catalanòfobs (PSOE i PP), els empresaris (pur franquisme sociològic o a seques) i els palanganeros sindicals (UGT i CC.OO). I les comunitats autònomes? Home, ara que totes, repeteixo, totes estan governades per ecspanyols, potser sí que les deixaran unes engrunes. Falta algú? No, hi són tots. I ni falta ningú, ni se l'espera. Així de clar, i així de dur.
Bé, doncs el Borbó i els seus acòlits, el que pariran és un Pacte d'Estat on qui pagarà la llufa serà... naturalment Catalunya. M'hi jugo un pèsol. O dos. Ja veureu que el gran acord serà donar pel sac als de sempre. I si molt no m'equivoco, tot ho faran lligar amb la sentència del nyap, d'alguna manera o una altra.

Però què cony. Els ecspanyols fan la seva feina. I a fe de Déu que la fan ben feta: matxacar al no-ecspanyol.

Per contra, el que produeix autèntica vergonya aliena, fàstic i vomitera (això sí, cimerencs neo-stalinistes) és veure la figura peripatètica d'en Duran i Ecspanya, amb aquell posat ridícul que adopta quan fa veure que és un gran estadista, demanant un Pacte d'Estat... És a dir, demanant que matxaquin encara més Catalunya. Naturalment, tot és un muntatge, per aparèixer com un polític responsable, conciliador, pactista i bla, bla. bla...

I què fan els ecspanyols? Doncs li munten una investigació judicial per finançament irregular... Brutal, quins uns els ecspanyols.... La cara de tonto que li ha quedat a en Duran és antològica! Quin ridícul més espantós... El tio va de responsable i guai i els ecspanyols responen mossegant-li els collons com a gossos rabiosos que són. Insuperable!

Jo em pregunto, perquè els convergents encara carreguen la creu aquesta d'en Duran i Ecspanya. Què té o què sap que no és possible treure-se'l del damunt! Porta des del 78 tocant el que no sona. Ha matxacat un partit íntegre com va ser, en els anys trenta, Unió Democràtica de Catalunya, per convertir-lo en quelcom proper a una cova de lladres...

Però en el fons, en Duran i Ecspanya és l'anècdota. És un altre pringat que els ecspanyols utilitzen per relaxar-se. Se'l passen, ara els sociates, ara els peperos. Uns per davant i els altres per darrere.

El que és categoria és que sempre, repeteixo sempre, els ecspanyols fan per manera de tenir el diputado catalan (és a dir, el portaveu de CiU al Congrés) a un individu al qual tenen agafat pel collons, i quan no fa bondat, nyeeecc li recargolen. Va passar amb en Miquel Roca, sobretot després de la seva famosa Operación, no precisament de fimosi, que el va deixar amb una mà al davant i una altra al darrere. Va passar amb el Joaquim Molins (encara recordo aquell espot que deia que serien decisius). Amb en Xavier Trias, no recordo, de fet sovint és que ni l'entenc quan parla. I ara torna a passar, corregit i augmentat, amb en Duran i Ecspanya. De fet, els ecspanyols han trobat en ell un tresor. Té tantes coses a amagar que és un individu feble, afeblit. De fet, si jo fos de CiU, consideraria que seria el candidat emblemàtic per fer-li una auditoria de seguretat, perquè és la baula feble de la formació, on els ecspanyols poden entrar a sac. I de fet hi entren, cony si hi entren!

Comptat i debatut, ara que els de CiU se les prometen felices, amb un tristpartit en mort terminal, farien bé d'aprofitar l'enèssim escàndol per desempallegar-se'n d'aquest llast. És un consell patriòtic. I gratuït. Encara que no desinteressat. No confondre el ser patriota, amb ser idiota.

He dit.

9 Comments:

Anonymous patxinel·li said...

És molt pedant dir "comptat i debatut" i, com a colofó, "he dit". Però tu qui collons et penses que ets, friquot?

18 de febrer de 2010 a les 21:16:00 CET  
Blogger Salvador said...

Això de diputado catalan sona una mica com allò del negre bo que no podia faltar a cap peli americana fa uns anys.

El més sorprenent és com pot ser que en més de trenta anys, alguns encara no han après res. 30 anys, potser seria millor dir 300.

18 de febrer de 2010 a les 23:02:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Els centenars de milers de families catalanes que ho estan passant molt malament, que possiblement ho han perdut tot i que veuen estupefectes com alguns politics, mentres tant es dedican a discutir el sexe dels àngels, de ben segur que ho veuen d'un altre forma. De ben segur que agraieixen que hi hagi algú que pensi en que existeixen i que cerquin la manera d'ajudar a resoldre els seus problemes unmediats aportant solucions viables i possibles, en comptes de desmoralitzar-los fent volar coloms.

19 de febrer de 2010 a les 7:38:00 CET  
Blogger Josep said...

Exacte, Salvador, has captat a la perfecció el que volia dir!

19 de febrer de 2010 a les 12:53:00 CET  
Anonymous Andreu said...

Potser valdria més la pena actuar de manera que ex-companys, amb il.lusió, honradesa, realisme i patriotisme demostrats a bastament, no puguessin escriure "secta" al referir-se a l'actual resta de Rcat.

Massa feina penjada a casa, com per a pretendre poder donar lliçons a altri.

Cordialment,
Andreu

19 de febrer de 2010 a les 15:23:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Jo entendria els pactes si es practiques una politica de pal i pastanaga amb madrit. Dissortadament els politics catalans nomes son unes felatrius que competeixen per qui fa la millor mamada i qui la fa mes barata. PEr que creieu que el Calbo es el politic mes ben valorat a Espanya? Per que per moltes puntades que li fotin, sempre es el primer en llepar-los les botes.(home d'estat li diuen...)

19 de febrer de 2010 a les 22:10:00 CET  
Blogger Albert B. i R. said...

Els de CiU mai n'aprendran. En nom d'un mal entès sentit de la "responsabilitat" es vendran el país a canvi de poder mamar càmera apretant les mans a algú del PSOE.

20 de febrer de 2010 a les 16:08:00 CET  
Anonymous Antoni said...

Josep-Empordà,
Tens raó pel que fa a les solucions reals per a la gran quantitat de gent que està patint en aquests moments: per això ens cal urgentment separar-nos d'ecspanya i poder disposar dels 20.000 milions d'euros que es ecspanya ens roba molt amablement.

21 de febrer de 2010 a les 7:50:00 CET  
Blogger Josep said...

Andreu,

És entendridor com us preocupeu pels homeless polítics.

Segur, segur que ho fas sense cap mena d'interès...

La veritat és que he estat a punt d'emocionar-me.

22 de febrer de 2010 a les 9:15:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home