O Reagrupament o Ecspanya!
Sí, amics i amigues, aquest és el dilema del 2010. O una victòria aclaparadora de Reagrupament o quatre anys més d'Ecspanya. Diguem-ho d'una altra manera: o la Llibertat i la Independència o la catalanofòbia, l'atur, l'espoli fiscal i la subordinació política. No hi ha cap més alternativa.
A hores d'ara, la resta d'opcions polítiques només condemnen Catalunya a perpetuar la seva dependència en tots els àmbits, amb l'agreujant, mai s'ha d'oblidar que ben probablement, en les properes eleccions ecspanyoles, el PP tornarà al poder, i anirà a sac. Els sociates, a hores d'ara, ja tenen les hores comptades.
L'única sortida amb garanties és bastir un bloc reagrupat al Parlament que proclami la Independència el més aviat possible, si pot ser el 2010 abans que el 2011. I un cop proclamada, aconseguir el reconeixement internacional.
La doctrina USA
Aquests darrers dies de silenci blocaire, els he aprofitats per llegir diversos documents internacionals sobre el fenomen independentista. M'ha resultat especialment suggerent la intervenció del representant legal del Departament d'Estat dels Estats Units, l'advocat Harold Hongju Koh (foto), d'ascendència coreana, com el seu cognom indica, davant el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, del passat dia 8 de desembre. Koh participava en una audiència davant el Tribunal que ha d'emetre una opinió sobre si la declaració d'Independència de Kosovo s'adiu o no al dret internacional. La podeu llegir sencera aquí.
Segons el parer del Departament d'Estat, atenció,
"Declaring independence is an act of popular will -a political act, made by a body politic, which other states then decide whether to recognize or not"
La declaració d'independència és, doncs, eminentment un acte polític, i els altres estats, un cop es produeix, decideixen si reconèixer-la o no. Interessant, oi?
Més.
"Of the more than 100 declarations of independence issued by more than half of the countries in the world, we know none that has been held by an international court to violate international law"
En aquest fragment a més del fet informatiu que cap declaració d'independència fins al moment actual ha estat considerada contrària a la legislació internacional, ens assabentem que més de la meitat dels estats del món tenen una declaració d'independència pròpia, la qual cosa implica que és un procediment més que contrastat i fins i tot diríem que normal. I que els raros (amb permís dels Manel) són els qui no en tenen.
Un altre dels fragments clau de la intervenció de Koh és aquest,
"Neither did Kosovo's declaration violate the general principle of territorial integrity. That basic principle calls upon states to respect the territorial integrity of other states. But it does not regulate the internal conduct of groups within states, or preclude such internal groups from seceding or declaring independence"
Brutal, oi? El Departament d'Estat està dient ras i curt, que en el dret internacional, el sempre argumentat principi de la integritat territorial dels estats, ateny només a les relacions entre estats. És a dir, prohibeix que un estat violi la integritat territorial d'un altre estat: per exemple, annexionant-se una part o promovent el seu trencament. Però, segons Washington, de cap de les maneres, el dret internacional regula la conducta de grups a l'interior dels estats, o rebutja o impedeix que aquests grups impulsin la secessió o declarin la independència.
Bingo! Més clar, l'aigua.
Aquest posicionament, no cal dir que obre totes les portes a la Independència de Catalunya, sobretot si aquesta és el resultat d'una voluntat majoritària de la societat catalana, i no el resultat d'una estratègia externa (i que jo sàpiga, Andorra de moment encara no s'hi ha declarat favorable).
Per acabar-ho d'adobar, Washington considera que,
"Kosovo's declaration of independence has proven to be necessary and politically stabilizing"
Penso, en aquest sentit, que davant una Ecspanya que cada cop més és un estat-pària a escala europea, amb uns problemes estructurals, culturals i, naturalment, polítics, sense paral.lel a escala occidental, la major part d'ells relacionats amb la no derrota del feixisme, i amb la mai portada a terme desnazificació, la independència de Catalunya serà cada cop més ben vista per un nombre creixent d'estats europeus i, espero que també pels Estats Units.
En tot cas, és la nostra feina, la nostra comesa, com a militants independentistes, de fer que realment quan aprovem la declaració d'Independència, la resta de nacions ens la reconeguin.
En definitiva, O Reagrupament o Ecspanya!
Etiquetes de comentaris: ESTATS UNITS, HAROLD HONGJIU KOH, INDEPENDÈNCIA DE KOSOVA
escrit per JOSEP el 1/23/2010 10:43:00 p. m.
6 Comments:
Felicitats per l'article. Dubto de cap victòria esclatant de Reagrupament doncs ja serà prou difícil i caldrà molta feina per entrar al parlament.
Ara bé, l'anàlisi del text dels EUA és impecable. Cap nació, com Catalunya, creu tant poc en que la independència és possible. I el primer pas és creure-ho. Ni cauran trons ni les 10 plagues. És un fet legislativament factible.
Internacionalment ningú discutirà aquesta independència. Els fets ens donen la raó: Kosovo, Namíbia, Croàcia, Bòsnia, Ucraïna, Eslovàquia...A vegades semblem els babaus del barri. Només nosaltres no creiem en nosaltres.
La resposta és clara: Reagrupament!
sort, el quebec és l'hospitalet de llobregat, com ho veus?
pel que em passa pel cap i el que els americans han fet:
vostè ha comprat les terres catalanes, oi que no, on te l'escriptura de propietat?
És la doctrina en què es pot fonamentar la independència de Catalunya, certament. Ara bé, parlant de Reagrupament, no us heu adonat que, curiosament arran de les consultes heu desaparegut del mapa i l'única esperança que us queda és en Laporta?. I no veus que et resta credibilitat, com a membre de la direcció de Reagrupament, escriure "Ecspanya" i "ecspanyols", o seguir amb la cantarella del pes del feixisme a Espanya-suposo que les teves influències d'extrema esquerra et fan veure feixistes amagats per tot arreu.L'estat espanyols forma part dels principals fòrums internacionals, i quan ha perdut més prestigi internacional és ara que hi governen les esquerres. Tens idees bones i arguments interessants, però et deixes arrossegar per la passió i els prejudicis.
Un convergent
Des de la meva posiciò de catalana vivint a l'estranger, en un pais de tradiciò democràtica molt més consolidada que a Espanya, voldria dir al convergent anònim que no es fiqui el dit a l'ull (perdò per utilitzar una expressiò tan planera)com sembla que ho fa. La impressiò que es té en arribant a Catalunya i trobar-se immers en el circ polìco-mediàtic espanyol és que el feixisme és encara ben viu. Hi ha coses, com el boicot de productes dels uns per part dels altres ( ja ens entenem) per raons polìtiques, que son inconcebibles (paraula a prendre en el seu sentit literal).I pròpies d'un feixisme latent, en el qual el que es jutja no és el producte, sinò la procedència del producte.
La intenciò reiterada d'humiliar, que es pot percebre en la manera d'anomenar a la gent d'un pais, de considerar-la inferior i de voler fer-la callar, és un altre dels signes que no enganyen.
No vull allargar més aquest escrit, però em permetré donar-li encara un consell: vagi a fer un tomb a l'estranger, sense bena als ulls, llegeixi, escolti, informi's i després compari amb el que passa en el seu pais. I digui'ns si no hi troba cap diferència.
Jo hi sento tant d'odi per la nostra naciò, que dubto que un estat federal sigui una soluciò per
tornar-nos la dignitat. Això, és clar, és molt subjectiu.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home