PER UNA CATALUNYA LLIURE/ FOR A FREE CATALONIA
(Atenció: per una completa visualització d'aquest bloc, us recomano que utilitzeu el navegador Mozilla Firefox)
I ahir parlant de perills i d'infiltrats, i com els havíem d'evitar... No els hi cal. Tens raó, ha estat bonic mentre ha durat. M'ha encantat conèixer-te.
M'avergonyeixo d'haver-te votat i m'avergonyeixo d'haver fet que els meus amics votessin per a tu. El que heu fet no té nom. Vau jurar no trair-nos, i ho heu fet. A quí li cap al cap que la majoria (presidet inclòs) dimiteixi? Quin mecanisme mental ho ha fet possible? Espero que la consciència no us deixi dormir. Tenieu la majoria en la Junta per tirar endavant la traició a l'idea de Reagrupament, però sabieu que després molts no ens ho empassaríem. Heu preferit dinamitar-ho tot. Em feu fàstic moral. He actuat com els suicides islàmics, segint irracionalment un lider autoritari i fals. No heu dinamitat la política del país, heu dinamitat la il·lusió de molta gent. No s'ho mereixia el pais. No en sou dignes. No em parlis més dels ecspanyols, alguns sou molt pitjors que ells. Cap dels serveis secrets espanyols ho hagués fet millor. Cap. Us carregueu d'explosius, i feu volar pels aires la propia casa, de la manera més barroera possible. Em produiu fàstic. Molt fàstic. I ràbia. Molta ràbia.
M'ha xocat. Aquí hi ha quelcom més que no sabem. No crec que un tema procedimental aparentment clar i solventable porti a situacions tan dràstiques que posen en perill el futur del país.
Espero que el problema de fons es resolgui i que els que no en sabem res puguem estar per allò que realment importa. Continuo entre sorprès i emprenyat, però amb ganes de no llençar la tovallola.
Acabeu de tirar per la borda tota la il·lusió i l'esperança que molta gent havia dipositat amb vosaltres durant tots aquests mesos. Això no és fa. Sou uns impresentables. Ha sigut per malentesos o perquè les enquestes us diuen que fracassareu? Quina és la raó de fons?
Bé, ara he recordat que dissabte, vaig fer un error i m'arrepenteixo d'ell. Mai havia d'haver-te fet el comentari que vaig fer, i molt menys, en públic. Si volia fer-lo, sempre ho hagués d'haver fet en privat, que era el més just. Vaig pensar que el moderaries i no els faries públic, cosa que hagués agraït, però vas ser transparent i el vas fer públic. Així que, públicament et demano disculpes i públicament m'avergonyeixo d'haver-lo publicat. No és el meu estil, no són les meves maneres. Ho sento.
Sempre recordaré que la primera cara que vaig veure i la primera felicitació que vaig rebre quan anunciaren que havia estat escollit a la Junta va ser la teva.
19 Comments:
Com heu sigut tan burros d'espatllar-ho!!! Tots plegats, uns i altres.
Encara flipo...
Ai, Josep!
I ahir parlant de perills i d'infiltrats... No els hi cal.
Ai, Josep!
I ahir parlant de perills i d'infiltrats, i com els havíem d'evitar... No els hi cal. Tens raó, ha estat bonic mentre ha durat. M'ha encantat conèixer-te.
alguna informació fiable?
Podeu, si's plau, explicar què ha passat? No ho puc entendre...
Josep,
Tu també has plegat? Tu també has dinamitat el projecte de Reagrupament? No m'ho puc creure.
Irresponsables, sou uns impresentables. No es pot jugar amb la il·lusió de la gent d'aquesta manera.
Cagundéu!
M'avergonyeixo d'haver-te votat i m'avergonyeixo d'haver fet que els meus amics votessin per a tu. El que heu fet no té nom. Vau jurar no trair-nos, i ho heu fet.
A quí li cap al cap que la majoria (presidet inclòs) dimiteixi? Quin mecanisme mental ho ha fet possible?
Espero que la consciència no us deixi dormir. Tenieu la majoria en la Junta per tirar endavant la traició a l'idea de Reagrupament, però sabieu que després molts no ens ho empassaríem.
Heu preferit dinamitar-ho tot.
Em feu fàstic moral.
He actuat com els suicides islàmics, segint irracionalment un lider autoritari i fals. No heu dinamitat la política del país, heu dinamitat la il·lusió de molta gent.
No s'ho mereixia el pais. No en sou dignes.
No em parlis més dels ecspanyols, alguns sou molt pitjors que ells.
Cap dels serveis secrets espanyols ho hagués fet millor. Cap.
Us carregueu d'explosius, i feu volar pels aires la propia casa, de la manera més barroera possible.
Em produiu fàstic.
Molt fàstic.
I ràbia. Molta ràbia.
La ponència al punt 4.2 ho diu molt clar. I els associats ho van votar. On és el dubte ?
Expliqueu que passa. Respireu d'una vegada. Què és el que no quadra ? Que entenem malament de la ponència política ?
Als ecspanyols no els cal sembrar la divisió, ho fem nosaltres mateixos.
No ens en sortirem mai de la vida. Tres-cents així ho demostren.
IMPRESENTABLES, BURROS! QUE PENSEU QUE FEU AMB LA GENT? AIXÒ NO ÉS UN JOC!
Potser és una dimissió estil Felipe González el 1979 per tornar després amb més força. Sinó és bastant incomprensible.
Hola Josep,
M'ha xocat. Aquí hi ha quelcom més que no sabem. No crec que un tema procedimental aparentment clar i solventable porti a situacions tan dràstiques que posen en perill el futur del país.
Espero que el problema de fons es resolgui i que els que no en sabem res puguem estar per allò que realment importa.
Continuo entre sorprès i emprenyat, però amb ganes de no llençar la tovallola.
Cordialment
Acabeu de tirar per la borda tota la il·lusió i l'esperança que molta gent havia dipositat amb vosaltres durant tots aquests mesos. Això no és fa. Sou uns impresentables. Ha sigut per malentesos o perquè les enquestes us diuen que fracassareu? Quina és la raó de fons?
Q tothom ho vegi que amb gent q prové d'Esquerra mai serem independents.
Qué trist que és veure passar els trens amb gent plena d'il.lusió quant saps que van de caps al precipici i que si els avises, a sobre se n'en foten.
Bé, ara he recordat que dissabte, vaig fer un error i m'arrepenteixo d'ell.
Mai havia d'haver-te fet el comentari que vaig fer, i molt menys, en públic. Si volia fer-lo, sempre ho hagués d'haver fet en privat, que era el més just.
Vaig pensar que el moderaries i no els faries públic, cosa que hagués agraït, però vas ser transparent i el vas fer públic.
Així que, públicament et demano disculpes i públicament m'avergonyeixo d'haver-lo publicat.
No és el meu estil, no són les meves maneres.
Ho sento.
L'Espelt,
Agraeixo sincerament les teves disculpes. Tothom pot tenir un mal dia, i jo, no cal dir-ho, el primer.
Una abraçada, company.
L'Espelt,
Sempre recordaré que la primera cara que vaig veure i la primera felicitació que vaig rebre quan anunciaren que havia estat escollit a la Junta va ser la teva.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home