CASUALITATS

Llegeixo que en Lluís Recoder probablement anirà de número 2 de CiU. I no puc evitar una sensació de déjà vu. Les hienes ja es preparen per a la cacera. Després de quasi vuit anys de travessa pel desert, on els tontos útils que fan de bandera del sobiranisme convergent i que es passen el dia taladrant la gent amb pseudo-consignes com "O Mas o Montilla", després de vuit anys d'aquesta cançoneta, ara que la flaire de mort tripartita ja és més que evident, apareixen els pillos i es preparen per a posar-se les botes.

I naturalment en Recoder, n'és un d'ells. Que s'apartin les criatures que ara toca el torn del convergent tradicional, el de tranquil.litat i bons aliments. I naturalment, bona Ecspanya. I per descomptat 23 anys més -o això aspiren- de reverències als amos.

Jo diria que en Mas té els dies comptats.

Si no guanya, de forma immediata. Tal i com ell ja ha anunciat manta vegades.

Si guanya, perquè en menys de dos anys els pillos li hauran fet el llit, amb la connivència d'en Duran i Ecspanya i de tot l'oasi-mediàtic (La Vanguardia i El Periódico al capdavant, of course).

També em va fer pensar la coincidència que es va donar el cap de setmana passat entre el llançament mediàtic de Mas com a candidat i l'altra notícia. Una notícia que va ser filtrada per algú...

Casualitat? No fotem, tu, que ja ens afaitem...

Ara bé, la bona gent convergent, hauria de tenir en compte que:

1. És pràcticament impossible que CiU obtingui la majoria absoluta. De manera que haurà de pactar amb algú. Amb el PP?, amb el PSOE? Amb Reagrupament?

2. Que l'etapa de la "tranquil.litat i bons aliments" is gone, per molts anys. Amb una crisi econòmica galopant, amb un estat ecspanyol cada cop considerat més un pària dins de la Unió Europea, tal i com acaba de recordar-nos el mismíssim Paul Krugman, el mateix que ara fa un any ja va encunyar el famós eslògan "Spain is Pain". Genial, no?

3. Que la continuïtat de Catalunya a dins d'Ecspanya, no només suposa la perpetuació de l'espoli fiscal, sinó també, l'amenaça de la sortida de la zona de l'euro, de manera que ben bé podríem dir que tota política autonomista no fa més que empobrir-nos: "O Ecspanya o l'euro", aquesta és la veritable dicotomia.

De manera que, bona gent de convergència, és a dir, aquells que sou sobiranistes de pedra picada i a l'hora aspireu a una societat catalana "rica i plena", tal i com apareix al nostre Himne Nacional, és imprescindible que tingueu present, que aquesta només s'aconseguirà amb el suport a l'única candidatura independentista que es presentarà en els comicis.

Naturalment, la de Reagrupament (hòstia, rodolí!).