divendres, 2 de gener de 2009

BON ANY NOU 2009!

Quan maten un espanyol tota la classe política en pes surt a fer el paperina a la Plaça Sant Jaume i, amb un posat seriós guarden protocolàriament un minut de silenci.

En canvi, quan maten 300 o 400 palestins cap dels anterioris mou un sol múscul. Com si sentissin ploure. Es veu que el kilo de palestí va tirat de preu, en canvi el kilo d'espanyol es valora a preu d'or. 

Sembla estrany, oi? Jo diria que un espanyol i un palestí, tots dos, són persones humanes (si de vegades em costa acceptar-ho, però la meva part racional s'acaba imposant a la irracional). Però es veu que a per la nostra classe política, no són ben bé el mateix.

I el més curiós del cas és que els morts palestins, en aquesta societat mediàtica que ens toca viure, encara són uns privilegiats... la seva mort surt pels telenotícies, se'n parla. Hi ha milers de persones, la mort de les quals és absolutament ignorada per la resta de la humanitat...

"Esperem que acabi l'agressió desproporcionada i inhumana d'Israel, ràpidament". No ho dic jo, m'ho diuen, bé de fet m'ho escriuen, en un correu electrònic, l'Àlex i la Sònia, dos amics meus tots dos jueus, per cert i, ell, professor jubilat de la Universitat de Columbia de Nova York. 

Jo també ho espero, perquè la veritat que les imatges d'aquests dies em recorden clarament la matança d'Srebrenica, del mes d'agost del 95. Una matança calculada, premeditada, racionalment preparada, tecnològicament calibrada. 

I per acabar-ho d'adobar, veure els soldats israelians cridant com a bojos, tot esperant el moment d'entrar a sac a Gaza, no fa més que indignar-me encara més. No són conscients, o potser sí, que als seus comandants encara els dura la cara de tontos que se'ls va quedar després de la derrota al Líban, l'estiu del 2006. I que saben perfectament que els palestins han estudiat fins a l'últim detall l'estratègia de Hezbollah, i ben segur que l'adaptaran al context concret de la Franja.

Tanmateix, Israel té pressa. L'ofensiva terrestre hauria de començar abans del dia 20 de gener, que com tothom sap és quan Barack Obama serà oficialment el nou President dels Estats Units. Els governants israelians no se'n refien i opten pels fets consumats... 

La veritat, penso que han estat les festes de cap d'any més tristes que recordo. Han fet olor a mort. Espero i desitjo no es repeteixin mai més...

Etiquetes de comentaris: , , , ,

6 Comments:

Blogger L'Espelt said...

Ara!
Perfecte.
Jo no he estat capaç de trobar la manera de dir-ho.
Tu sí.
Gràcies.
Bon Any i una abraçada!

3 de gener de 2009 a les 1:15:00 CET  
Blogger Joan said...

Quan hi havia atemptats a Jerusalem o Tel Aviv amb desenes de morts mai hi va haver cap protesta.

3 de gener de 2009 a les 9:19:00 CET  
Blogger L'home del sac said...

Els morts només tenen valor per alguns si són espanyols. Per altres els és igual, però per seguir lo políticament correcte també fan el protocolari minut de silenci només per quedar bé. L'important és que sigui espanyol, no les causes que han portat a la seva mort.
En aquestes coses sempre es pot mirar des de molts angles. Molts suposats liberals justifiquen els morts de Gaza dient que Israel es defensa, quan també es podria mirar que són els de Gaza que es defensen dels jueus que els han ocupat el país. D'aquesta mateixa manera, si maten un espanyol al País Basc, també es podria veure com que uns bascos lluiten contra uns colonitzadors.

3 de gener de 2009 a les 16:13:00 CET  
Anonymous Rosa said...

Avui no em puc estar de donar-te les gràcies per aquest post.

3 de gener de 2009 a les 17:21:00 CET  
Anonymous Josep-Empordà said...

A llarc termini, ni palestins ni israelians tenen cap possibilitat d'ensortir-sen.

L'estat d'Israel arrossega el seu pecat fundacional. És com qui construeix una urbanització en la antiga llera seca d'un riu, a la que constantment li venen avingudes d'aigüa de la que ha de defensar-se, reconstruir, reparar i tapar forats, sempre a la espera de la riada final. El temps corre en contra seu...i ells ho saben.

I els palestins?...donç no ens enganyem, tots els paisos arabs que fan tant d'escarafalls, tampoc mouran ni un dit per ells. Han esdevingut una molestia i només serveixen per ser manipulats per enfortir règims tiranics i antidemocràtics.

4 de gener de 2009 a les 9:36:00 CET  
Blogger Martí Cabré said...

Josep-Empordà,

l'actual estat d'Israel va ser creat el 1948 per l'ONU. Els actuals estats de Jordània, Aràbia Saudí, etc. van ser creats el 1946 per anglesos i francesos.

Per què l'estat jueu arrossega un pecat fundacional i els estats àrabs no? Tenim pa a l'ull?

11 de gener de 2009 a les 17:05:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home