divendres, 12 de febrer de 2010

LLEI ELECTORAL, RIP

La classe política que vegeta al Parlament del Parc ha tornat a donar una mostra de la seva total inutilitat. Per enèssima vegada, ha fracassat l'intent d'aprovar una llei electoral que reguli les eleccions a l'esmentada cambra.

Cal recordar que la CAC, és l'única de les autonomies que no ha aprovat mai una llei electoral pròpia. I això que han passat 30 anys! Es pot ser més inútil, o més penques? No. Impossible.

La conseqüència és que s'aplica subsidiàriament la legislació electoral ecspanyola. Com és ben sabut, aquesta determina que les circumscripcions electorals són les províncies. I que la fórmula electoral per convertir els vots en escons és el Sistema d'Hondt que està més que comprovat que beneficia als dos partits grans.

D'aquesta manera es produeix una de les majors desgràcies que es pot veure en una contesa electoral. 85 dels 135 diputats són escollits en una única circumscripció, la de Barcelona. Així, els electors corresponents, només poden triar quina papereta de quin partit voten, però no tenen cap poder respecte l'ordre dels candidats dins d'aquesta papereta.

Així els electors de "Barcelona" voten entre candidatures de 85 individus, la immensa major part dels quals són uns perfectes desconeguts. Uns individus que, molt probablement, han fet mans i mànigues davant del secretari d'organització corresponent, per aconseguir una posició el més amunt possible, atès que són aquestes les que acostument a sortir escollides.

I jo em pregunto, és això democràcia? O en tot cas, quin tipus de democràcia és aquesta, on l'únic que et permeten és votar entre candidatures formades per 85 individus. totalment desconeguts pel gran públic.... Jo penso que no ho és. O que no ho és del tot, que té moltes mancances.

El que ha passat avui és clarament un signe del dèficit democràtic d'aquesta Catalunya sotmesa a Ecspanya. I legitima l'enorme distància que els ciutadans tenim dels polítics professionals. Uns polítics, per altra banda, venuts a l'ecspanyolisme i a les seves prebendes.

En una Catalunya independent tenim l'oportunitat de fer un sistema electoral molt més obert, transparent i participatiu. És el que hem debatut avui al Grup de Treball de Radicalitat democràtica. Han sortit moltes idees, algunes molt interessants.

Des del meu punt de vista, un sistema electoral ha de situar com a referent ineludible, la satisfacció dels ciutadans amb el resultat. Vull dir que una majoria de ciutadans ha d'estar satisfets, no només ideològicament, sinó institucionalment, el resultat dels comicis. Només així li donarà legitimitat i no el qüestionarà, malgrat que sigui contrari als seus planejaments.

Per aconseguir això hi ha un seguit de principis que considero ineludibles: Proximitat, Coneixement, Transparència, Imputabilitat, en són alguns. Tot el contrari del que passa a la legislació actual que regeix les eleccions d'avui en dia a casa nostra.

El ciutadà ha de sentir que el seu diputat és una persona propera... l'ha de conèixer, en el sentit de saber qui és. I fins i tot ha de tenir-hi un accés relativament obert (oficina de districte, internet, xarxe socials). Això és fonamental. El diputat es deu més al seu electorat que al partit. Això és de calaix en qualsevol democràcia consolidada, i és a l'inrevès en qualsevol democràcia fràgil, com l'ecspanyola on s'ha fet famosa aquella frase de "qui es mou no surt a la foto".

La transparència (en el patrimoni, en els sous, en les donacions) ha de ser total. I també s'ha de poder exigir comptes a un diputat durant el seu mandat -no al final de la legislatura-.

Bé ara tinc son. Ja continuarem en un altre moment.

4 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

Donç guaita, si no hi ha llei electoral és justament per aixó, perqué els P$OEmontillistes que presideixen la Generalitat gràcies a les vostres passades genialitats els sembla poc que Barcelona escolleixi a "només" 85 dels 135 diputats al Parlament.

Ells en volian més i CiU en vol menys, així que, com gràcies a Déu i el nou estatut, els P$OEmontillistes no poden fer i desfer en aquest assumpte sense CiU, ha sigut que no.

El més enternidor de tot ha sigut veure a la Simó criticant a CiU quant li hauria d'estar donant les gràcies. Demanar coherencia a ERC ja sabem que és demanar massa.

Resumint: Gràcies CiU per no deixar fer un altre tupinada als P$OEmontillistes i els seus palmeros. Gràcies per no permetre que Can Zam sigui circunscripció electoral quasi ùnica.

13 de febrer de 2010 a les 8:40:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

PS.

Per cert, que tot aixó de transparencia, proximitat i tal i qual está molt bé, però els P$OEmontillistes no son tontos, company. La questió no és aquesta, que sona molt bé però és lirica, la questió te un nom i el sap tothom...CIRCUNSCRIPCIÓ, company!...CIRCINSCRIPCIÓ!!.

13 de febrer de 2010 a les 8:43:00 CET  
Blogger Albert P. Bea said...

Aha! Ara explica com pensa escollir les candidatures Reagrupament? Si els que surt guanyant en una comarca no us agrada, dimitireu també si l'alotre no dimiteix?

Si és que...

16 de febrer de 2010 a les 1:19:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Precisament en la definició de la llei electoral catalana, únicament participen partits catalans. Si ara hi ha problemes, n'hi haurà igual en una catalunya independent.
El que em temo que et passa és que veus que reagrupament no es va a menjar un Colin

16 de febrer de 2010 a les 16:26:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home