EL GRAN FRACÀS DE PUIGCERCÓS

Ja torno a tenir connexió domèstica... però aquest post l'escric des de la Facultat, perquè no puc esperar a arribar a casa. Els dits se'm disparen... Tinc mono de bloc!

I és que aquestes tres setmanes sense connexió han estat molt dures. Tinc molts temes pendents per escriure i fins i tot he de reprimir els meus instints quasi diria que assassins, perquè ja hem superat de llarg la prima línia vermella de la dignitat i la decència.

Però no puc estar-me d'escriure aquest post. I bàsicament per dir una cosa. En Puigcercós i la seva estratègia de catalanitzar el PSC ha estat un fracàs sorollós de conseqüències funestes. Cal demanar-li que plegui? Tot i que no servirà de res, ho faig ni que sigui d'esma. Puigcercós plega. Vés-te'n a casa, o al PSOE, però deixa de tocar el que no sona. Has fracassat, nano.

Si ja sé que em direu que no serveix de res. Encara queden uns quants mesos per cobrar, abans que el tio Pepe se'ls carregui i els foti fora del govern com abans ho va fer en Maragall. Però ells , fidels al seu instint de gos, continuaran llepant-los les mans, els peus i si s'escau el cul i les vores.

Els sociates han demostrat, per enèssima vegada, que són uns fidels servidors d'Ecspanya i que no hi ha res que els importi més que Madrit. No són catalans, són ecspanyols, fidels esclaus de La Moncloa i de Ferraz. No se'ls ha de deixar respirar.

Per això és tan greu la responsabilitat de Puigcercós, de Carod i del Clan dels Calabresos. Estan donant aire als enemics de Catalunya. Cal matxacar-los sense cap mena de contemplació. Els hem d'esclafar com a escarabats.

Ara hi ha el perill que en Mas accepti el pacte de Puigcercós a les europees. D'aquesta manera, Puigcercós evitaria el que hauria de ser inevitable: que una ERC es presentés en solitari a les properes eleccions i rebés una patacada històrica, una més -i en van... Per això fa mans i mànigues per amagar les sigles d'ERC en una autèntica sopa de lletres! Fixeu-vos si deu d'estar desesperat que fins i tot demana ajuda a aquells que odia a mort, és a dir a CiU -odi totalment correspost, per altra banda.

El perill és que a Mas ja l'interessa una ERC en mans d'aquests miserables, pensa que és una garantia per apoderar-se dels 350.000 independentistes que hem deixat de votar ERC. Dit d'una altra manera, res li faria més mal a CiU que Puigcercós plegués i fos substituït per en Carretero. Una ERC amb Carretero al capdavant seria una garantia d'una debacle per a CiU, òbviament.

Per això l'interessa que Puigcercós continuï al capdavant d'una ERC cada cop més en quadre, però controlada amb mà de ferro pels seus acòlits.

Naturalment, si Mas fos independentista (ets independentista, Mas?), posaria els interessos del país per damunt dels seus interessos personals, i deixaria caure en Puigcercós, per tal que ERC recuperés i assolís -i no ho dic en conya- el milió de vots -sí 1.000.000 de vots- que no fa tants anys tenia al seu abast, i que a hores d'ara té a anys llum.

Amb 1 milió de vots d'ERC, més 1,3 milions de vots de CiU, més els vots que caurien dels covards que normalment sempre voten els partits guanyadors -i que fins ara sempre beneficien als sociates, però que arribat el cas ens beneficiarien als independentistes-, estic segur que arribaríem als 2,5 milions de vots necessaris per desenvolupar un procés independentista i aconseguir la nostra tan necessària llibertat.

Ara més que mai, cal continuar la lluita. No hi ha d'haver lloc al desànim. Estem a punt de trencar l'espinada d'Ecspanya. La victòria és al nostre abast i amb ella la glòria... i l'homenatge a totes les generacions de catalans i catalanes que en els darrers 300 anys s'han jugat la vida i molts l'han perduda per la nostra Pàtria. Els ho devem a ells i perquè volem que els nostres fills i els fills dels nostres fills, mai més siguin esclaus d'Ecspanya!

(Per cert, aquesta nit aniré al sopar amb en López Tena al Via Fora de Sants. Sense cap mena de dubte serà una bona oportunitat per reflexionar sobre tot plegat).