EL GOVERN ECSPANYOL RECONEIX L'ESPOLI FISCAL DE CATALUNYA i EL SEU DRET A DECIDIR

Finalment, i després dels enormes sacrificis soferts per l'actual direcció d'ERC, avui per primera vegada, el govern ecspanyol ha reconegut l'existència d'un espoli fiscal a tota Catalunya i s'ha mostrat disposat a aixugar-lo de manera immediata.

La notícia ha estat difosa en roda de premsa pel propi president ZP, acompanyat pels pesos pesants del PSOE a Catalunya (recordeu, "el PSC somos nosotros"), celebrada a la Sala de Premsa de la Moncloa.

ZP, concretament ha anunciat que en els propers Pressupostos, s'inclourà una partida específica sota la denominació de Deuda histórica a Catalunya, que ascendeix a 18.000 milions d'euros. A més a més, aquesta partida es repetirà en els propers exercicis pressupostaris i només s'extingirà un cop la Comissió Mixta Estat-Generalitat pactin un model de finançament semblant al concert basc. Un altre dels punts rellevants de l'acord és que a partir d'ara el govern català es compromet a dedicar el 0.7% del PIB a solidaritzar-se amb el pobre i famolenc poble ecspanyol.

Però això no és tot. Segons hem pogut saber, el govern ecspanyol també es mostra disposat a aprovar una llei orgànica sobre el dret a decidir dels pobles d'Ecspanya, de manera que a partir de la seva entrada en vigor, Catalunya i la resta de nacions sotmeses a l'estat ecspanyol, podran exercir sense cap entrebanc el seu dret d'autodeterminació, mitjançant un referèndum.

Preguntat sobre aquest sobtat canvi d'actitud, ZP ha reconegut que aquests darrers dies ha vist la llum i que en somnis, se li han aparegut la Pilar Rahola, la Milagros Pérez Oliva, la Margarita Saénz i Júlia Otero li han indicat el camí cap a la Veritat Suprema...

En saber-se la notícia, des del carrer Calàbria, els membres de l'actual direcció d'ERC, amb els ulls plorosos i emocionats, han sortit al carrer cridant frenèticament el nom de ZP. Segons testimonis presencials, Joan Puigcercós es trobava en un estat d'excitació tal que ha requerit atenció sanitària, mentre que Josep Lluís Carod-Rovira, literalment ha levitat tres metres mentre mormolava paraules inconnexes, de les quals només s'ha entès un fragment: "Sóc un estadista, sóc un estadista" diuen que deia.... Per la seva banda, Josep Huguet ha estat vist amb un ninot al qual li clavava frenèticament agulles i, fora de control, anava cridant "Aquesta pel Carretero, aquesta per la Rut, aquesta per l'Emili".

La direcció d'ERC no es trobava sola en aquest dia de joia. Centenars de milers de catalans i catalanes, segons algunes fonts, prop de 350.000, omplien de gom a gom el carrer Calàbria i altres d'adjacents, tots ells i elles volien demanar perdó per haver deixat de votar el partit del recte camí i la veritat suprema...

El president de la Generalitat d'adalt, José Montilla, té previst sortir al balcó de la Plaça Sant Jaume per tal de proclamar públicament la República Catalana. En aquest moment històric, Montilla ha demanat al President de la Generalitat d'abaix, Francesc Camps, així com també al President de les Illes Balears, Francesc Antich, un acord de confederació dels tres territoris històrics. La resposta rebuda ha estat positiva en els dos casos.

La notícia ha tingut un impacte internacional enorme. Els principals mitjans de comunicació del món l'han inclosa en la portada dels seus diaris, dels seus butlletins de ràdio i dels seus telenotícies.

El blocaire Josep Sort, molt emocionat, ha penjat un post en el seu humil i modest bloc, anunciant que, aconseguits tots els seus objectius polítics, es disposa a tancar-lo i, com a prova de penitència per no haver cregut en els infalibles designis dels preclars dirigents actuals d'ERC, anirà caminant de genolls des de casa seva a la Muntanya de Montserrat. 

Fi de la crònica. Diumenge, 28 de desembre del 2008.