NO MERCY

A l'Eva,

Si l'any passat el Barça va ajudar molts catalans i catalanes a passar uns mesos molt durs, gràcies als seus triomfs futbolístics, ara sembla que el relleu el pren el bàsket. La victòria d'ahir va ser acollonant, va ser una autèntica massacre d'ecspanyolitis, amb xiulada inclosa a la borbonada, i al tarat d'en López, que es pensa que portar una final ecspanyola a Euskalherria li sortiria gratis.

He de confessar que vaig gaudir com un camell a mesura que els matxacàvem sense pietat. Buf, si comença així l'any, us juro que quan arribi el desembre, tot serà possible.

La història ens demostra que els ecspanyols han de ser humiliats, i només quan són humiliats, callen com a putos i, com diuen ells, corren un tupido velo, que vol dir que practiquen una memòria selectiva, per tal de no encarar-se amb els seus fantasmes.

Tot aquell que, de bona fe o per cinisme, aposti pel diàleg amb ells, acabarà fet miques, si es desarma unilateralment.

Hem de triturar els ecspanyols allà on siguin, o més exactament, allà on toquin el que no sona. I la propera ocasió que tenim per fer-ho, naturalment amb el permís del Barça, és el proper 28 de febrer, a la nova onada de consultes per la Independència.

Alegrem-nos els dies que falten per la mort, bàsicament per eutanàsia, del tristpartit. I desitgem sort als rebels que fracassaren, tot i que no els oferirem flors, sinó més aviat, els oferirem la porta de sortida.