A CONTRACORRENT?

Aquest post té el seu origen en el comentari que aquesta matinada, en unes hores una mica intempestives, ho reconec, he penjat al bloc de l'amic Fúria, tot replicant el seu post A contra corrent ...

"Fúria,

El teu post pretén ser molt heterodox. Però ja et dic jo que no ho és gens.

Abans vagi per endavant que a mi també m'agrada el Loquillo, i que tinc a l'ipod El Cadillac, i també La Flaca del Jarabe, i no sé si alguna altra cançó ecspanyola.

Dit això, torno al començament. El teu post malgrat que ho pretén no és heterodox. És el típic post que subscriurien molts catalans i catalanes carregats de complexos. Hi ha molts catalans que, producte d'un procés de socialitzador catalanòfob, pateixen si pensen que donen una imatge massa nostrada. Llavors, sense caure en el botiflerisme d'un Boadella, naturalment, comencen a fer professions de fe d'aquells elements que no encaixen en l'univers simbòlic del catalanisme tradicional. I un d'ells són els toros. D'aquesta manera queda molt progre ser partidari dels toros. Un independentista que li agraden els toros, és guai. O Telecinco, o el Madrid, o la Belen Esteban. Això és ser obert.

Hi ha, però, un problema. Que cap, repeteixo, cap ecspanyol no pateix rampells d'heterodòxia. Tu has vist mai un ecspanyol que trempi amb una colla castellera? O que afalagui els Pets o Sopa de Cabra o els Manel? No, naturalment que no. No existeixen. I és que sempre és la mateixa història. Els que anem d'oberts i guais, els que pressumim d'heterodoxos sempre som els mateixos.

En canvi els ecspanyols, ni se'ls passa pel cap, jugar a l'heterodòxia, envers l'univers simbòlic de l'espanyolisme. T'enrecordes quan en Rubianes -gallec- es va cagar en Ecspanya? Quasi el crucifiquen -les dretes i les esquerres.

Jo com tota persona civilitzada i normal, sense cap mena de complex nacional -d'altres al marge- sóc partidari de l'abolició d'aquest exaltació de la tortura i la mort. I no només això, sinó que faré tot el possible per eradicar de les festes populars els maleïts correbous.

Aquí i a la Xina popular.

Una abraçada."