DE LA SUPERCOPA DE CATALUNYA

El Sandrusko s´ha tornat a abaixar els pantalons. És el que passa amb aquests dependentistes, que no són de fiar. Jo mai posaria res que m'importés a les mans d'un dependentista, perquè segur que em trairia.

A veure si ens entenem. Tot aquest merder de la Supercopa de Catalunya, s'inicia quan la Federació Catalana de Futbol (FCF), decideix canviar-ne el format i que a partir d'ara sigui disputada només pel Barça i l'Espanyol. La resta d'equips catalans jugaran una altra competició al marge.

Però això què és? Potser és que la FCF està en mans dels pericos? Però com es menja això? I és que el nou format de la Supercopa, naturalment, a qui més afavoria era a l'Espanyol, que d'aquesta manera es posava a l'alçada del Barça. I això, naturalment és una bajanada. No hi ha res més miserable que el mediocre que vol fer trampes per posar-se al nivell de l'excel.lent. I l'Espanyol, tota la seva puta vida, és un anar contra el Barça. Tota la seva puta existència és fer mal al Barça. O intentar-ho. És una vida trista, mediocre, indigna, que no mereix ser viscuda, però que ells ja s´ho faran.

Els pericos són una secta que intenten emparar-se del poder esportiu, de les federacions, i també de les televisions.

No els hem de fer puto cas. Hem de passar d'ells com de la pesta. L'únic que hem de fer és derrotar-los, i després allunyar-nos d'ells com si fessin pudor de merda. I oblidar-nos-en. Perquè en un món bonic, ells no tenen lloc. Són ronya.

Per això em sembla increïble que ara, a més a més, pretenguin imposar l'esquadra del Barça que ha de jugar amb ells. Per ser justos, i per posar-se al seu nivell, el Barça hauria de contractar uns quants reclusos de la Model, Quatre Camins o Can Brians. Llavors sí, que estarien al mateix nivell.

Però és clar, el Sandrusko, finalment, ha cedit i ara sembla que jugaran el 26 de setembre. Parlant de merdes...

FC BARCELONA, PRIDE OF CATALONIA

AIXÒ SÍ QUE ÉS UN CLÀSSIC!

El partit d'ahir a Mestalla, sí que va ser l'autèntic clàssic del futbol català. Un partit vibrant, emotiu i amb dos equips que, tot respectant-se, van buidar-se al damunt del camp. Una felicitació per a tots els jugadors i llurs aficions!

75 ANYS DE L'ASSASSINAT DE JOSEP SUNYOL

Avui fa 75 anys que el President del Futbol Club Barcelona, Josep Sunyol i Garriga, va ser assassinat sobre el terreny, sense cap mena de judici, pels feixisme espanyol.

En aquesta foto històrica, presa al Camp de les Corts, els dos Presidents màrtirs, Josep Sunyol i Lluís Companys.

GLÒRIA I HONOR A TOTS

ELS MÀRTIRS DE LA PÀTRIA CATALANA!

EL BARÇA COM A REFERENT

Acabo de veure el partit amb l'Arsenal. Suposo que a hores d'ara tothom té clar que l'equip ja és a les semifinals, no? D'acord hauria estat més maco, més estètic guanyar el matx per 0-2. Però és que no ha calgut! És tanta la superioritat blau-grana que possiblement s'han relaxat al final. Entre d'altres raons per que ja veuen el passi al sac i ben lligat. I jo, naturalment, també.

Poques vegades he bavejat tant com avui mirant un partit de futbol (de fet a mi el futbol no m'interessa, m'interessa el Barça, que és una altra cosa!). Ser a Londres, al camp de l'Arsenal i humiliar amb un joc estratosfèric a un equip anglès, és un luxe que espero que tornem a gaudir el més aviat possible.

Però, tot i que encara m'estic aixugant la boca, aquest post que ha sorgit de l'emoció, proposa al lector reflexionar sobre un altre tema.

Avui, hem vist un Barça sideral -galàctic és massa poc. Un Barça europeu, un Barça universal... I això em porta a fer les següent consideració.

Aquesta actitud de superioritat, d'anar de sobrats, de matxacar psicològicament l'adversari, hauria de ser la norma... a la competició de Lliga. Vull dir amb això, que quan es juga aquesta darrera competició, qualsevol merda d'equip ecspanyol es pensa que se li pot pujar a les barbes al Barça. I això, en particular, és així, sobretot per l'actitud del que l'actual President d'Honor de l'entitat, va definir en el seu moment com l'entorn. I jo encara ho concretaria més, en els mitjans de comunicació esportius.

Efectivament, hem de tractar els equips ecspanyols com el que són, autèntica púrria, deixalla, morralla, detritus i rebuig, en definitiva, i per entendre'ns, com autèntica merda. I els hem de mirar des d'adalt. I sí, ja sé que aquesta gentussa peguen i fan mal, no són com els jugador de l'Arsenal, o els del Barça, però tot i així no hem de caure en les seves trampes. Començant per aquest equip que vesteix de blanc com els fantasmes, i que fa segles que no es menja una rosca. I seguint per tota la resta, amb les excepcions corresponents (València, Mallorca, Vila-real).

D'això, el Barça no mereix jugar una lliga tan cutre com l'ecspanyola, plena de gent ressentida que només li vol mal per tal de saltar a la fama com aquell que va putejar al millor equip del món.

I sobretot, res de respectar el rival. Humiliar-lo i esclafar-lo com es mereix, és el que s'ha de fer. I això malgrat que ja sabem que la federació, el comitè d'arbitres, la premsa, i tot déu va contra nosaltres. Però és que m'és igual. Els matxaquem igualment. Perquè som els millors. Perquè entre d'altres raons, Messi, sense Catalunya, no seria Messi. Això està més clar que l'aigua.

Així doncs, m'agradaria que a partir d'ara el Barça jugués amb aquest punt de sobradisme que ha exhibit avui, sabent segur que s'emportarà el gat a l'aigua, i que humiliarà l'adversari.

Que així sia!