dimecres, 10 de febrer de 2010

EN LAPORTA SALTA A L'ARENA

Ja pràcticament és un fet. En Joan Laporta i Estruch ha decidit saltar a l'arena política. És una gran notícia. Una excel.lent notícia. Per a Catalunya. I una mala notícia per al Barça... i per a Ecspanya.

Per al Barça perquè, si no m'equivoco, el proper president serà un retorn a les velles pràctiques, a l'ecspanyolisme més tronat, això sí amb una capa de modernitat digital, que durarà ben poc. El Barça tornarà a amagar la seva catalanitat... i jo que finalment podré passar d'ell, perquè un Barça acatalà no m'interessa gens.

I per Espanya, perquè clarament en Laporta és un independentista de pedra picada, que va pel món de forma desacomplexada, i es manifesta aquí i a la Xina Popular com a Català. Serà la primera vegada que un personatge de gran rellevància mediàtica a escala global, es declara independentista, es declara català i no ecspanyol.

En una paraula: Laporta és l'anti-Samaranch.

Tots dos són els catalans (només de naixement en el cas de Samaranch) amb més projecció internacional, no tant a nivell popular (on potser en Gasol ho és més), però si a nivell del que podem anomenar els decision-makers, és a dir, els qui prenen decision tant en l'àmbit de la política, l'esport, l'economia, etc.

Laporta és estratosfèricament molt més conegut que l'actual president de la generalitat d'adalt, aquest pringat quasi analfabet d'en Monty, com molt encertadament, amb més raó que un sant, va dir en el seu moment, en Joan Carretero, i que va provocar un riu de crítiques i insults -i d'odis- cap a la seva persona.

Ja sé que en Laporta té el seu caràcter i que quan se li creuen els cables, millor ser una mica lluny. Però precisament és això el que m'agrada. Ja estic fins al capdamunt d'una classe política que durant els darrers trenta anys no han fet més que tapar-se les vergonyes els uns als altres i d'intentar viure del mòmio deu, quinze vint o, els més capaços, vint-i-cinc anys. I mentrestant el país cada cop pitjor.

Des del meu punt de vista, en Laporta, com també en Carretero, són una altra cosa. Són polítics normals, totalment equiparables a polítics europeus. Penso que en Laporta tindrà un recorregut en política relativament curt, pels estàndards catalans, però relativament normal pels estàndards europeus: de quatre a vuit anys. Però durant aquests anys, el seu impacte polític, simbòlic, mediàtic, serà enormement superior a tota la llopada de polítics mediocres que vegeten pels partits polítics tradicionals al llarg de dècades.

En Laporta, també m'agrada perquè més enllà dels seus cops d'efecte, del seu caràcter sovint de milhomes, hi ha un pòsit de lleialtat. Això si més no és el que he comprovat darrerament. Segons sembla uns colpistes que pretenien mantenir-se al preu que fos al capdavant d'una associació, van intentar contactar-lo per tal que n'assumís el lideratge. Per fer-ho van recórrer a un jove, i molt ambiciós periodista, que sempre ha treballat a les ordres d'un maquiavèlic polític convergent. Laporta, però, es va negar a entrar al joc, entre d'altres raons perquè els colpistes no eren més que quatre gats -o potser dos- i tot plegat era d'una cutrada de l'alçada d'un campanar.

Dit altrament: en Laporta és un tipus llest. I jo que penso que, malgrat tots els defectes que pot arribar a tenir, és, políticament parlant, un filldeputa, però un filldeputa dels nostres. I que una causa que no tingui els seus fillsdeputa, no mereix triomfar. Que ja som massa grandets, i ens hi juguem massa, per anar de flowerpower per la vida.

Per preparar el seu aterratge, en Laporta ja ha penjat el seu compte a Twitter, i ja s'ha anunciat que aviat farà el mateix amb la seva pàgina web, que ja ha estat registrada.

És una gran i excel.lent notícia.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

4 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

En Jan Laporta ha sigut el millor president del Barça. Em declaro barcelonista laportista.

Però aixó no és cap garantia de res més.

10 de febrer de 2010 a les 11:52:00 CET  
Anonymous Joan T. said...

Pensava que "els colpistes" no el volien veure ni en pintura al Laporta. Ho va dir la teva concubina ideològica Carandell, no? Que els 4 eren "antilaportistes", digué. Si és així, com es menja això de que van contactar amb no sé quin jove periodista per fer no sé quina martingala?? Sort, desbarres!! I et contradius...

10 de febrer de 2010 a les 16:49:00 CET  
Blogger General said...

Colpistes??. Colpistes diu el diccionari són aquells que no compleixen els acords aprovats democràticament. Colpistes són els que no compleixen els Estatuts, les decissions acordades, etc. Colpistes són aquells pelacanyes que a més a més volen justificar als grans colpistes. Colpiustes, jua, jua, jua. Cada dia ets més patètic, però tens una gràcia molt bona per fer de comediant. Quedes nomenat bufó de la Cort de Puigcerdà...potser nomenant-te així, sense que ho aprovi ningú sóc més demòcrata que no pas si ho decidim en assemblea. Llavors seria un o una colpista.
Per cert Sort, la imatge d'en Carretero la deus tenir posada al menjador de casa com abans s'hi possava la imatge del Sant Sopar. De fet,amb lo llepasotanes que és en Carretero encara acabareu tots resant el rosari de bracet amb en Duran Lleida. Amén

10 de febrer de 2010 a les 17:16:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Josep,

T'equivoques rascant en la ferida. Una llastima...

11 de febrer de 2010 a les 1:10:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home