SOBIRANITZACIÓ ÉS A DIR, DESPUJOLITZACIÓ

Aquest post l'he començat a covar arran del contracomentari que he penjat en el bloc del meu col.lega de capçalera, Joan Arnera, tot responent a dos comentaris previs, un dels quals signat per una tal Gukgeuk, a la qual, per cert, no em faria res convidar-la a un cafè per desfer malentesos...

L'aprovació a la búlgara de la proposta de cap de llista de CiU per a les eleccions europees d'en Ramon Tremosa, ha sorprès i descol.locat a molta gent. Suposo que s'esperaven l'enèssim espectacle de ganivetades entre nacionalistes, a major glòria i alegria dels sociates. Però no ha estat així. 

L'inefable Iceta no s'ha pogut estar de dir-hi la seva. Segons ell, "CiU va en la direcció contrària dels últims 20 anys". Molt bé,  Miquelet, ara sí que l'encertes, encara que per a tu, això és del tot negatiu.

Per contra, des del meu punt de vista és clarament positiu. La votació del Consell Nacional de CDC, demostra ben a les clares que el procés de sobiranització del partit avança i que això ha de comportar el correlatiu procés de despujolització. 

Sense dubte, la votació d'ahir va ser una gran victòria d'Artur Mas, i una derrota humiliant per a tots els regionalistes, mercenaris a sou dels sociates o dels peperos, que intenten destruir des de dins allò que és inevitable: la culminació del procés de maduració de CDC com un partit liberal i independentista.

Potser el que diré ara pot fer mal, o no -donada la meva insignificància. Però ha estat gràcies a l'allunyament del poder, a aquests cinc anys de ruta pel desert, que han permès madurar CDC i veure clarament que la política pujolista del peix al cove, de qui dia passa any empeny i la de la desconfiança en els propis compatriotes, s'havia d'extirpar definitivament de l'ADN convergent. Només d'aquesta manera, aquest terme, convergent, podrà deixar de ser percebut com un insult, i passarà a ser valorat i prestigiat.

Certament, tal vegada peco d'optimista. Un flor no fa estiu, ja ho sé. Però la veritat és que l'alternativa a la sobiranització de CDC, és la sociovergència, és a dir, la destrucció de la política i la seva substitució per la corrupció generalitzada, a més a més de la victòria de Duran i Ecspanya sobre Mas, que hauria d'implicar necessàriament un relleu al capdamunt de la federació.

Com tots els processos de maduració, aquest que ha patit CDC ha estat dur. Però penso que, al marge de les periòdiques ficades de pota d'en Pujol quan obre la boca -per exemple, en qüestions com la immigració-, la situació comença a pintar bé. CDC només pot sobreviure si se sobiranitza definitivament. En cas contrari, serà fagocitada bé per UDC, bé pel PSOE, bé pel PP.

De fet, ara seria el moment ideal, aprofitant l'extrema feblesa d'ERC, la qual, probablement encara rebrà un càstig electoral sense precedents en el proper cicle electoral, que pot arribar a posar en perill la seva pura existència orgànica. Agafant el timó del moviment sobiranista, timó que han abandonat els republicans, CDC podria trobar-se en una situació òptima per arreplegar, per començar els 350.000 ex-votants republicans -o una gran part d'ells.

Ho farà, CDC? De moment, com aquell qui diu, apunta maneres.

REFLEXIONS SOBRE LA CONJUNTURA POLÍTICA (3a PART): QUI TÉ POR DE DURAN I LLEIDA?

Tal i com era previsible, CiU ha rebut de valent en les eleccions locals. No només ha perdut Tarragona, sinó també les presidències de les diputacions de Lleida i Girona. Per més inri, per mantenir el poder, ha pactat amb el PP a la de Tarragona. Amb el PP! Què ràpid que passa una generació, oi senyor Mas?

És públic i notori que el lideratge d'Artur Mas cada cop penja més d'un fil. El seu enemic jurat, que no és altre que en Josep Antoni Duran i Lleida, se li pixa a la cara dia sí i dia també. Jo no entenc, no puc entendre, com es pot deixar a aquest individu tant de corda. Ja hauria d'estar mort i enterrat! Però si no és ningú! Si només respira gràcies a La Vanguardia i al Vaticà! I per descomptat, gràcies a la rosca que li fan els sociates (i els seus corifeus mediàtics) per afeblir Mas. Però és tant difícil de veure això? Jo penso que no.

CDC ha de decidir si vol jugar la carta de la sobirania o la de l'autonomia. Fins ara és ben clar quina ha jugat. No hi ha cap mena de dubte al respecte. La por a perdre la seva suposada centralitat social i, sobretot, electoral, fa que no es mogui ni un mil.límetre i s'enroquin en un regionalisme cada cop més tenyit de conservadorisme integrista i demagògia ultradretana.

Per acabar-ho d'adobar, l'única bala que tenen a la recàrrega els convergents per frenar en Duran i de pas recuperar el pols, no és altre que en Lluís Recoder. L'alcalde de Sant Cugat, ha passat de ser el darrer dels Mohicans roquistes a ser l'autèntic Astèrix convergent que s'enfronta, amb èxit, a les legions romanes-sociates. Recoder, pot arribar a tallar el cap el propi Mas, però des del punt de vista nacional, no va gaire més enllà que en Duran i Lleida, per la qual cosa la seva victòria no soluciona el principal repte que té plantejat CDC. O bé, sí que el soluciona, però en la direcció equivocada. Amb Recoder, com amb Duran i Lleida, no hi haurà sobirania ni plantejaments de dignitat nacionals.

Mala tela al teler per CDC.

MAD WORLD

La política a l'oasi s'està convertint en un escenari pitjor que el QUE apareix al postapocalíptic Gears of War, una autèntic blockbuster dels jocs digitals. Vegem-ne alguns detalls.

Plega en Mas?
Una de les crítiques, remarques o observacions que sempre he rebut des de que vaig començar aquest bloc és que més que penjar informació, penjo opinió, la qual pot ser compartida més o menys pels lectors, però que no va gaire més enllà, donada que la meva capacitat d'influència social és més aviat limitada, per no dir escassa. Jo responc a aquestes observacions dient que escric perquè sempre m'ha agradat escriure i perquè així m'estalvio el psiquiatre. I que ningú és obligat a llegir aquest modest bloc... si més no de moment.

Però avui sí que puc pressumir de tenir teca d'aquella que publiquen dia sí i dia també els confidencials que tant èxit tenen. El meu confident, que de forma poc original, anomenaré Deepthroat, m'assegura que l'Artur Mas, el traidor de la Moncloa, està a un pèl de deixar-ho córrer tot, és a dir, de plegar definitivament. Probablement els fets s'acceleraran si els resultats a les eleccions locals són dolents. Aquesta informació lliga amb d'altres que asseguren que és un home trencat, que amb prou feines pot mantenir-se dret.

No és pas casualitat que en els darrers quinze dies, el seu enemic directe, que no és altre que en Duran i Lleida, per descomptat, es multiplica mediàticament, aprofitant la presentació del seu nou llibre on es declara ecspanyol hasta las cachas. Els zombies roquistes surten dels seus sarcòfags i s'agenollen davant seu, tot retent-li homenatges, en una sonora bufetada a la galta d'en Mas. Sembla més que evident que la tribu roquista s'està reorganitzant per portar a terme una carnisseria amb l'afeblit sector sobiranista de CDC, incloent-hi, la famiglia. El seu objectiu, però és guanyar temps fins que el seu príncep blau, és a dir, en Lluís Recoder, es deixi de romanços, i passi de la política local (Sant Cugat) a la política nacional. El pla seria el següent: un cop torni a guanyar l'alcaldia, aplicaria el mètode sociata de dimitir d'aquí a un any o, màxim, dos, per tal de presentar-se com a candidat de CiU a les eleccions del 2010, si és que no s'avancen abans. Amb aquest nen maco al capdavant, s'haurien acabat totes les veleïtats autodeterministes que darrerament han tret el morro a CDC i que han fet sonar les alarmes en l'establishment... i els roquistes podrien tornar a dedicar-se a matxacar de nou en Duran i Lleida.

De sociates a C's, una sangonera
Però encara hi ha més, en aquest oasi fora de control. Una de les dinàmiques que més s'intenten amagar, però que amb prou feines s'aconsegueix, és la de silenciar l'autèntica sangonera que estan patint els sociates en benefici dels C's. Al Baix Llobregat, si més no, sembla no tenir deturador. I és que la diferència ideològica entre uns i altres és nul.la. Només faltava el cas canari, on els sociates han afusellat el programa electoral dels C's per acabar-ho d'adobar. No m'estranyaria que tard o d'hora, el principal enemic d'en Montilla dins la seva quadra, que no és altre que en Corbacho, acabi passant-se amb armes i bagatges, als C's, sempre i quan tingui assegurat que no perdrà la menjadora i que passarà a ser l'amo del corral ciutadà. M'hi jugo un pèsol.

Els altres també reparteixen
La situació no és pas millor en les altres dues cases. A can ERC, Deepthroat m'informa que en Puigcercós somnia dia i net en arrencar-li la pell a tires a en Carod, i que la tensió va en augment, sobretot de cara a la candidatura presidencial del 2010, sobretot perquè hi ha un tercer en discòrdia, en Joan Carretero, naturalment. En Carallot té molt clar que si ha de plegar de cara al 2010, vol portar-se a la tomba en Putxi. I aquest no sap ben bé quin moment triar per carregar-se aquell, i a més derrotar l'exalcalde de Puigcerdà. Realment té una situació molt complicada.

Per la seva banda, els palanganeros majors, viuen en un estat de guerra permanent. La responsabilitat policial de l'amic Xoan li està passant factura, i la major part de moviments socials i alternatius decents, s'estan allunyant d'IC cames ajudeu-me. Només els quedarà la pijeria frívola de Gràcia, per votar-los, sí aquells que guanyen més de 100.000 euros l'any. I algun activista catòlic, tipus cristians pel socialisme, per fer el sòmines. Els PSUC-Viu, ja han cardat el camp. Les relacions amb EUA, no són pas bones, i també es registren fuites cap als C's, per la qual cosa, la situació no els permet ser gaire optimistes.

En definitiva, estem davant d'un món completament boig! A Mad World, com el de la banda sonora del tràiler de Gears of War. Farà un pet com un aglà? Esperem que sí.