JO NO SÓC TONTO!

Els nostres enemics estan desesperats per disminuir el tsunami que els cau al damunt. Ja no saben què fer per ajudar els convergents a guanyar sense baixar de l'autocar. Els ofereixen de tot. Si la cosa continua així, em jugo un pèsol que el 20 de novembre (eheheheh), La Vanguardia and company declararan vencedor l'Artur Mas amb 135 escons, i demanarà que se suspenguin les eleccions, que ella haurà cuinat.

Aixxx, aquests cripto-feixistes enyoren l'estratègia que sempre havia utilitzat el ja difunt Samaranch quan havia d'enfrontar-se amb un contrincant per un càrrec... Literalment el neutralitzava, naturalment, vés a saber com ... -tot i que m'ho imagino.

Ara els nostres dependentistes decadents -eh, Montilla?- els tenen per corbata, no els arriba la camisa al melic... Saben que les properes eleccions poden ser claus, decisives i hi estan abocant tots els recursos, a més de les psyops (guerra psicològica) que no tinc cap dubte que està desenvolupant el CNI.

L'enquesta del Racòmetre de RAC1, ha centrat molt l'atenció de la gent. Normal, els resultats són contundents en tots els sentits.

Dit això, és obvi que no puc escaquejar-me dels resultats, o més aviat dels no-resultats, que el Racòmetre de marres dóna a Reagrupament. Però la veritat és que, mirant les dades he de dir de forma contundent que JO NO SÓC TONTO!

Anem a pams. Els senyors de Feedback, han renovat l'art de fer sondejos, innovant sense precedents. Tant que fins i tot han acabat inventant-se un nou acrònim per referir-se a una determinada formació política. Així amb dos collons!

Naturalment, estic parlant d'aquest objecte polític no identificat (OPNI) que respon al nom de RxCAT... connais pas? Jo us ho juro que no, i això que sóc doctor de la cosa (d'acord, no sóc catedràtic, però com diuen els Manel, de vegades ens en sortim, i jo ho vaig fer en un dia de pluja torrencial del mes de desembre del 2001... collons com plovia i jo que no parava de xerrar...).

Si, com se suposa, l'enquesta va ser feta utilitzant l'esmentat acrònim, a qui li pot estranyar el resultat obtingut?

I de fet, l'OPNI aquest és d'una mala llet que tomba d'esquena. Fixeu-vos que és un oxymoron entre les sigles de Reagrupament (RCAT o RI), i les de la Plataforma per Catalunya (PxCAT). Aixxx el biaix obsessionat en convertir-nos en quelcom d'extrema dreta... com se li veu el llautó...

U. La sigla que a hores d'ara sembla més probable de la nostra candidatura és RI, de manera que l'han vessat. Un terrible error des de la perspectiva estrictament tècnica. L'analista no es pot inventar el primer acrònim que li passi pel cap!

Dos. Quants dels 1000 enquestats poden haver confòs l'OPNI amb les sigles de la formació xenòfoba a la que al.ludia més amunt? Jo em jugo un segon pèsol que no pocs. I naturalment, el rebuig deu haver estat majúscul.

Ara bé, deixem de fer de flower powers i posem-nos en pla seriós. No es pot descartar una estratègia ecspanyola per anar, en els dos mesos que resten, atiant les expectatives entre Reagrupament i altres opcions, en un intent de tornar boig el personal, de fotre dels nervis els centenars de milers d'independentistes que han de ser l'element clau en les properes eleccions. "Ara dic que en Pepet en treu tres... demà que el Jaumet en treu dos, la setmana que ve, que tots dos en treuen els mateixos, etc.", i així anar fent, a veure si ens podem treure els ulls entre nosaltres i els fem la feina d'aplanar el triomf de la candidatura absolutament (eheheheh) dependentista i decadent de l'Artur Mas.

Fixem-nos un altre aspecte. Ens cedeixen les engrunes, 2, 3 diputats, poca cosa més. De fet, és aquí on hi ha la veritable guerra psicològica. Atès que ja no poden ignorar el tsunami independentista, intenten difondre la idea que finalment, l'hemorràgia serà controlable. I la veritat és que em jugaria un tercer pèsol que la sangada serà molt més important. D'entre 10 i 15, pel cap baix. I això ja són paraules majors. Això sí que és un tsunami com déu mana. I tothom sap que hauria pogut ser molt més gran si s'haguessin produït determinats acords, a hores d'ara sembla que definitivament altvortats, vés què hi farem!

Però tot i així, no em cap al cap que tota la gent que darrerament s'ha mobilitzat entre consultes i manifestacions, centenars de milers, acabin dipositant el vot a l'opció dependentista decadent d'en Mas i en Duran i Ecspanya. No és possible! Cal tenir molt present que qualsevol vot independentista al Mas és un vot perdut, és un vot llençat a la brossa. No pot pas passar! L'independentisme real ha de recollir, pel cap baix 300.000 vots, i això són un fotimer de diputats! A més l'enfonsament del Titànic-Puigcercós serà dels que fa època -però d'aquest tema millor guardar un prudent silenci, ara no toca.

Cal doncs, continuar la mobilització, multiplicar els actes, lluitar contra el blackout informatiu que ens caurà quan comenci la campanya, és a dir, l'apagada. Cal tenir coratge i tirar endavant, perquè ja quasi els tenim el peu al coll, però ells es revolten com a gossos rabiosos... s'hi juguen moltes prebendes i nosaltres som, de debò, el seu veritable malson.

Endavant les atxes!

SANDRUSKO: DE FRACÀS EN FRACÀS...

Avui canviaré de tema, que la cosa no està per tocar-la gaire. Avui em referiré a qui promet ser una de les estrelles convidades de la propera temporada d'aquest modest i humil bloc. Em refereixo a en Sandrusko, el cavaller blanc de l'ecspanyolisme rampant. No content de fer el sòmines amb la seva primera sortida presidencial a.... Extremadura i de planificar metòdicament la desactivació del millor club del món, les seves pífies comencen a acumular-se, i això que la temporada, com aquell qui diu, encara no ha començat.

Avui hem conegut una notícia sorprenent. Finalment en Cesc Fàbregues no jugarà enguany a Can Barça. La pregunta és com pot ser possible que, sabent-se del cert que el jugador tenia la voluntat de tornar al Camp Nou, no ho ha fet. És de sobres conegut que en el món semi-mafiós del futbol -i de l'esport en general, val a dir-ho- si un jugador se li posa entre cella i cella que vol canviar d'aires, acaba canviant d'aires, perquè no té cap sentit retenir-lo contra la seva voluntat.

Llavors una de dues: o bé en Sandrusko passa d'en Fàbregues, potser perquè no és brasiler i hi té poc a guanyar, de manera que ha disminuït radicalment la pressió per aconseguir els seus serveis. O bé, és el propi Fàbregues que s'ha repensat el seu retorn, atesos els nous aires que es respiren a Barcelona.

No sé quin dels dos arguments és el bo. Tanmateix, el segon recorda massa a una altra gran pífia que ha tingut lloc les darreres setmanes. Em refereixo a la renovació del desitjat Josep Guardiola. El mister va renovar només per un any, quan tothom donava per fet que ho faria per més anys. Què va moure en Pep a acceptar aquesta mena de coitus interruptus? És que potser Guardiola, com en Fàbregues, no veu clar el projecte neofranquista del Sandrusko i els seus boys?

Comptat i debatut, sembla evident que en Sandrusko no ha començat amb bon peu al Barça. Tot i que naturalment els mèdia amics el tenen en cotó-fluix, no fos cas que es trenqués.

Aquest xaval, em donarà molta feina al bloc. Fixeu-vos una cosa: tant el Barça com Catalunya -la CAC- si guanya CiU en les properes eleccions, estaran en mans d'individus empaperats per la justícia fins a les celles. Quin servei poden fer al país, si, òbviament, la seva obsessió serà deslliurar-se'n d'aquesta pressió i doncs fer tot el que calgui per aconseguir-ho?

S'acosten temps difícils, sobretot per a l'èpica, i a hores d'ara, penso que només un miracle -i us ho diu un no creient-, pot capgirar la cosa. Un miracle...., o una trompa mal portada... o una mamada estroncada, és clar!

De vegades la lucidesa es recupera en els moments més insospitats, sobretot per part d'aquells individus la genialitat dels quals no els priva de ser més insegurs. I necessiten ALTres suports.

I és que, com diuen els Manel, els guapos són els raros, desafinen, no ballen bé, no tenen swing i també tenen psicòlegs. Això, ho sap tothom, però no ho diu ningú, sentencien, magistralment.

Amèn.

A CONTRACORRENT?

Aquest post té el seu origen en el comentari que aquesta matinada, en unes hores una mica intempestives, ho reconec, he penjat al bloc de l'amic Fúria, tot replicant el seu post A contra corrent ...

"Fúria,

El teu post pretén ser molt heterodox. Però ja et dic jo que no ho és gens.

Abans vagi per endavant que a mi també m'agrada el Loquillo, i que tinc a l'ipod El Cadillac, i també La Flaca del Jarabe, i no sé si alguna altra cançó ecspanyola.

Dit això, torno al començament. El teu post malgrat que ho pretén no és heterodox. És el típic post que subscriurien molts catalans i catalanes carregats de complexos. Hi ha molts catalans que, producte d'un procés de socialitzador catalanòfob, pateixen si pensen que donen una imatge massa nostrada. Llavors, sense caure en el botiflerisme d'un Boadella, naturalment, comencen a fer professions de fe d'aquells elements que no encaixen en l'univers simbòlic del catalanisme tradicional. I un d'ells són els toros. D'aquesta manera queda molt progre ser partidari dels toros. Un independentista que li agraden els toros, és guai. O Telecinco, o el Madrid, o la Belen Esteban. Això és ser obert.

Hi ha, però, un problema. Que cap, repeteixo, cap ecspanyol no pateix rampells d'heterodòxia. Tu has vist mai un ecspanyol que trempi amb una colla castellera? O que afalagui els Pets o Sopa de Cabra o els Manel? No, naturalment que no. No existeixen. I és que sempre és la mateixa història. Els que anem d'oberts i guais, els que pressumim d'heterodoxos sempre som els mateixos.

En canvi els ecspanyols, ni se'ls passa pel cap, jugar a l'heterodòxia, envers l'univers simbòlic de l'espanyolisme. T'enrecordes quan en Rubianes -gallec- es va cagar en Ecspanya? Quasi el crucifiquen -les dretes i les esquerres.

Jo com tota persona civilitzada i normal, sense cap mena de complex nacional -d'altres al marge- sóc partidari de l'abolició d'aquest exaltació de la tortura i la mort. I no només això, sinó que faré tot el possible per eradicar de les festes populars els maleïts correbous.

Aquí i a la Xina popular.

Una abraçada."