CONVERGÈNCIA HAURIA DE FER UN PAS ENDAVANT... I DISSOLDRE'S

Ara mateix, Convergència és un partit amb plom a les ales. Està més que tocat. I aviat enfonsat. Atenció, em refereixo a l'estructura orgànica, no als seus militants, simpatitzants i votants. Parlo de l'estructura. Com tota opció que aposta per assumir el rol de súbdit respecte un poder colonial, s'acaba untant les mans. Tot règim colonial es fonamenta en la corrupció del súbdit "bo" (és a dir, obedient i submís) i en la repressió del terrorista, és a dir, de qui no accepta la submissió.

En els darrers anys, hem vist com l'autodissolució de partits és un recurs que s'empra per començar de nou. Per tallar amb el passat, per fer tabula rasa. Fixem-nos en el sistema polític italià, allà la reinvenció dels partits és el pa nostre de cada dia. Convergència hauria d'aprendre dels nostres cosins. Convergència, i la seva praxi encaixista, ha de desaparèixer, ja no té sentit cap ni una. I a més, el més terrible de tot, és que l'han pescada!

Vull dir amb això que, naturalment, Convergència no és l'única amb les mans untades. Els sociates, ja s'ha demostrat fefaentment, fins i tot a nivell penal, també. Però ells són més putes i saben camelar-se els poders judicial i mediàtic, que ara mateix són els veritables poders fàctics de la política.

Convergència no. L'única arma que té Convergència, i de fet que tenim els catalans i les catalanes, és la democràcia, són els vots. És una arma universal, que l'entén tothom, i contra la qual no hi ha res a fer.

Però per treure-li el màxim de rendiment, hi ha d'haver un mínim de decòrum, de decència, de transparència i sobretot de confiança. Ara mateix, ningú, repeteixo ningú, posaria la mà al foc per defensar l'honorabilitat dels dirigents de Convergència. Repeteixo. Ningú. I això és significatiu. Més. Determinant. Conclusiu.

Convergència és un cadàver. Un esquelet. Cal decretar la seva defunció. I parir un nou projecte polític que s'allunyi de la temptació corrupta.

Posem que arriba a les eleccions i fins i tot les guanya. Quin servei podrà fer a la Nació, si com és de calaix, els ecspanyols aprofitaran tots els casos de corrupció que l'esquitxen per collar-la i per fer-li baixar els fums i les proclames sobiranistes? Cap, ja us ho dic ara. Cap servei. Convergència tindrà per interès principal, netejar la seva merda amb els ecspanyols al preu que sigui. Costi el que costi. I els ecspanyols, que no són imbècils, faran allargar el màxim la tortura.

L'única manera immediata i radical (d'arrel) que hi veig jo, és que Convergència es dissolgui i es creï de nou una formació que talli amb el passat. D'aquesta manera, posarà les bases d'un nou escenari polític. Una formació sobiranista i transparent, que tingui per objectiu màxim el benestar i la llibertat dels catalans i les catalanes.

Molt em temo, però, que no em faran cas. Ara llavors, ha de quedar clar, que qui voti Convergència més que un patriota, serà una altra cosa...

SOBIRANITZACIÓ ÉS A DIR, DESPUJOLITZACIÓ

Aquest post l'he començat a covar arran del contracomentari que he penjat en el bloc del meu col.lega de capçalera, Joan Arnera, tot responent a dos comentaris previs, un dels quals signat per una tal Gukgeuk, a la qual, per cert, no em faria res convidar-la a un cafè per desfer malentesos...

L'aprovació a la búlgara de la proposta de cap de llista de CiU per a les eleccions europees d'en Ramon Tremosa, ha sorprès i descol.locat a molta gent. Suposo que s'esperaven l'enèssim espectacle de ganivetades entre nacionalistes, a major glòria i alegria dels sociates. Però no ha estat així. 

L'inefable Iceta no s'ha pogut estar de dir-hi la seva. Segons ell, "CiU va en la direcció contrària dels últims 20 anys". Molt bé,  Miquelet, ara sí que l'encertes, encara que per a tu, això és del tot negatiu.

Per contra, des del meu punt de vista és clarament positiu. La votació del Consell Nacional de CDC, demostra ben a les clares que el procés de sobiranització del partit avança i que això ha de comportar el correlatiu procés de despujolització. 

Sense dubte, la votació d'ahir va ser una gran victòria d'Artur Mas, i una derrota humiliant per a tots els regionalistes, mercenaris a sou dels sociates o dels peperos, que intenten destruir des de dins allò que és inevitable: la culminació del procés de maduració de CDC com un partit liberal i independentista.

Potser el que diré ara pot fer mal, o no -donada la meva insignificància. Però ha estat gràcies a l'allunyament del poder, a aquests cinc anys de ruta pel desert, que han permès madurar CDC i veure clarament que la política pujolista del peix al cove, de qui dia passa any empeny i la de la desconfiança en els propis compatriotes, s'havia d'extirpar definitivament de l'ADN convergent. Només d'aquesta manera, aquest terme, convergent, podrà deixar de ser percebut com un insult, i passarà a ser valorat i prestigiat.

Certament, tal vegada peco d'optimista. Un flor no fa estiu, ja ho sé. Però la veritat és que l'alternativa a la sobiranització de CDC, és la sociovergència, és a dir, la destrucció de la política i la seva substitució per la corrupció generalitzada, a més a més de la victòria de Duran i Ecspanya sobre Mas, que hauria d'implicar necessàriament un relleu al capdamunt de la federació.

Com tots els processos de maduració, aquest que ha patit CDC ha estat dur. Però penso que, al marge de les periòdiques ficades de pota d'en Pujol quan obre la boca -per exemple, en qüestions com la immigració-, la situació comença a pintar bé. CDC només pot sobreviure si se sobiranitza definitivament. En cas contrari, serà fagocitada bé per UDC, bé pel PSOE, bé pel PP.

De fet, ara seria el moment ideal, aprofitant l'extrema feblesa d'ERC, la qual, probablement encara rebrà un càstig electoral sense precedents en el proper cicle electoral, que pot arribar a posar en perill la seva pura existència orgànica. Agafant el timó del moviment sobiranista, timó que han abandonat els republicans, CDC podria trobar-se en una situació òptima per arreplegar, per començar els 350.000 ex-votants republicans -o una gran part d'ells.

Ho farà, CDC? De moment, com aquell qui diu, apunta maneres.

A CDC es desvetllen

En la línia del que vaig escriure l'altre dia, i sense que servidora tingui res a veure, va i ara el senyor Joan Fonollosa, conseller nacional de CDC, penja un manifest propugnant que aquest partit assumeixi la independència com a l'únic camí viable per al futur de Catalunya. També reclama una radicalitat democràtica de portes endins del partit.

No cal dir que saludo entusiàsticament aquesta iniciativa que s'inscriu en l'ampli debat intern que s'està donant en aquest partit, malgrat els intents d'apaivagar-lo. Com exemple, també tenim la plataforma Desfederem-nos, impulsada per un altre conseller nacional, Lluís Rovira. O la sempre interessant pressió exercida des de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), per tal d'evitar les temptacions acomodatícies de determinats kapos convergents. També cal afegir la Plataforma per la Sobirania, encapçalada per en Víctor Terradellas i que assegura comptar amb l'adhesió de 570 militants, 30 dels quals són consellers nacionals.

Com acabava l'anterior post, és hora que CDC deixi de ser una autèntica anomalia en el panorama polític europeu, i, en tant que partit nacionalista, opti per la Independència, que és la fita lògica de tot partit que considera que la seva nació té el dret de decidir. Res em faria més il.lusió.

Endavant!

PD. Malgrat la pràctica coincidència cronològica entre el meu post i l'aparició del manifest esmentat, us puc ben jurar que no hi tinc res a veure.

REFLEXIONS SOBRE LA CONJUNTURA POLÍTICA (3a PART): QUI TÉ POR DE DURAN I LLEIDA?

Tal i com era previsible, CiU ha rebut de valent en les eleccions locals. No només ha perdut Tarragona, sinó també les presidències de les diputacions de Lleida i Girona. Per més inri, per mantenir el poder, ha pactat amb el PP a la de Tarragona. Amb el PP! Què ràpid que passa una generació, oi senyor Mas?

És públic i notori que el lideratge d'Artur Mas cada cop penja més d'un fil. El seu enemic jurat, que no és altre que en Josep Antoni Duran i Lleida, se li pixa a la cara dia sí i dia també. Jo no entenc, no puc entendre, com es pot deixar a aquest individu tant de corda. Ja hauria d'estar mort i enterrat! Però si no és ningú! Si només respira gràcies a La Vanguardia i al Vaticà! I per descomptat, gràcies a la rosca que li fan els sociates (i els seus corifeus mediàtics) per afeblir Mas. Però és tant difícil de veure això? Jo penso que no.

CDC ha de decidir si vol jugar la carta de la sobirania o la de l'autonomia. Fins ara és ben clar quina ha jugat. No hi ha cap mena de dubte al respecte. La por a perdre la seva suposada centralitat social i, sobretot, electoral, fa que no es mogui ni un mil.límetre i s'enroquin en un regionalisme cada cop més tenyit de conservadorisme integrista i demagògia ultradretana.

Per acabar-ho d'adobar, l'única bala que tenen a la recàrrega els convergents per frenar en Duran i de pas recuperar el pols, no és altre que en Lluís Recoder. L'alcalde de Sant Cugat, ha passat de ser el darrer dels Mohicans roquistes a ser l'autèntic Astèrix convergent que s'enfronta, amb èxit, a les legions romanes-sociates. Recoder, pot arribar a tallar el cap el propi Mas, però des del punt de vista nacional, no va gaire més enllà que en Duran i Lleida, per la qual cosa la seva victòria no soluciona el principal repte que té plantejat CDC. O bé, sí que el soluciona, però en la direcció equivocada. Amb Recoder, com amb Duran i Lleida, no hi haurà sobirania ni plantejaments de dignitat nacionals.

Mala tela al teler per CDC.