JO NO SÓC TONTO!

Els nostres enemics estan desesperats per disminuir el tsunami que els cau al damunt. Ja no saben què fer per ajudar els convergents a guanyar sense baixar de l'autocar. Els ofereixen de tot. Si la cosa continua així, em jugo un pèsol que el 20 de novembre (eheheheh), La Vanguardia and company declararan vencedor l'Artur Mas amb 135 escons, i demanarà que se suspenguin les eleccions, que ella haurà cuinat.

Aixxx, aquests cripto-feixistes enyoren l'estratègia que sempre havia utilitzat el ja difunt Samaranch quan havia d'enfrontar-se amb un contrincant per un càrrec... Literalment el neutralitzava, naturalment, vés a saber com ... -tot i que m'ho imagino.

Ara els nostres dependentistes decadents -eh, Montilla?- els tenen per corbata, no els arriba la camisa al melic... Saben que les properes eleccions poden ser claus, decisives i hi estan abocant tots els recursos, a més de les psyops (guerra psicològica) que no tinc cap dubte que està desenvolupant el CNI.

L'enquesta del Racòmetre de RAC1, ha centrat molt l'atenció de la gent. Normal, els resultats són contundents en tots els sentits.

Dit això, és obvi que no puc escaquejar-me dels resultats, o més aviat dels no-resultats, que el Racòmetre de marres dóna a Reagrupament. Però la veritat és que, mirant les dades he de dir de forma contundent que JO NO SÓC TONTO!

Anem a pams. Els senyors de Feedback, han renovat l'art de fer sondejos, innovant sense precedents. Tant que fins i tot han acabat inventant-se un nou acrònim per referir-se a una determinada formació política. Així amb dos collons!

Naturalment, estic parlant d'aquest objecte polític no identificat (OPNI) que respon al nom de RxCAT... connais pas? Jo us ho juro que no, i això que sóc doctor de la cosa (d'acord, no sóc catedràtic, però com diuen els Manel, de vegades ens en sortim, i jo ho vaig fer en un dia de pluja torrencial del mes de desembre del 2001... collons com plovia i jo que no parava de xerrar...).

Si, com se suposa, l'enquesta va ser feta utilitzant l'esmentat acrònim, a qui li pot estranyar el resultat obtingut?

I de fet, l'OPNI aquest és d'una mala llet que tomba d'esquena. Fixeu-vos que és un oxymoron entre les sigles de Reagrupament (RCAT o RI), i les de la Plataforma per Catalunya (PxCAT). Aixxx el biaix obsessionat en convertir-nos en quelcom d'extrema dreta... com se li veu el llautó...

U. La sigla que a hores d'ara sembla més probable de la nostra candidatura és RI, de manera que l'han vessat. Un terrible error des de la perspectiva estrictament tècnica. L'analista no es pot inventar el primer acrònim que li passi pel cap!

Dos. Quants dels 1000 enquestats poden haver confòs l'OPNI amb les sigles de la formació xenòfoba a la que al.ludia més amunt? Jo em jugo un segon pèsol que no pocs. I naturalment, el rebuig deu haver estat majúscul.

Ara bé, deixem de fer de flower powers i posem-nos en pla seriós. No es pot descartar una estratègia ecspanyola per anar, en els dos mesos que resten, atiant les expectatives entre Reagrupament i altres opcions, en un intent de tornar boig el personal, de fotre dels nervis els centenars de milers d'independentistes que han de ser l'element clau en les properes eleccions. "Ara dic que en Pepet en treu tres... demà que el Jaumet en treu dos, la setmana que ve, que tots dos en treuen els mateixos, etc.", i així anar fent, a veure si ens podem treure els ulls entre nosaltres i els fem la feina d'aplanar el triomf de la candidatura absolutament (eheheheh) dependentista i decadent de l'Artur Mas.

Fixem-nos un altre aspecte. Ens cedeixen les engrunes, 2, 3 diputats, poca cosa més. De fet, és aquí on hi ha la veritable guerra psicològica. Atès que ja no poden ignorar el tsunami independentista, intenten difondre la idea que finalment, l'hemorràgia serà controlable. I la veritat és que em jugaria un tercer pèsol que la sangada serà molt més important. D'entre 10 i 15, pel cap baix. I això ja són paraules majors. Això sí que és un tsunami com déu mana. I tothom sap que hauria pogut ser molt més gran si s'haguessin produït determinats acords, a hores d'ara sembla que definitivament altvortats, vés què hi farem!

Però tot i així, no em cap al cap que tota la gent que darrerament s'ha mobilitzat entre consultes i manifestacions, centenars de milers, acabin dipositant el vot a l'opció dependentista decadent d'en Mas i en Duran i Ecspanya. No és possible! Cal tenir molt present que qualsevol vot independentista al Mas és un vot perdut, és un vot llençat a la brossa. No pot pas passar! L'independentisme real ha de recollir, pel cap baix 300.000 vots, i això són un fotimer de diputats! A més l'enfonsament del Titànic-Puigcercós serà dels que fa època -però d'aquest tema millor guardar un prudent silenci, ara no toca.

Cal doncs, continuar la mobilització, multiplicar els actes, lluitar contra el blackout informatiu que ens caurà quan comenci la campanya, és a dir, l'apagada. Cal tenir coratge i tirar endavant, perquè ja quasi els tenim el peu al coll, però ells es revolten com a gossos rabiosos... s'hi juguen moltes prebendes i nosaltres som, de debò, el seu veritable malson.

Endavant les atxes!