diumenge, 25 de gener de 2009

SOBIRANITZACIÓ ÉS A DIR, DESPUJOLITZACIÓ

Aquest post l'he començat a covar arran del contracomentari que he penjat en el bloc del meu col.lega de capçalera, Joan Arnera, tot responent a dos comentaris previs, un dels quals signat per una tal Gukgeuk, a la qual, per cert, no em faria res convidar-la a un cafè per desfer malentesos...

L'aprovació a la búlgara de la proposta de cap de llista de CiU per a les eleccions europees d'en Ramon Tremosa, ha sorprès i descol.locat a molta gent. Suposo que s'esperaven l'enèssim espectacle de ganivetades entre nacionalistes, a major glòria i alegria dels sociates. Però no ha estat així. 

L'inefable Iceta no s'ha pogut estar de dir-hi la seva. Segons ell, "CiU va en la direcció contrària dels últims 20 anys". Molt bé,  Miquelet, ara sí que l'encertes, encara que per a tu, això és del tot negatiu.

Per contra, des del meu punt de vista és clarament positiu. La votació del Consell Nacional de CDC, demostra ben a les clares que el procés de sobiranització del partit avança i que això ha de comportar el correlatiu procés de despujolització. 

Sense dubte, la votació d'ahir va ser una gran victòria d'Artur Mas, i una derrota humiliant per a tots els regionalistes, mercenaris a sou dels sociates o dels peperos, que intenten destruir des de dins allò que és inevitable: la culminació del procés de maduració de CDC com un partit liberal i independentista.

Potser el que diré ara pot fer mal, o no -donada la meva insignificància. Però ha estat gràcies a l'allunyament del poder, a aquests cinc anys de ruta pel desert, que han permès madurar CDC i veure clarament que la política pujolista del peix al cove, de qui dia passa any empeny i la de la desconfiança en els propis compatriotes, s'havia d'extirpar definitivament de l'ADN convergent. Només d'aquesta manera, aquest terme, convergent, podrà deixar de ser percebut com un insult, i passarà a ser valorat i prestigiat.

Certament, tal vegada peco d'optimista. Un flor no fa estiu, ja ho sé. Però la veritat és que l'alternativa a la sobiranització de CDC, és la sociovergència, és a dir, la destrucció de la política i la seva substitució per la corrupció generalitzada, a més a més de la victòria de Duran i Ecspanya sobre Mas, que hauria d'implicar necessàriament un relleu al capdamunt de la federació.

Com tots els processos de maduració, aquest que ha patit CDC ha estat dur. Però penso que, al marge de les periòdiques ficades de pota d'en Pujol quan obre la boca -per exemple, en qüestions com la immigració-, la situació comença a pintar bé. CDC només pot sobreviure si se sobiranitza definitivament. En cas contrari, serà fagocitada bé per UDC, bé pel PSOE, bé pel PP.

De fet, ara seria el moment ideal, aprofitant l'extrema feblesa d'ERC, la qual, probablement encara rebrà un càstig electoral sense precedents en el proper cicle electoral, que pot arribar a posar en perill la seva pura existència orgànica. Agafant el timó del moviment sobiranista, timó que han abandonat els republicans, CDC podria trobar-se en una situació òptima per arreplegar, per començar els 350.000 ex-votants republicans -o una gran part d'ells.

Ho farà, CDC? De moment, com aquell qui diu, apunta maneres.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

11 Comments:

Blogger Cesc. said...

En Mas està demostrant un esperit de superació, l' entonament del mea culpa requerit i necessari per reconduïr la situació, imprescindible per capgirar les corbes de tendència.
La direcció d' ERC fa tot el contrari, s' entesta a justificar l' statuo quo assolit.
Així els anirà a uns, i així ens anirà als altres.
Són faves comptades.
Ben vist, benvolgut Josep.
Salut i independència,
Cesc.

25 de gener de 2009 a les 15:44:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Benvolgut Josep Sort,

Si vols vonvidar a GukGeuk a fer un café, hauras de fer com jo, anar a Donostia.

I tornant al teu post, com ja és habitual, et vull mostrar el meu més radical desacord pel que te de frivol.

Ens vens a dir que gràcies al tripartit, gràcies a haver lliurat la Nació a qui governa Espanya impedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya, CiU está esdevinguent sobiranista.

Qué vols que et digui, tot plegat ja te un component d'avorriment que fins i tot costa d'argumentar, donç a diferencia de l'amic Andreu, que fa uns escrits llargs i treballats, ben argumentats i extraordinariament documentats, jo soc un mandrós incapaç d'escriure un llençol, però ras i curt, i estalviant-me un munt de coses que et podría dir, només faré servir un argument: les Nacions estan per sobre dels partits, i possar en risc la Nació sencera per afavorir pretessos "girs sobiranistes" d'alguns partits em sembla molt més que una bestiesa. Com digué l'inclit Martin Villa, els experiments es fan amb gassosa.

Cordialment.

25 de gener de 2009 a les 15:58:00 CET  
Anonymous Oriol said...

Jo també crec que sense els 5 anys de travessa del desert, res s'haguera mogut a l'interior de CiU. Probablement hi haurien hagut altres maneres d'arribar fins aquí, però han calgut dos tripartits i haver sacrificat gran part d'ERC. Ara caldrà veure si tot plegat haurà valgut la pena al capdevall, o no deixarà de ser una nova versió del clàssic si però no convergent.

25 de gener de 2009 a les 16:27:00 CET  
Blogger Josep said...

Josep-Empordà,

La frase de la gasosa no és d'en Martin Villa, sino de José Luís Corcuera, el ministre del PSOE-GAL, inspirador de la llei del cop de peu a la porta, te;n recordes?

En Martin Villa, però, té aquella altra de "Al suelo, que vienen los nuestros!", tota una declaració d'intencions, d'un individu que com a mínim hauria d'haver passat 20 anys engarjolat!

Respecte als teus arguments, no aportes res de nou. Et recordo que una de les darreres parides que va aprovar el govern Pujol va ser organitzar una exposició que va voltar les espanyes per fer-se el simpàtic i on es van gastar milions d'euros... i això després de 23 anys de govern!

Ho miris com o miris, a partir del 1999, Jordi Pujol era un cadaver polític, un autèntic destorb per al futur de Catalunya. Si a això hi afegim la incontinència verbal d'ell i sobretot de la Marta, dient autèntics disbarats neofatxes (amb el permís d'en Llach), dibuixa un panorama patètic...

23 anys i el món ni puta idea de Catalunya. 23 anys i Europa ni puto cas (amb individus com el Gasòliba , primer, i en Guardans, després, no m'estranya!)

Que es va fer alguna cosa? Sí. Però que s'hauria pogut fer molt, moltíssim més... oi tant que sí! I aquí és on plora la criatura!

25 de gener de 2009 a les 20:00:00 CET  
Blogger Martí Cabré said...

Josep, és possible que la travessa del desert de CDC hagi ajudat al gir sobiranista, però si em permets anar més enllà del teu article, des del meu punt de vista res és més patètic que veure la militància d'ERC fent servir el gir sobiranista de CDC com a justificant de l'entrega de la Generalitat als espanyols.

Durant sis anys, dos minuts de conversa amb qualsevol militant d'ERC era suficietn per tenir clar que el seu objectiu era destruir CDC i la brillant estratègia a seguir per aconsguir-ho era potenciar el PSOE a Catalunya.

Si fins i tot Salvador Cardús, durant la pressió màxima contra el pacte CiU-PP, postulava en un article a l'Avui la desaparició de CDC amb els seus votants fugats a ERC i UDC.

Que l'estratègia d'ERC no hagi destruït a CDC i de retruc hagi enfortit el PSOE de Catalunya només té una lectura es miri per on es miri: ha estat un fracàs. Si ara es vol reaprofitar com a justificació del sobiranisme de CDC només s'aprofundeix en el ridícul.

25 de gener de 2009 a les 21:19:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

Cert, en Corcuera, rectifico.

Però amb lo que no vaig errat érs que la moto que ens venia ERC amb el tripartit és que qui faria el gir sobiranista seria el PSOE (secció NE), de CiU en tenian prou amb la seua desaparició.

Tot un èxit donç.

Cordialment.

26 de gener de 2009 a les 9:37:00 CET  
Anonymous Andreu said...

Benvolgut Josep,

Tots els fracassos dels qui volien monopolitzar la paraula "independentisme" fossin, només, un 1000% dels "fracassos" que ha tingut Convergència en 30 anys. Si, un milió de votants estables, a els dures , a les madures, a la primavera i a l'hivern. Per nacionalisme català sobiranista, naturalment.

Creus que el mon està pendent d'aquest mite dels 350.000 apàtrides d'opcio??? T'equivoques.

El que sobta a tothom que no mira objectivament, no només als sociates, sino també a tots els qui han participat en més de 5 grups i grupets amb divisions, desercions, capelletes i tota la pesca habitual,es que CDC es mantingui sempre unida, compacta, sòlida, i fent feina. Quan es va pactar amb els sociates que havien volgut dur el President a la pressó; quan es va pactar amb l'Aznar sense majoria absoluta; quan es va pactar amb l'ERC d'Heribert Barrera i Joan Hortalà, quan ha estat forajitada del poder català havent guanyat totes les eleccions pels suposats cosins germans, que han preferit ser germans del Psoe, i, malgrat tot, s'ha mantingut sòlida i forta. Sense desencaixar-se.

Ho entenc. Molta gent "activista" nomes ha viscut en el conflicte permanent organitzattiu i partidari (sergents, capitans, ecologisme de salò, psan d'un cantó, d'un altre, mdt d'un canto, els corrents de la E, d'Icv, el PP català, ) i no ho entén, això d'una força majoritària compacta, unida, i en evolució permanent i sòlida.

Una força, un moviment nacionalista gran, amb voluntat de majoria, ha de ser, per força, polièdric, i amb moltes finestres , pluralisme i diverses perspectives.

Però al minoratisme militant de sempre, a la unitat de pensament somiada, això no li agrada, no ho entén.

Es la vida misma, es el poble mateix, que no pensa una sola cosa, ni 4 coses, ni 5.

I l'altra sorpresa, per a alguns, no per a moltes i molts, és que CDC ha fet una transició generacional modèlica, impressionant, una renovació de quadres i dirigents sense parió, a Catalunya, ni a l'Estat, i sense trencaments de cap tipus.

Això dol, dol molt, als qui han estat incapaços de fer-ho als seus rengles. (sociates, esquerrans, psuqueros, peperos), i als seus corifeus.

Però ha estat així. Procès modèlic de canvi i renovació de persones.I tots segueixen sent vàlids, necessàris i tenen i mantenen opinió. Com ha de ser.

Com hauria de ser a tot arreu, i com nomès es produeix a CDC.

Sort que estava acabat en Pujol.

Si arriba a estar en forma ja estariem a Itaca des d'abans d'ahir.

Es com a l'esport competitiu, sort que en Pujol estava acabat, perque hagues guanyat 8 proves d'atletisme.
Només en va guanyar 5 als JJOO. Estava acabat, es clar.

Ha, ha, i ha.

Ja m'agradaria a mi estar acabat com ell. Però no tindrè aquesta sort.

O la Marta, que no sé a que la poses pel mig. Potser tenen més opinió i criteri la Rovira, o la mare de trigèmins, o la Ne-si-Bleda, o la Son-son-les, ???

A Catalunya el tir al blanc dels dirigents coherents, seriosos, i, alhora, guanyadors electorals, és l'esport preferit dels analistes que es diuen independents. I que no en tenen, de criteri.

Ben cordialment,
Andreu

26 de gener de 2009 a les 10:57:00 CET  
Blogger Josep said...

Amics Martí i Andreu,

Teniu raó en una cosa, CiU ha demostrat tenir un terra molt alt, vull dir que no s'ha enfonsat pas. Ha aguantat ferma i això té molt de mèrit. El militant convergent és fort com un roure, d'això no hi ha cap dubte.

Ara bé, i si penséssim més en el país que en el partit? Perquè ja em direu que se n'ha fet de la tasca de govern de CiU al llarg de 23 anys!

En gran part se n'ha anat en orris. TV3 i Catalunya Ràdio són un autèntic desastre! Els Mossos, igual, una conya de xavals que no senten el país i en canvi sí els seus tatuatges, perilles i patilles i a veure quin és el més notes...

I per no parlar del desastre a Barcelona, on CiU ha estat incapaç de mirar més enllà del districte de Sarrià Sant Gervasi. La història de CiU amb Barcelona és de jutjat de guàrdia.

Companys, jo no vull cap mal a CiU, de debò, però el que no penso acceptar és 23 anys de mamonisme que no porten enlloc. Ja els he viscut i encara recordo la cara de pòker que se'm va quedar quan, als 16 anys, em van dir que CiU havia guanyat les eleccions del 1980, jo tenia claríssim que guanyarien els sociates... Dels 16 als 39 anys ja és una penitència molt dura d'empassar...

Repeteixo entre el que es va fer i el que s'hauria pogut fer, transformar un país i blindar-lo contra els sociates i els peperos, no es va fer res i per això estem com estem.

Jo no penso donar patent independentista a un partit que no és independentista, que ni tan sols se'n diu, d'independentista. Com a mínim que pagui el preu que paguem tots els que públicament ens diem independentistes -encara que alguns d'aquests després no n'exerceixin, com és públic i notori.

Jo mentre no se surti de l'armari ecspanyol, res de res, ho sento.

26 de gener de 2009 a les 17:24:00 CET  
Blogger Andreu said...

Benvolgut Josep,

Ho sento.

A l'igual que et vas equivocar el 1980, segurament, com jo, t'hauras equivocat moltes altes vegades.

I, sobretot, crec que hi ha un desenfocament bàsic: CDC no busca, al teu taulell, ni a cap altre, cap patent d'independentisme.

Perquè no hi ha ningú que tingui la patent. Ni ningú l'ha tingut mai.

La feina a fer és tant enorme que no s'ha creat cap oficina de patents d'independentisme, ni de sobiranisme, ni de nacionalisme ni de res.

Quant al desgavell actual, i l'espanyolització, i la pèrdua de rigor i amputacions fetes a institucions (Mossos, TV3, CatRadio, Llull, etc., ) es clar, l'han fet el trio calavera, on estan manant els qui diuen que tenen la patent de l'independentisme.

5 anys de sistemàtica erosió i canvi de les polítiques i línies dutes a terme son suficients per a erosiar i malmetre moltes coses.

Quan no hi havia subprimes ni factor multiplicador de la liquiditat pel damunt dels paràmetres correctes, no passava el que està passant. Però, ai, quan una administració com la d'en Clinton va "forçar" la màquina de les hipoteques amb molt de risc d'impagament, i la d'en Bush va mirar a un altre cantó, al final ha passat el que ha passat.

I tant que s'han mig manipulat i modificat totes les construccions nacionals fetes, maó a maó. Però, home, sense l'acció del tripartit decidir a desfer-ho, no hagues passat.

La sanitat pública. Té problemes. Sempre. Però la consellera Geli no s'ha dedicat prioritàriament a destrossar el que hi havia. I funciona però que molt bé.

Es el tripartit el que ha desfet , amb estratègia destructora ben preparada i amb objectius ben clars, part de l'obra de govern anterior.

That is the question.

I una part, decisiva, la clau del "tinglado", és la que diu (i es mentida, i sempre ha estat fals) que es independentista i que medeix a tothom que ho vulgui ser.

Evidentment, per a fer l'independentisme de sicari del Psoe, millor no fer-lo.

O no?

Cordialment,
Andreu

26 de gener de 2009 a les 18:18:00 CET  
Blogger GukGeuk said...

Kaixo Josep,

ja veig que saps del meu desacord en que el Tremosa sigui la conseqüència de l'allunyament convergent de la Generalitat. Primer perquè si CiU vulgués captar el vot dels altres sobiranistes, aquesta "radicalització" l'hagués portat a terme abans de la reedició del segon tripartit, que no em diràs que a llavors no els hi hagués vingut molt bé captar el vot d'aquest sector i que a llavors si que calia, potser, fer-se el més sobiranista de tots. En realitat, ERC no té tant poder com per a posar en un compromís a un partit tan gran com CiU i, si et fixés bé, els que realment han sortit escalfats d'aquest casament han estat ERC i Catalunya, però en cap moment CiU.
Segon, no té sentit que CiU posi al tremosa per a agradar els orfes d'ERC quan ni els 350.00 que dieu són sobiranistes ni els 350.000 estan disposats a votar a CiU. A sobre, vist el que hi ha, tampoc tenen massa opcions i si hi ha un moment en el que CiU podria relaxar el seu sobiranisme, és just ara que els votants d'ERC no tenen massa més remei que votar (sí, sí) o Mas o Montilla. Per tant, presioneu a CiU el mateix que la presiono jo. Menys sentit tindria posar un tremosa per a agradar ERC i cridar al pacte quan ERC no és ni més independentista que tremosa, ni que Mas, ni que Montilla.

Els patriotes d'ERC s'haurien de plantejar si és per a estar content de que, segons diueu, calgui i sigui bó humuliar a Catalunya d'aquesta manera si això fa que CiU sigui sobiranista al vostre gust i us tingui contents.Salut.

P.S.- per cert, no em vull imaginar la quantitat d'orfes que a hores d'ara estàn dient "sisi, tremosa i el que vulguin, però no diuen obertament independència!"

26 de gener de 2009 a les 22:10:00 CET  
Blogger Alexandre Pineda i Fortuny said...

El primer que hauria de fer el món convergent, és reconèixer els errors dels seus mandants encara càncers actuals i que els tripartit no arranjarà, perquè són nacionalistes espanyols: l'economia, l'educació, la llengua.... Si va saber escampar discursos de banals i metafísiques estimacions del tres conceptes esmentats. Benvinguts els què han obert els ulls de tanta submissió, i ara estan en el camp independentista, o són de bell nou, desenganyats de tanta malura, treballant ara, amb renovat coratge.

27 de gener de 2009 a les 12:21:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home