DONA I POLÍTICA
Aquesta darrera setmana hem estat testimonis d'una autèntica onada de misogínia política que ens retrotrau a dècades, fins i tot segles, enrere. Si fos catòlic o cristià em faria creus de les coses que determinades persones, fins i tot amb un nivell formatiu més que notable, han arribat a dir, a escriure, o, més exactament, han arribat a vomitar.La correlació entre dona, política i sexe, naturalment, no és quelcom novedós. De fet molts dels que se n'omplen la boca no són més que homosexuals que no han sortit de l'armari, reprimits que sovint veuen, amb raó o sense, en la dona una competidora per obtenir el favor del líder o de la persona desitjada.
A veure si ens entenem: el sexe, com la força bruta, o els diners, etc. és un recurs com qualsevol altre que des de sempre s'ha fet servir per aconseguir allò que un hom es proposa. Passa que el sexe, naturalment, el pot exercir tant la dona com l'home.
Centrar el focus només en la dona com a animal sexual per excel.lència no és més que ser un retrògrad, un tarat mental i un homosexual vergonyant, que se n'amaga, que se'n reprimeix i que no té els collons de sortir de l'armari, com ho han fet, per sort cada cop més, tots aquells i aquelles valents que desacomplexadament mostren la seva opció sexual.
Que en ple segle XXI una dona d'una societat se suposa que avançada i moderna, hagi de suportar determinats martiris mediàtics, ens retrotrau a l'època medieval, o ens trasllada a l'Iran dels ayatollahs, a la Rússia de Putin, o a l'Israel dels rabbins més integristes...
Ara fa unes setmanes, una dona va ser jutjada per un tribunal islàmic il.legal a Catalunya, i condemnada a mort. Naturalment l'escàndol va ser majúscul. Aquesta setmana passada, una altra dona, ha estat linxada mediàticament i cap dels progres han mogut un dit per ella. Ni tan sols les pròpies dones. Ni tan sols el col.legi de periodistes.
Potser és que a més de dona, és independentista, i clar no entra dins els paràmetres del que és políticament correcte defensable.
Fàstic que féu, redéu!
Etiquetes de comentaris: MISOGINIA
escrit per JOSEP el 2/07/2010 11:42:00 a. m.
4 Comments:
hua, hua, bunixim, hua ha ha
tot ha estat una histeria de quatre maricons missoginns,
em peto el cul nen, pero de riure, eh
tas xalat
El tema Sort no és aquest. Com sempre pixes fora del test. El problema és que per una senyora (seria el mateix si fos un senyor) un determinat personatge que s'omple la boca de democràcia, regenració política i tot el que vulguis, cau a la primera de canvi en saltar-se totes les normatives, reglaments i estatuts que ell mateix ha aprovat per quedar bé amb aquesta. El retrògrad i homosexual reprimit deus ser-ho tu quant no ets capaç d'analitzar amb serenitat i claredat que és el que realment ha fet aquesta Sra. o Srta. per fer trontollar tot un projecte prou engrescador i interessant com ho era el de Reagrupament. Pensem be si val la pena votar a algú que quant li confingui, per interessos exclussivament personals (ja sigui home o dona), es salta qualsevol norma, com si del cabdill Atil·la es tractés. Predicar el que no es creu, enganyar i mentir, és el pitjor que hom pot fer.I ensara més greu és que a un mentider el vulgui defensar amb mentides un altre mentider menys capacitat i més ruc que el primer.Com sempre Sort I "el censor" s'encarregarà de publicar el que li roti. En iaxò et dono la raó: aquesta gassòfia de blog es teu i tu l'administres.
General,
Proves! I no palles mentals. I si ets massoca, és el teu problema. Aquesta gassòfia de bloc continuarà plantant cara, fins a la victòria....
Llegint aixó m'ha vingut a la memòria una película titulada "Working Girl" diritgida per Mike Nichols. Els principals actors eran Harrison Ford, Sigourney Weaver, Melanie Griffith (actual Sra. Banderas), Alec Baldwin i Joan Cusak. Aquí fou estrenada amb el titol en castellá (ja saps...les Majors) de "Armas de Mujer".
Publica un comentari a l'entrada
<< Home