DE LA SUPERCOPA DE CATALUNYA

El Sandrusko s´ha tornat a abaixar els pantalons. És el que passa amb aquests dependentistes, que no són de fiar. Jo mai posaria res que m'importés a les mans d'un dependentista, perquè segur que em trairia.

A veure si ens entenem. Tot aquest merder de la Supercopa de Catalunya, s'inicia quan la Federació Catalana de Futbol (FCF), decideix canviar-ne el format i que a partir d'ara sigui disputada només pel Barça i l'Espanyol. La resta d'equips catalans jugaran una altra competició al marge.

Però això què és? Potser és que la FCF està en mans dels pericos? Però com es menja això? I és que el nou format de la Supercopa, naturalment, a qui més afavoria era a l'Espanyol, que d'aquesta manera es posava a l'alçada del Barça. I això, naturalment és una bajanada. No hi ha res més miserable que el mediocre que vol fer trampes per posar-se al nivell de l'excel.lent. I l'Espanyol, tota la seva puta vida, és un anar contra el Barça. Tota la seva puta existència és fer mal al Barça. O intentar-ho. És una vida trista, mediocre, indigna, que no mereix ser viscuda, però que ells ja s´ho faran.

Els pericos són una secta que intenten emparar-se del poder esportiu, de les federacions, i també de les televisions.

No els hem de fer puto cas. Hem de passar d'ells com de la pesta. L'únic que hem de fer és derrotar-los, i després allunyar-nos d'ells com si fessin pudor de merda. I oblidar-nos-en. Perquè en un món bonic, ells no tenen lloc. Són ronya.

Per això em sembla increïble que ara, a més a més, pretenguin imposar l'esquadra del Barça que ha de jugar amb ells. Per ser justos, i per posar-se al seu nivell, el Barça hauria de contractar uns quants reclusos de la Model, Quatre Camins o Can Brians. Llavors sí, que estarien al mateix nivell.

Però és clar, el Sandrusko, finalment, ha cedit i ara sembla que jugaran el 26 de setembre. Parlant de merdes...

NOVA CALBOTADA DE GUARDIOLA A SANDRUSKO

L'adéu de Guardiola pot acabar sent una mica abrupte perquè cada dia que passa el noi es va deixant anar més. Les seves darreres paraules han estat una veritable atzagaiada contra la Junta del Sandrusko, a la qual Guardiola, implícitament, però cada cop més explícitament, la fa responsable de no haver guanyat la Lliga. I té tota la raó.


La referència al "nostre silenci", s'ha interpretat des del lobby pro-sandrusko, com una referència estrictament personal, quan és evident, encara que no es vulgui reconèixer que és una referència al Barça com a club, i en conseqüència, a la Junta, i molt particularment a aquesta cosa que la presideix.


Efectivament, van ser els reiterats silencis de la Junta a les agressions patides pels jugadors del Barça bé al camp, bé als despatxos dels òrgans disciplinaris, els que van permetre que el Madrid se sentís prepotent i incrementés la pressió sobre els àrbitres i tota la parafernàlia futbolística espanyola, i aquesta, naturalment, a bodes em convides, es va inclinar del cantó merengue, amb decisions demencials tant pel que fa a penalties, expulsions, sancions, etc. De totes les quals el Madrid va sortir-ne clarament beneficiat.



Ha estat, doncs el Sandrusko dels collons i tota la seva Junta d'ecspanyols i fidels servents d'Espanya, els que han estroncat, de moment lleugerament, la trajectòria victoriosa dels darrers anys d'un Barça dominador del futbol mundial, d'un Barça que exhibia amb orgull la seva catalanitat. 

Ara els autonomistes ja respiren més tranquils perquè tot ha tornat a mare: el Madrid guanyant la Lliga, i el Barça aplaudint... perquè no pot ser que els catalans guanyem, on s'és vist. Nosaltres estem en aquesta terra per ofrendar nuevas glorias a España, és a dir per a fer d'spàrring de luxe del Madrid, perquè el Madrid és Espanya... encara que la major part dels seus jugadors, siguin estrangers.


Guardiola dispara, però és interessant veure com la brunete sandruska, dissimula. Jo penso que el Sandrusko és el personatge més ben protegit pels mèdia pro-Espanya. Mai un individu que presenta tants punts febles, ha rebut menys atacs des del quart poder. Perquè aquest silenci, aquesta omertà, al voltant d'un tio que té merders judicials per donar i vendre? Quin és el seu paper en la Catalunya autonòmica?

SANDRUSKO EN ECSPANYOL PIJO A AL JAZEERA

No poso l'enllaç perquè ja prou propaganda que li fan el Grup Godó. Però sentir en Sandrusko contestant en ecspanyol pijo, les preguntes de la cadena Al Jazeera, constato com el Barça ha fet un pas enrere amb aquest noiet. Com pot ser que tot un executiu encara jove, a aquestes alçades, no tingui els collons d'emprar l'anglès amb una cadena com aquesta, que per cert, cada cop miro més. Demostra com de decrèpita és la submissió dels catalans a Ecspanya.

Amb en Laporta, com a mínim contestava en la nostra llengua global, que no és altra que l'anglès, i donava una imatge com cal. Amb aquest bufó del Sandrusko, el qual cada cop està més envoltat dels seus maldecaps brasilers, s´ha tornat al Barça nunyista, al Barça franquista, ecspanyol, que s'agenolla davant del Madrit.

Tota aquesta patuleia dependentista, es diguin Sandrusko, Duran i Ecspanya, Rosell (el de la CEOE), o el Fainer (La Caixa), o el Brufau (Repsol), estan enfonsant el país amb la seva submissió a Ecspanya. Ja és hora que ens en desempalleguem.

El 20N podem començar a fer-ho.

LA DERROTA DE L'ESTRATÈGIA DEPENDENTISTA

Amb el pacte de sang entre el PSOE i el PP d'aquesta setmana, en virtut del qual s'obre la porta a una reforma constitucional sense el consens històric, es certifica definitivament la derrota de l'estratègia dependentista, encaixista, autonomista o com la volgueu anomenar.

És un moment històric, que posa en qüestió l'equilibri de poders que es va teixir el 1978. A ningú se li escapa, que aquesta reforma exprés, no és més que un globus sonda, d'una reforma molt més a fons que vindrà de la mà d'un PP rampant i d'un PSOE submís, d'aquí a uns mesos. Només calia escoltar la pimpolla portaveu pepera, amb aquella veueta repel.lent que vénen ganes d'enclastar-la: això és només un aperitiu o un appetizer que diuen els xorres. El plat gros està per arribar, i ja s'ensuma la flaire de asador de tocino castellano...

Els dependentistes han fracassat. Senyor Duran i Ecspanya i companyia, heu fracassat, sou un candidat fracassat. No fa pas gaires dies encara gallejava que volia un debat de candidats a 3, i va i li foten una somanta d'hòsties que ha quedat ben content. Tant que el dia de la votació es va comportar com un veritable nini. Ni sí ni no, ans tot el contrari. Has quedat amb el cul enlaire, Duran, reconeix-ho. Has fracassat miserablement. Ets un candidat amb plom a les ales. Això d'anar de milhomes i dir-li al ZP gilipolles per telèfon davant de la tribu, no és més que una fatxenderia, perquè després, tu acabaràs menjant el terra que trepitgen els uns i els altres.

Però naturalment, més que amoïnar-me per tu, m'amoïno pels milers de catalans que espero que també vegin que el dependentisme és un cul de sac. Un camí que va directament al pou.

Per això és molt important dir que el condecito, el Pepe Antich, el Jordi Barbeta, l'Enric Juliana, han fracassat miserablement. La vostra Ecspanya no existeix, és fum. Com també ho és la del Sandrusko and company, que s'està desfent per moments a cop d'hòstia contra les estelades. O l'Ecspanya Inc. del Brufau, que l'estan a punt d'executar, de treure-li la pell de viu en viu.

En definitiva, assistim a una derrota total, definitiva, contundent, sense pal.liatiu del dependentisme que ha intentat ajornar el màxim possible el que era inajornable. O caixa o faixa.

L'actitud nini de CiU, d'un infantilisme i d'un amateurisme que tomba d'esquena demostra fins a quin punt la processó va per dins. Ho negaran, naturalment, però la tensió entre les rates i els que veuen que la cosa ja no dóna per més, estic segur que és enorme.

Aviat pot haver-hi un pet com un aglà. I per nosaltres, no pararem de provocar-lo el més de pressa possible.

EL SUBPRESIDENT SANDRUSKO BENEEIX LES AGRESSIONS CONTRA EL BARÇA

El món ha al.lucinat quan ha escoltat les excuses que el subpresident del Barça, en Sandrusko, ha donat per no denunciar els merengues, entrenador i president inclosos, naturalment, davant les instàncies oficials.

Amb la seva actitud i la suada referència al seny, aquest individu senzillament està obrint la veda a la cacera dels jugadors del Barça, i molt probablement també dels tècnics i no cal dir dels aficionats. Coneixent com conec la psicologia dels ecspanyols, a la qual he dedicat moltes hores d'estudi, m'atreveixo a vaticinar que la temporada que comença no acabarà sense que el propi Guardiola o altres membres de l'staff tècnic, siguin objecte d'agressions físiques per part dels cafres ecspanyols.

Ras i curt, en el seu ADN nacional, els ecspanyols no poden suportar que els catalans ens en sortim. Ells estan predestinats a matxacar-nos. Per ells, des del segle XVII pel cap baix, és una llei històrica, que es va elevar a imperatiu sobretot després de la Crisi del 98, quan després de la pèrdua de les darreres colònies americanes, l'obsessió anti-catalana va esdevenir el seu leitmotiv per subliminar les seves frustracions d'ultramar.

Per tant, estossinar un català, per un ecspanyol, no és moralment reprovable. Entra en la lògica de la història. I a més, en la lògica consumista actual, és gratis. És a dir, no hi ha sanció, ni multa ni mandangues que se'n derivi. Llavors, és clar, a bodes em convides. Imbècil l'últim.

En aquesta edició de la funesta Lliga espanyola, una competició que no té cap mena de sentit, atesa la desproporció de forces, i la cutreria de totes les instàncies que hi participen -des de la federació, el col.legi d'àrbitres, els clubs, l'AFE, el col.legi d'entrenadors- els equips menors intentaran fer tot el mal possible als jugadors del Barça, ni que sigui per sortir als mèdia. I no em refereixo a mal esportiu. Em refereixo a mal físic. Qui serà el cafre que es carregarà Messi? I qui li trencarà la cara a en Guardiola? Perquè anirà així, us ho puc ben assegurar. Ecspanya, literalment, no pot suportar que els catalans guanyem, va contra la seva història. És el món a l'inrevès.

Protegits pel seny del subprepresident Sandrusko, tot el rebuig ecspanyol esmola l'eina per omplir els camps de futbol que trepitgi el Barça, en autèntics camps de batalla.

Jo al.lucino que els jugadors del Barça, començant pels seus capitans, no hagin dit ni mu de les intencions de la subjunta dependentista d'inhibir-se en les agressions. Però si els estan posant als peus dels cavalls, que quedaran més nafrats que en Messala de Ben-Hur!!

La inhibició sandruska és una apologia de la violència, és un crit a la barra lliure de tots els Pepes, Marcelos i Mourinhos a matxacar sense cap mena de contemplació, amb el suport de la Brunete mediàtica o de la Central Lechera o com es digui.

I espereu que després del 20-N, els peperos comencin a fer de les seves...

RIDÍCUL SANDRUSKO

Ahahahahaha, el subpresident del Barça, en Sandrusko, torna a fer el ridícul, després del seu tripi a Extremadura, i ara, en comptes de defensar el Barça, el cos tècnic, els jugadors i tot kiski, i iniciar una ofensiva per terra, mar i aire, per enfonsar l'impresentable del Mourinho, ara que tot el món ha vist quina mena de tipus és.

I per extensió el seu amo, Florentino Pérez, ara, el molt impresentable es limita a enviar una carta a TVE, que naturalment també se la mereix, per la seva manipulació mediàtica, però fer això és situar-se a anys llum del que hauria de fer un President com cal.

En Sandrusko, plora per la manipulació de TVE, i en canvi no denuncia el Madrid. I és que, com és ben sabut, llops amb llops no es mosseguen, i ell i el Florentino, tenen més punts en comú que diferències. Pel Sandrusko, la dignitat no existeix. Existeix el negoci, la pela. La resta són punyetes. I si li han de dir moro doncs que li diguin, mentre l'afartin.

Fa riure, o fa plorar, la mamadeta de La Vanguardia, sempre disposada a protegir els seus peons, es diguin Sandrusko o Duran i Ecspanya. Titlla de dura la carta del nen Sandrusko a l'ens públic.

Ui si! Tan dura que la carta presidencial, a hores d'ara ja deu estar a la paperera, si no és que el capo de l'ens l´ha utilitzada per estalviar paper higiènic.

Realment el dependentisme -polític, social, mediàtic, econòmic...- està fent tan de mal al nostre país que ens n´hem de desempallegar el més aviat possible.

ELS NEGOCIS DEL SANDRUSKO (2)

Efectivament, hi ha un segon vídeo:

DEMANA PERDÓ, MONTY, DEMANA PERDÓ!

Les declaracions de Montilla i altres sequaços sociates estan donant ales al terrorisme ecspanyol. A la campanya permanent d'extermini de la catalanitat al País Valencià, feta amb la connivència de CiU i del tripartit (ERC inclosa, naturalment), tal i com s'ha demostrat amb el tema de TV3, on l'atac als patriotes ja és un fet tant normal i quotidià com la informació metereològica, ara cada cop més la fera ecspanyola es desacomplexa a la CAC. Talment sembla que els ecspanyols s'han dividit la feina: el PP s'encarrega del País Valencià, les Illes i la Franja i el PSOE del Principat. L'objectiu, naturalment, és arribar a la solució basca, és a dir, el gran pacte PP-PSOE per emparar-se de les institucions autonòmiques i procedir a la tan desitjada harmonització autonòmica en la línia de la famosa Llei Orgànica de principis dels vuitanta, filla directa del 23F, per cert.

Primer va ser l'Iceta, que va afirmar en un to ben marcial que combatrem l'independentisme (els sociates). En les darreres setmanes s'hi van posar a cor què vols. En aquesta estratègia, el nacionalisme esportiu dels ecspanyols hi juga un paper determinant. Per Ecspanya, l'esport s'ha convertit en l'únic referent que els permet treure pit, atesa la seva desastrosa situació econòmica i consideració a nivell internacional. Talment com els països totalitaris, que fan de l'esport la seva raó de ser. Com la ja desapareguda Iugoslàvia, per cert, una veritable potència del bàsket a nivell mundial... abans de saltar feta miques.

Recordo en aquest sentit, que les darreres declaracions d'en fatxa del Samaranch van ser la necessitat de crear un Ministeri de l'Esport i fins i tot va suggerir qui n'havia de ser el titular, l'inefable Jaime Lissavetzky, un fanàtic ecspanyol dels de la vella escola.

Però en les darreres dies, qui ha menat l'ofensiva ecspanyola ha estat directament, el propi Montilla, conscient que el PSOE l'assetja amb Chacóns i Corbachos.

Montilla ha decidit convocar les eleccions el 28N, el mateix dia que el Barça-Madrid. Això no és cap casualitat, naturalment. Des de la seva òptica, un Barça-Madrid és la quintaessència de l'espanyolitat, l'orgasme de la millor lliga del món -una mentida com una casa de pagès, tothom sap que és l'anglesa, tot i no jugar-hi el Barça que és encara, fins que el Sandrusko ho esguerri, el millor equip del món, a anys llum de qualsevol altre equip de la LFP. Em jugo un pèsol que tota la campanya electoral sociata associarà el seu discurs a una metàfora de l'enfrontament entre el Barça/ZP/PSC-PSOE amb el Madrid/Aznar i Rajoy/PP. Un pèsol.

Però atès l'avanç incontestable de l'independentisme, en Montilla s'ha vist en la necessitat de fer un pas més endavant. I no només s'ha negat a demanar perdó per no ser independentista -un reconeixement infantil de qui es veu cada cop més assetjat- sinó que ha afirmat que la independència seria la decadència. Resultat immediat: uns terroristes ecspanyols cremen una estelada penjada d'un edifici on se celebrava un acte independentista amb, diuen, centenars d'assistents. Un acte criminal que hauria pogut acabar amb una tragèdia. Però és clar els actes terroristes ecspanyols, com la merda a la muntanya, no fan pudor. No són noticiables. No mereixen una investigació a fons. L'Audiència Nacional no enviarà els Mossos -i aquests perdran el cul per obeir-la- enlloc. La Vanguardia, El Periódico, TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, callaran com el que són.

Pels ecspanyols, el kilo de català té un preu infinitament inferior al kilo d'ecspanyol. (Recordo que la sentència del TC sobre el nyap, titlla els catalans de subgènere dels espanyols, així amb dos collons). Perquè ells no són racistes. A més tenen interioritzat que si ja han matat una vegada un President de la Generalitat -i un del Barça, per cert- els poden matar una altra vegada, i no passa res. Que això s'enganxa, diuen determinades teories criminològiques. El difícil és el primer. Després és bufar i fer ampolles.

És per tot plegat que en Montilla, si fos mínimament decent, hauria de demanar perdó. Perdó per no ser independentista. Perdó per voler la decadència de la terra que, sense ser-ne natural, li ha permès arribar on ha arribat -fet que hauria estat impossible als Estats Units, per cert.

Però no ho farà pas. Ja ho sé. No sóc tan il.lús. De fet, ell i sobretot la seva dona, en surten molt beneficiats de la dependència de Catalunya respecte d'Ecspanya, com és públic i notori. Farà tot el contrari. En Montilla i els seus sequaços, amb la col.laboració de les seves crosses, naturalment, jugarà a excitar l'ecspanyolisme més barroer, a estendre el terror a l'independentisme, amb la col.laboració del PP i dels C's, que en això van units i prietas las filas, per descomptat. Fins i tot és possible que en Duran i Ecspanya i els seus boys and girls (Ortega-Espadaler-Pelegrí-Castellà), els donin un cop de mà. I no ens oblidem del sòmines absolut d'en Mas, que darrerament sembla inclinar-se per teoritzar com han de ser els estats del segle XXI, sense tenir-ne ni punyetera idea, per cert.

En definitiva, cal preparar-se per les atzagaiades que cauran, que ja cauen, en el camí cap al 28N. Aquest divendres passat, Reagrupament va realitzar en un sol dia 1o actes! I aquest dissabte he participat en una graellada amb els companys i companyes de Sant Just Desvern, una trobada entranyable i molt reeixida, malgrat la meteorologia. Aquest és el camí!

Tenim l'oportunitat d'aconseguir trencar aquesta deriva cap a la decadència que representa continuar sota la dependència d'Ecspanya. Només depèn de nosaltres, dels catalans i les catalanes. I de ningú més.

SANDRUSKO: DE FRACÀS EN FRACÀS...

Avui canviaré de tema, que la cosa no està per tocar-la gaire. Avui em referiré a qui promet ser una de les estrelles convidades de la propera temporada d'aquest modest i humil bloc. Em refereixo a en Sandrusko, el cavaller blanc de l'ecspanyolisme rampant. No content de fer el sòmines amb la seva primera sortida presidencial a.... Extremadura i de planificar metòdicament la desactivació del millor club del món, les seves pífies comencen a acumular-se, i això que la temporada, com aquell qui diu, encara no ha començat.

Avui hem conegut una notícia sorprenent. Finalment en Cesc Fàbregues no jugarà enguany a Can Barça. La pregunta és com pot ser possible que, sabent-se del cert que el jugador tenia la voluntat de tornar al Camp Nou, no ho ha fet. És de sobres conegut que en el món semi-mafiós del futbol -i de l'esport en general, val a dir-ho- si un jugador se li posa entre cella i cella que vol canviar d'aires, acaba canviant d'aires, perquè no té cap sentit retenir-lo contra la seva voluntat.

Llavors una de dues: o bé en Sandrusko passa d'en Fàbregues, potser perquè no és brasiler i hi té poc a guanyar, de manera que ha disminuït radicalment la pressió per aconseguir els seus serveis. O bé, és el propi Fàbregues que s'ha repensat el seu retorn, atesos els nous aires que es respiren a Barcelona.

No sé quin dels dos arguments és el bo. Tanmateix, el segon recorda massa a una altra gran pífia que ha tingut lloc les darreres setmanes. Em refereixo a la renovació del desitjat Josep Guardiola. El mister va renovar només per un any, quan tothom donava per fet que ho faria per més anys. Què va moure en Pep a acceptar aquesta mena de coitus interruptus? És que potser Guardiola, com en Fàbregues, no veu clar el projecte neofranquista del Sandrusko i els seus boys?

Comptat i debatut, sembla evident que en Sandrusko no ha començat amb bon peu al Barça. Tot i que naturalment els mèdia amics el tenen en cotó-fluix, no fos cas que es trenqués.

Aquest xaval, em donarà molta feina al bloc. Fixeu-vos una cosa: tant el Barça com Catalunya -la CAC- si guanya CiU en les properes eleccions, estaran en mans d'individus empaperats per la justícia fins a les celles. Quin servei poden fer al país, si, òbviament, la seva obsessió serà deslliurar-se'n d'aquesta pressió i doncs fer tot el que calgui per aconseguir-ho?

S'acosten temps difícils, sobretot per a l'èpica, i a hores d'ara, penso que només un miracle -i us ho diu un no creient-, pot capgirar la cosa. Un miracle...., o una trompa mal portada... o una mamada estroncada, és clar!

De vegades la lucidesa es recupera en els moments més insospitats, sobretot per part d'aquells individus la genialitat dels quals no els priva de ser més insegurs. I necessiten ALTres suports.

I és que, com diuen els Manel, els guapos són els raros, desafinen, no ballen bé, no tenen swing i també tenen psicòlegs. Això, ho sap tothom, però no ho diu ningú, sentencien, magistralment.

Amèn.

LA CARIOCA-SANDRUSKO CONNECTION JA COMENÇA A RAJAR

No content en ensorrar tot passat laportista, fins al punt de desestabilitzar el club, en Sandrusko ja comença a rajar la Carioca connection. Ningú no pot dir que no estava avisat.

Per Tutatis que en sentirem a parlar de les amistats perilloses del nen mimat de l'establishment dependentista.... Compte amb les comissions!

MOOOOLT SIGNIFICATIU!

BRUTAL EL SANDRUSKO! PRIMER VIATGE PRESIDENCIAL...LONDRES? NOVA YORK? TOKIO? .... EXTREMADURA! MOLT SIGNIFICATIU, NO PENSEU?